Ja ho explicàvem el mes de setembre passat a I que ben acollits!: «Els mesos de setembre-octubre i febrer-març són mesos d’acollida lingüística de català a la UB, que obre els braços per rebre els estudiants de mobilitat que venen per un semestre (els de grau) i, en alguns casos, per més temps (els de màster, doctorat…).» Doncs bé, ara que encetem un any nou, el 2025, tornem a engegar la maquinària de l’acollida de llengua i cultura catalana a la UB. Normalment, l’afluència d’estudiants de mobilitat en el segon semestre és inferior, però l’acollida no s’atura. Així, durant els mesos de febrer i març, tenim previst fer-vos arribar les cartes del rector i els degans; seguir amb les activitats d’introducció a la cultura catalana per als estudiants dels intensius A1 de català; anar a les facultats i centres adscrits de la UB a informar sobre les llengües a la UB i l’acollida lingüística; informar-vos de les activitats complementàries dels cursos; conèixer la UB i Barcelona i practicar el català amb les visites del CATclub; intercanviar català per altres llengües amb la Borsa d’intercanvi lingüístic; i practicar el català amb grups de conversa.
Les cartes, ja les heu rebut; la resta vindrà durant les pròximes setmanes. Perquè, ja ho diem: any nou, acollida nova. Us esperem!
Pel que fa a les activitats organitzades per la Comissió de Dinamització de la Facultat, volem destacar una nova edició del Club de lectura. Es tracta d’una molt bona ocasió per compartir mirades diverses (sovint complementàries, però també contraposades) sobre llibres d’autors catalans o de bones traduccions en català. A la sessió de l’octubre vam parlar de Sortir a robar cavalls, de l’escriptor noruec Per Petterson, i a final de novembre li toca el torn a la novel·la La mestra i la Bèstia, de l’autora catalana Imma Monsó.
A la nit, la Universitat d’Alacant va organitzar un trivial musical, amb preguntes i cançons intergeneracionals i interterritorials, que va guanyar el nostre equip!
A la tarda, va haver-hi la xerrada sobre l’assertivitat lingüística de Ferran Suay. L’aportació d’aquest professor de Psicobiologia de la Universitat de València ens va donar les claus per mantenir el valencià — en situacions poc favorables per a la llengua, sense la necessitat d’entrar en conflicte. També ens va comentar les raons ideològiques per fer-ho, ja que, altrament, «ens danya com a individus i com a comunitat amb una identitat i unes característiques pròpies». A continuació es va projectar el documental Nous ponts, noves ruralitats, que vam comentar juntament amb Vicent Querol.
