Biblioteques, arxius i museus: reis del GLAM?

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Mansfield, T., Winter, C., Griffith, C., Dockerty, A., Brown, T. (2014). Innovation Study: Challenges and Opportunities for Australia’s Galleries, Libraries, Archives and Museums. Australian Centre for Broadband Innovation, CSIRO and Smart Services Co-operative Research Centre. Disponible a: https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/home/GLAM%20Innovation... [Consulta: 15/11/2015].


Sota l’acrònim GLAM (que en castellà s’ha relacionat amb cert glamour) s’engloben actualment les activitats que duen a terme galeries, biblioteques, arxius i museus (galleries, libraries, archives and museums). Més específicament, aquestes sigles s’acostumen a relacionar amb accions i actuacions de difusió dels patrimonis culturals i històrics, dels quals aquestes institucions són dipositàries, en el món digital. L’ús de l’acrònim, malgrat que sembli recent en entorn europeu, ja fou utilitzat per l’Australian Society of Archivist1 en la seva conferència general de 2003, celebrada a Adelaida, i intitulada precisament “GLAM: Galleries, Libraries, Archives & Museums”. Més de 10 anys després, el setembre de 2014, diverses organitzacions dependents del Govern d’Austràlia han publicat un informe i materials complementaris2 sobre reptes i oportunitats per a les galeries, biblioteques, arxius i museus d’Austràlia.

La marea mètrica en l’avaluació i gestió de la recerca científica

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d’Estudis Catalans


Higher Education Funding Council for England (2015). The Metric Tide: Report of the Independent Review of the Role of Metrics in Research Assessment and Management. Disponible a: http://bit.ly/TheMetricTide. [Consulta: 02/11/2015].


Aquest informe ha estat redactat per un grup de treball independent i multidisciplinari, integrat per experts en cienciometria i bibliometria, finançament de la recerca, política científica, publicació i, per últim, gestió i administració universitària. El grup de treball ha realitzat una àmplia revisió bibliogràfica (Suplement I) i ha consultat els agents implicats mitjançant trobades i tallers. Impulsat pel Higher Education Funding Council for England (HEFCE), l’estudi s’emmarca en el Research Excellence Framework (REF), el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les universitats britàniques.

El futur ja és aquí: 10 tendències per a les nostres biblioteques

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona


Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años (2013). Elaborado por: Grupo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. [Madrid]: Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Disponible a: http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/MC/ConsejoCb/GruposTrabajo/GE_prospec...

L’informe Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años és el resultat del Grupo de Trabajo Estratégico para el Estudio de Prospectiva sobre la Biblioteca en el Nuevo Entorno Informacional y Social. El grup va ser creat pel Consejo de Cooperación Bibliotecaria1 (CCB), en el marc del I Plan estratégico 2013-2015. Un dels objectius d’aquest Pla era el d’impulsar estudis2 de prospectiva sobre la biblioteca en el nou entorn econòmic, social i digital. L’informe el van elaborar un grup de 14 professionals3 en representació dels diferents àmbits i tipologies de biblioteques que integren el CCB sota la coordinació de José Pablo Gallo León.

El valor de la biblioteca pública: com es demostra?

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Togores Martínez, Rosa (2015). El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Gabinet de Premsa i Comunicació. Disponible a: http://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/El+valor+de+les+bibliote...


La Diputació de Barcelona (Diba) acaba de fer públic, el juliol de 2015, un informe sobre El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Es tracta d’un document molt reeixit i de gran utilitat i, per tant, de consulta imprescindible per a òrgans de decisió i de gestió de serveis bibliotecaris –no tan sols de biblioteques públiques- i molt recomanable per a autoritats i gestors de l’àmbit cultural en el seu conjunt per tractar-se d’una problemàtica comuna del sector.

Reflexionant per a la pràctica i practicant la reflexió

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


OCLC Research: 2014 Highlights (2015). Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a:
www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-2014-hi....


La biblioteconomia ha estat i és, essencialment, una pràctica, una techne, però no per això els coneixements tècnics són acientífics. Sí que sorgeixen (i tornen) de la pràctica. És per això que la ‘recerca’ en biblioteconomia, en el passat, l’han exercida bàsicament persones que tenien com a feina principal la de fer de bibliotecaris.

Vaig poder ser una mica al III International Seminar on LIS Education and Research, celebrat recentment a Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i me’n vaig endur la impressió que la recerca s’havia independitzat en una part important de la praxi bibliotecària. Ens n’hem d’alegrar ja que això significa que els nostres coneixements professionals són útils més enllà de les biblioteques i ens obre nous camins. Però la recerca acadèmica està sotmesa a les seves pressions, i entre les quals no figura la d’orientar els ‘practicants’ de la biblioteconomia.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS