«El català, com a llengua oficial a Catalunya, és una de les llengües de l’Administració de Justícia»
De tots és ben sabuda la importància que té, en les societats desenvolupades, l’administració en general i, molt especialment, l’administració de justícia. D’aquí ve que bona part dels esforços —per part de diferents organismes i institucions— en la normalització i la dinamització del català s’hagin centrat en la llengua de l’administració i en el llenguatge jurídic. Els Serveis Lingüístics de la UB no en som una excepció i, en les nostres tres grans àrees de treball, hi hem contribuït: en la formació, amb cursos d’especialitat en llenguatge jurídic; en l’assessorament, amb la difusió de models documentals i reculls terminològics; i en la dinamització i la sociolingüística, amb l’explicació i promoció dels drets lingüístics.
Ara bé, malgrat tots aquests esforços, l’administració de justícia catalana és encara lluny de ser en català. Queda molta feina per fer. Per tant, qualsevol avenç en aquest àmbit, com les eines d’opció lingüística en l’aplicació tramital e-justicia.cat, l’hem de celebrar. Tal com podem llegir a la Seu judicial electrònica de Catalunya, les eines són bàsicament tres, que podríem resumir-les amb triar, rebre i traduir: «la possibilitat del professional de triar la llengua de notificació en la presentació telemàtica del document que inicia el procediment, el sistema d’avisos en el programa de tramitació perquè el personal judicial sàpiga l’opció triada i la incorporació d’un traductor automàtic per poder trametre a la part el document en la llengua triada». En el mateix enllaç trobem documentació i un vídeo explicatius sobre aquestes eines i els acords jurídics corresponents.
Després de tots els esforços dedicats, hem de fer que el català sigui de debò llengua de justícia.