Ja podeu participar en la XIX edició del Premi Pensa d’assaig filosòfic

Ets estudiant de grau o de postgrau en la Universitat de Barcelona i has escrit en llengua catalana un assaig sobre qualsevol dimensió del pensament filosòfic? Fins al 24 de novembre pots presentar el teu text a la XIX edició del Premi Pensa! L’obra guanyadora està dotada amb 300 euros, tant en la categoria de grau com de màster o doctorat, i l’accèssit, amb 150 euros.

Què s’ha de tenir en compte? La Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filosofia, convocant i jurat del Premi, valorarà l’interès filosòfic, el rigor, la claredat expositiva i la qualitat lingüística, a més de l’originalitat i la creativitat del treball.

Quines característiques ha de presentar el text? L’extensió pot oscil·lar entre 5.500 paraules (mínim) i 10.000 paraules (màxim). Els originals han d’estar escrits a doble espai i han de ser inèdits.

Com i on s’han de presentar? Cal presentar un original imprès a la Secretaria de la Facultat de Filosofia (Montalegre, 6-8, 08001 Barcelona) i enviar-ne una còpia electrònica en format PDF a l’adreça xdfilosofia@ub.edu. En ambdós casos, hi ha de figurar un pseudònim i un títol, i la categoria en què es participa (grau o postgrau), però no ha de constar a la vista el nom de la persona participant.

Trobareu tota la informació del premi aquí.

En record de Jesús Tusón

Avui, dimarts 24 d’octubre, a les 18.30 h, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB un acte en record del catedràtic de la Facultat de Filologia Jesús Tuson, mort el passat mes d’agost.

L’acte serà presidit pel degà de la Facultat, Javier Velaza, hi intervindran la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB Carme Junyent, l’editor Xavier Folch, el catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno i el catedràtic de la UB Sebastià Serrano.

Més informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/10/039.html

Font de la imatge: el Punt Avui

Segona edició dels Farmacoenigmes en marxa!

Novament tornen a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació els Farmacoengimes. El concurs, que té un format similar al de l’any passat, consisteix en un total de tres preguntes relacionades amb la terminologia farmacèutica, que s’han de respondre correctament en català.

L’èxit de la primera edició va ser rotund, amb més d’una quarantena de participants. Esperem que aquest any la participació sigui encara més elevada. En definitiva, l’objectiu del concurs és motivar els alumnes de la Facultat a apropar-se als recursos i als materials dels Serveis Lingüístics d’una manera més divertida i dinàmica i, al mateix temps, incentivar les ganes d’adquirir coneixements científics i lingüístics. Qui dubta encara que hi ha maneres engrescadores d’aprendre?

Us deixem l’enllaç perquè us informeu sobre les bases del concurs:

http://www.ub.edu/xdl/premis/web/farmacia2/index.htm

Us hi animeu? 😉

Júlia Ojeda Caba
Becària dels Serveis Lingüístics de Medicina i Farmàcia

Poemes guanyadors a la Facultat de Medicina

La Jana Codina estudia segon de Medicina i enguany ha estat la guanyadora del XXIII Concurs Literari de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut en la categoria de poesia. Aquests són els poemes amb els quals ha guanyat:

Absència

Esperava el teu adeu pacientment;

l’esperava com qui espera una cosa

dolorosa, pròxima, inevitable;

que haurà de passar, i que caldrà que passi

i ben aviat, per acabar-ho ràpid

 

Esperava el teu adeu pacientment

resignada, una mica el desitjava

per albirar una fi al patiment d’ells;

a aquell dolor que tot ho ocupava

i dispensava la necessitat del meu.

 

Però després, tot sovint et fas present

quan penso que això li explicaria

que què diria ara si em veiés

i que potser em veu i potser em mira

I que tant de bo si encara hi ets.

 

Recordes

Recordes quan apreníem a comptar el temps

i sabíem ser conscients de l’aquí i de l’ara,

el passat es reduïa al que ha estat i ja no és

i el futur a tot el present que quedava?

 

Recordes quan l’estiu no estava entre hiverns

i un any semblava una espera massa llarga;

l’època en què els vells havien nascut vells

i la mare no era filla, ni neta, ni germana?

 

Recordes què va canviar l’abans pel després

i ens va regalar la perspectiva ampliada?

Perquè jo voldria, si pogués, encara,

aprendre a deixar de comptar el temps.

 

Voldria

Voldria guanyar-ho tot

i jugar a ambdues bandes,

controlar espasa i mot

i apostar totes les cartes

 

Voldria arribar ben lluny

fins al cim de les muntanyes

caminar amb el cor al puny

i intuir que no m’enganyes

 

Voldria saber-me part

d’un destí lliure d’alarma

i avançar amb el cap alçat

per allà on vulguis portar-me.