Dades que diuen: les llengües a la UB

En matèria de llengua, podem dir que cada cop tenim un mapa més precís i més clar dels usos lingüístics a la Universitat de Barcelona, gràcies als nous indicadors sobre la llengua de la docència, de les tesis doctorals i dels TFG i TFM.

Els Serveis Lingüístics han publicat recentment 52 nous informes sobre l’ús de les llengües en la docència (2022-2023), en els treballs finals de grau i de màster (2022-2023) i en les tesis doctorals (2021-2022). És important destacar que, a més de dades globals de la UB, també disposem de dades específiques de cada facultat, que poden ser especialment útils com a documents de treball a l’hora d’avaluar i dissenyar polítiques en el centre. També destaca el fet que tots els informes, tant els generals com els de centre, inclouen l’evolució dels usos lingüístics de l’àmbit respectiu en els tres últims cursos acadèmics.

Aquest mapa més precís i més clar dels usos lingüístics a la UB ha estat possible gràcies a tres canvis i millores importants en la recollida de dades.

En primer lloc, l’ampliació del corpus d’anàlisi de l’indicador de la llengua de la docència. Fins al curs 2021-2022 s’obtenien dades només dels graus i màsters universitaris oferts a les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A partir del curs 2022-2023, també s’ofereixen dades sobre l’ús de la llengua de la docència en aquests ensenyaments oferts des dels centres adscrits de la UB.

En segon lloc, l’especificació de la llengua en casos més complexos. Així, a partir del curs 2022-2023, en els grups classe amb docència en què intervé més d’un professor i s’hi utilitza més d’un idioma, els sistemes d’informació sobre la llengua de la docència han incorporat la possibilitat d’informar, de manera individualitzada, sobre la llengua que utilitza cada docent en aquests grups amb docència mixta.  El fet de poder obtenir dades estadístiques més precises sobre l’ús de cada llengua també té una especial importància ara que la UB, en el marc del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, té el compromís d’elaborar el seu Pla d’increment de la docència en català per al curs 2024-2025.

I en tercer lloc, l’ampliació de la informació en l’indicador sobre la llengua de les tesis. A partir de l’informe del curs 2021-2022, en les dades sobre la llengua de les tesis s’ha afegit un nou apartat en què s’ofereix informació sobre l’ús de les llengües segons els cinc àmbits de coneixement en què està estructurada la Universitat de Barcelona: Arts i Humanitats, Ciències Jurídiques i Socials, Ciències Experimentals i Enginyeries, Ciències de la Salut, i Ciències de l’Educació.

Totes aquestes millores, en què treballem i seguirem treballant, ens faciliten la lectura precisa i específica de l’ús de les llengües a la UB i ens permeten avaluar amb solidesa dos principis fonamentals de la política lingüística universitària, la transparència i la seguretat lingüístiques, i continuar dissenyant les actuacions de planificació lingüística pertinents.

I que ben acollits!

Els mesos de setembre-octubre i febrer-març són mesos d’acollida lingüística de català a la UB, que obre els braços per rebre els estudiants de mobilitat que venen per un semestre (els de grau) i, en alguns casos, per més temps (els de màster, doctorat…). I en matèria d’acollida lingüística, les tècniques i els tècnics de l’Àrea de Dinamització i de la de Formació dels Serveis Lingüístics hi tenim la mà trencada: som els encarregats d’executar el Pla d’acollida de llengua i cultura catalana de la UB i mobilitzem tots els nostres recursos per fer-lo conèixer, no només als estudiants internacionals, sinó també als locals. 

Quan parlem de recursos, parlem, principalment, de recursos humans: fins a 11 persones treballem en l’acollida lingüística, de manera més o menys directa, entre tècnics, administratius i becaris, i, a més, un nombrós equip de professors per als cursos de català inicial. El cas és que, al llarg de l’any acadèmic, fem molta feina. Voleu xifres? 

