El futur del català, un quadern de tardor per a un debat pendent

Carme Junyent,  lingüista i professora de la Facultat de Filologia de la UB, orquestra un debat sobre el futur de la llengua catalana.

Durant tot el mes de novembre s’han anat publicant diàriament a Vilaweb una sèrie d’articles sobre l’estat de la qüestió del català. La iniciativa sorgeix, explica Junyent al text introductori, de la manifesta preocupació d’uns joves sobre el futur de la llengua. Creuen que en un temps no gaire llunyà, si continuen les tendències actuals, el català quedarà limitat a un ús purament residual.

Carme Junyent (Fotografia: Roser Gamonal, La Directa 495)

Carme Junyent (Fotografia: Roser Gamonal, La Directa 495)

Amb la voluntat de generar discussió real sobre el tema i ampliar-ne els punts vista, la lingüista catalana ha impulsat el Quadern de tardor. Gràcies a la col·laboració de diversos professionals de la llengua d’arreu del territori, es presenta un cicle d’escrits breus sobre aquesta temàtica. El lector trobarà en cada proposta reflexions històriques, polítiques, preguntes obertes, suggeriments, etc. Una varietat de perspectives que vol recollir les moltes dimensions de la situació present, com per exemple: la importància d’establir vincles personals en català i de la necessitat d’espais informals on aquest sigui la llengua de comunicació, tal com apunta Marina Massaguer; la creativitat en l’adopció de neologismes, com indica Josep Martines; o la rellevància de tenir presència en les noves tecnologies, com ressalta Mireia Farrús.

Us convidem a llegir tots els articles, que podreu trobar en aquest enllaç. Sens dubte, un debat pendent i necessari.

Cristina, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Del pa amb tomàquet al patufet

Estem contents que la revista Catorze.cat publiqui un article titulat Del pa amb tomàquet al patufet explicant què és i com funcionen la Borsa d’intercanvi lingüístic i les activitats culturals dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que són part del seu programa d’acollida lingüística.

Mapa biogràfic de Pompeu Fabra: una ruta pel centre de Barcelona

El divendres 21 d’abril, en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció General de Política Lingüística, vam poder gaudir d’un recorregut per la ciutat, amb set parades, que explorava la vida i l’obra d’un dels grans pares de la gramàtica catalana, Pompeu Fabra i Poch.

Aquesta ruta, dissenyada per David Paloma i Mònica Montserrat, que també en són els guies, ha estat impulsada inicialment per la càtedra Pompeu Fabra de la UPF i l’Institut d’Estudis Catalans.

La primera parada va ser al mateix punt on ens vam trobar els participants, davant de l’emblemàtic cafè Zurich de la plaça Catalunya. A manera d’introducció, vam conèixer els primers anys de vida de Pompeu Fabra, quan encara vivia a la vila de Gràcia amb la seva família.

Seguidament ens vam posar en marxa cap al carrer de les Moles, 1, 1r pis i ens vam remuntar a l’any 1883, quan el jove Pompeu, amb tan sols 15 anys, va escriure la seva primera gramàtica: Ensayo de gramática del catalán moderno. A finals de segle xix les coses importants encara s’escrivien en llengua espanyola. Tot i que va ser un intent admirable, l’autor encara estava mancat de preparació lingüística i va limitar-se a descriure la forma i l’estil de la llengua oral que ell sentia parlar pels carrers de la Barcelona del tombant de segle.

Al llarg d’aquells anys Fabra es va dedicar a preparar-se per a l’ingrés a la Universitat de Barcelona, on posteriorment va estudiar Enginyeria Química, i on va travar grans amistats com la de Jaume Baladia o Puig i Cadafalch, els quals formarien part del popularment anomenat grup dels 30 o «els pequeños». Eren aficionats a Wagner, al Liceu i tenien aires europeistes.

Continuant el recorregut, vam adreçar-nos al carrer de la Portaferrissa, 21, que és on hi va haver la primera redacció de la revista L’Avenç, amb la qual Pompeu Fabra va estar vinculat de moltes i diverses maneres al llarg de tota la seva trajectòria acadèmica i professional a partir de 1891.

Un altre punt clau de la seva vida va ser el Centre Excursionista de Catalunya, lloc on es va produir la primera aparició pública del lletrat. L’afició de Pompeu Fabra per l’excursionisme li va permetre conèixer les diferents variacions de la llengua catalana (variants dialectals, lèxic, etc .) per tot el territori.

D’allà vam saltar al Teatre Principal, després d’aturar-nos a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, un centre acadèmic i cultural imprescindible del seu moment, encara que no estigui especialment vinculat amb el nostre personatge. El Teatre Principal de la Rambla va ser un dels llocs més concorreguts pels intel·lectuals catalanistes i progressistes de l’època, precursors del modernisme català. Fabra hi tenia un paper destacat. A més, el Teatre també va ser la primera seu de l’Ateneu Barcelonès i l’espai que va acollir el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).

L’última parada va ser a l’edifici emblemàtic de l’Institut d’Estudis Catalans. Pompeu Fabra va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC, al costat d’altres grans noms de les lletres catalanes com els escriptors Joan Maragall o Àngel Guimerà.

La ruta va ser molt interessant i didàctica, amb l’interès afegit que l’any que ve celebrarem els 100 anys de la publicació de Gramàtica catalana, obra de Pompeu Fabra i primera gramàtica normativa del català.

Júlia Ojeda Caba i Alba Santos, becàries de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Presentació del Grup de Lingüistes per la Diversitat

Avui dimarts, 16 de maig, a les 19h a l’Aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia es presenta el Grup de Lingüistes per la Diversitat (GliDi).

En l’acte de presentació hi participaran M. Carme Junyent, Joan Puigcercós i el membre del CUSC, Pere Comellas.

Mems en català i aranès!

El Dia Internacional de la Llengua Materna és una jornada declarada per la UNESCO, que se celebra cada 21 de febrer des de l’any 2000, per promoure la diversitat lingüística, cultural i el multilingüisme. Perquè el català hi sigui ben present, participa al repte i crea un mem!

El repte del mem en llengua materna consisteix a crear un mem original i divertit en català; afegir-hi les etiquetes #MemeML i #català o #occitan i publicar-lo a Twitter o Facebook. També es pot compartir el mem amb altra gent d’arreu del món i reptar altres persones perquè creïn més mems i estenguin la proposta.

Celebrem la diversitat lingüística amb un mem en català!

Celebram eth Dia dera Lengua Mairau en tot promòir era creacion de mems en aranés

Font: Direcció General de Política Lingüística