  • Fins a 35 sessions informatives sobre les llengües a la UB i l’acollida lingüística que arriben a uns 1.600 estudiants.
  • Unes seixanta trameses de cartes en set llengües diferents per a estudiants d’arreu del món que arriben a més de 2.000 estudiants. 
  • Unes 25 activitats culturals (visites, sortides) per als estudiants internacionals de català a les quals assisteixen més de 500 estudiants. 
  • Quaranta sessions informatives en els cursos inicials de català sobre les activitats complementàries d’acollida que arriben als més de 800 estudiants. 
  • Un programa d’intercanvis lingüístics entre català i altres llengües en el qual participen més de 300 estudiants. 
  • Col·laboració amb l’IRL per a promoure els cursos de català en origen i l’intercanvi lingüístic entre estudiants de la seva xarxa de lectorats i de la UB. 
  • Grups de conversa amb estudiants d’arreu del món. 
  • Desenes i desenes d’actuacions en blogs i xarxes de la UB. 
  • Centenars i centenars de comunicacions per correu electrònic amb el… 
  • …miler (gairebé) d’estudiants de mobilitat que han fet cursos inicials de català als Serveis Lingüístics i que han participat en les activitats.

Les xifres són això, xifres. Però, a més, en aquest cas, van acompanyades de l’acollida: no només oferim als estudiants tota una sèrie de recursos per facilitar-los la integració a la vida universitària (i de retruc, a la ciutat i al país), sinó que també els animem a fer-ho i a viure intensament la seva estada a la UB.

I creiem que ens en sortim: la participació és cada cop més alta i l’ambient general, tant dels cursos com de la resta d’activitats i sessions, és ben engrescador.

D’això es tracta, no? Per això en diem… ACOLLIDA! 

I hi seguirem treballant!

 

 

 

Àrees de Dinamització i Formació
Serveis Lingüístics

Premi Jesús Tuson a la diversitat lingüística (sisena edició)

¿Hi ha llengües de comunicació? No ho dubtéssiu pas. I ¿quines són aquestes llengües? Totes, sense cap excepció. I si algun prejudicador arribés mai a trobar una llengua que no fos, entre d’altres coses, un sistema de comunicació, faríem bé de fer-li un monument fastuós, perquè hauria descobert un cercle perfectament quadrat.

Jesús Tuson,
Mal de llengües.
A l’entorn dels prejudicis lingüístics

La Xarxa Vives d’Universitats, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i Òmnium Cultural convoquen una nova edició del premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística.

La convocatòria s’adreça a professors i estudiants de les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats i de les universitats estrangeres vinculades a la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior de l’Institut Ramon Llull. Es poden presentar treballs de fi de grau o de fi de màster, tesis doctorals, llibres, capítols de llibre, articles en revistes científiques o articles d’alta divulgació que tinguin com a tema la diversitat lingüística del món.

El període de presentació de treballs finalitza el 31 de març de 2024. Podeu consultar les bases en aquest enllaç.

Es convoca el XXXI Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa

La 31a edició del Premi convocat per la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona fa, un any més, un homenatge a Carme Serrallonga per la seva tasca de filòloga i traductora. L’objectiu del Premi és reconèixer els treballs originals en català que posin en valor una organització que hagi destacat per la seva política comunicativa exemplar en llengua catalana.

La convocatòria s’adreça a tots els estudiants universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats de les terres de parla catalana.

Els guardons d’enguany constaran de dos premis: un primer premi de 400 euros i un segon premi de 200 euros.

El termini de presentació de treballs finalitza el 6 de maig de 2024 i s’han d’enviar en format electrònic a l’adreça de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat: xdl.filologia@ub.edu.

Es valorarà aquella política comunicativa que vagi més enllà del que estableix la normativa legal i també el redactat coherent, adequat i correcte.

Per a més informació, consulteu les bases del Premi.

 

El Premi a la Qualitat Lingüística de la Facultat de Filologia i Comunicació ja té guanyadors!

A finals del curs passat la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia i Comunicació va convocar la tercera edició del Premi a la Qualitat Lingüística en la difusió dels Treballs de grau de la Facultat; i ja en tenim els guanyadors: Etna Miró i Adrià Castellà. En aquest premi es valoren qüestions com la coherència i estructuració del text, l’adequació de la llengua al registre divulgatiu i la precisió en l’ús lingüístic, s’adreça a l’alumnat de tots els graus de la Facultat i destaca per l’excel·lència dels treballs presentats, ja que han d’haver obtingut una qualificació mínima de 9 per poder optar al premi. Llegiu la notícia sencera en aquest enllaç.