Guanyadora del XXVII Concurs Literari Sant Jordi de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del 2021, en la modalitat de poesia

Cristina Solé Padullés ha guanyat el XXVII Concurs Literari Sant Jordi de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, en la modalitat de poesia, amb els poemes Escletxa onírica, Tres Dames i Petons florits.

Cristina Solé és investigadora postdoctoral del Departament de Medicina, vinculada al laboratori de recerca del Grup de Neuropsicologia. Treballa en el projecte europeu Lifebrain, que investiga els factors ambientals, socials i d’estils de vida que influencien la salut cerebral al llarg de la vida.

Escletxa onírica

Tinc el dia melancòlic
Potser perquè t’he somiat
Entre rialles de so bucòlic
I escenes de temps passat.

Música d’altres temps
En una ràdio llunyana
M’apropa al record intens
D’aquella dolça mirada.

Punyalada de claror
Es convida, s’instal·la
Com qui sembra una llavor
Ben endins, amagada.

T’he perdut en aquest flash
Tanco els ulls, tot rebuscant
Aquest tu teu tan fugaç
Que em navega, ambulant.

Fuig de mi sol lluent
Cel brillant desbotonat
Olors d’estiu al vent,
Ara em sou un maldecap!

Vull nedar a contracorrent
Travessar un tel gris de boira
On et buscaré amatent
Quan et tingui, quina joia!

Fuig de mi dolça presó
Jo el que vull és llevantada
Simfonia 6 a l’horitzó
Fúria al mar, descontrolada.

Vull pensar-te amb delit
I reviure moments morts
Sento els somnis de la nit
Clavats al cor ben forts.

Veig l’escletxa, et sento a prop
Si pogués allargar un braç
I esbotzar-la d’un sol cop
M’hi faria allà el meu jaç.

Tinc el dia melancòlic
Sé segur que t’he somiat
Era el teu jo anacrònic
M’abraçava en l’eternitat.

 

Tres Dames

Tres figures ben menudes
Engalanen els paratges
D’aquests cims un xic salvatges
Endolcits pel seu cantar.

Em pregunto, van perdudes
O passegen fugisseres
Pels camins sense barreres
D’un indret per explorar?

Tres punts negres, enllaçats
Rere flors de ginesta, desmaiada
I matolls en ziga-zaga, glaçats
Han emprès, àgils, la baixada.

Ara una tomba el cap
Dues perles m’han mirat
Puc haver-la imaginat?
Cop de vent i ja han marxat.

No fugiudames de negre
Tinc plantat el cavallet
Ves per què em voleu decebre
Deixant el paisatge net?

Bells erms nus, tan solitaris,
M’arrossegueu en un vaivé
En tota mena de desvaris
Oh sí, demà dejorn tornaré!

 

Petons florits
Mira com s’esfumen els petons
Evaporats com bafarades
Mira com fugen per tots cantons
Pobrissons, és tot endebades.

És que jo soc besador
I els petons se m’acumulen
Rere aquest petit morrió
Si no surten, em reculen.

Aleshores noto un pes
Una remor i un mareig
Quin pessic, quedo corprès
I comença el degoteig.

Surten tots en fila índia
Protestant que ja n’hi ha prou!
No patim pas de desídia
Ja toca sortir de l’ou!

Mare, que no veus quin mal fan?
Tinc petons florits als llavis
Que en puc treure de tant en tant
Pels amics i també pels avis?

Guanyadora del XXVII Concurs Literari Sant Jordi de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, en la modalitat de narrativa

Diada de Sant Jordi de 2021 – Campus Clínic

María Molero Andrade, estudiant del grau d’Enginyeria Biomèdica, ha guanyat el XXVII Concurs Literari Sant Jordi de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, en la modalitat de narrativa, amb el relat Històries enterrades en l’oblit.

Històries enterrades en l’oblit

Va agafar un cop més la fotografia i la va mirar, extasiada. No podia creure’s el que veien els seus ulls. Recordava haver passat innombrables tardes de diumenge a casa de l’àvia mirant records antics des que era petita, així que no aconseguia trobar una explicació lògica al fet que aquella imatge li hagués passat desapercebuda.

Feia dues setmanes que la seva àvia estava ingressada a l’hospital més proper al poble i ella s’havia instal·lat immediatament a la vella caseta situada al número 3 de la plaça de la Vila. La trucada li havia arribat un dilluns al matí, quan portava ja dues hores al laboratori. Al principi va optar per no respondre, ja que mai rebia cap trucada important d’un número desconegut, per quan la pantalla del seu mòbil es va il·luminar per segona vegada en menys de mig minut va decidir sortir al hall de l’edifici i respondre. La notícia li va caure com un gerro d’aigua freda: la veïna de la seva àvia havia anat a visitar-la a casa seva, com cada matí, i en no rebre resposta va començar a impacientar-se i va decidir utilitzar la clau que li havia confiat la bona dona en cas d’emergència. Quan va entrar les seves sospites es van veure confirmades, malauradament, ja que la Montserrat es trobava inconscient al terra de la cuina. Van passar cinquanta minuts des que la veïna va trucar l’ambulància i aquesta va deixar la dona a l’hospital comarcal, i dues hores més va necessitar la neta de la Montserrat per fer via cap al nord i arribar al lloc on havien portat la seva àvia.

No era capaç de descriure amb paraules el que sentia per la seva àvia. La Montserrat era com una mare per a ella, més que això. I això no volia dir que fos millor que la seva mare, però des de ben petita tenia una connexió amb ella que ningú podia explicar. Qualsevol podria pensar que era la típica relació entre àvia i neta però no, això anava molt més enllà. Quan l’Aina i la seva àvia es miraven ja sabien perfectament què pensava l’altra. Quan l’Aina tenia un problema sempre acudia a l’àvia. Quan l’Aina volia compartir una bona notícia amb algú, sempre escollia l’àvia la primera. Quan l’Aina necessitava plorar amb algú, allà estava sempre l’àvia. Cap persona podia ficar-se enmig d’aquella connexió especial. Sovint la mare de la nena deia que la seva sogra semblava haver-la parit, però no podia fer més que somriure i encreuar els braços perquè sabia que en aquella lliga no podia competir.

Quan l’Aina va complir quinze anys, feia ja un parell de dècades, van oferir a la seva mare una plaça d’investigadora a la capital. Sens dubte era el propòsit de la seva vida. La Carme era microbiòloga i havia dedicat totes les hores que havia pogut del seu temps a la seva gran passió, comprometent fins i tot altres somnis com la maternitat. Sabia perfectament que en el món d’homes on vivia no podria dedicar-se a allò que li agradava i ser mare al mateix temps, així que va anar posposant aquest altre somni fins que al final no va poder seguir obviant que se li estava acabant el temps. És així com finalment va néixer la seva única filla, i els va convertir, a ella i al seu marit, el fill de la Montserrat, en pares a l’edat de quaranta-dos i quaranta-set anys, respectivament. Van ser, doncs, uns pares força grans en una dècada en què els fills es solien tenir abans. Quan va néixer l’Aina, la Carme va renunciar al treball de la seva vida i es va convertir en professora, feina que li deixava molt més temps per dedicar-se a la nena. Vivien prop del poble de l’àvia i així és com es va anar forjant la màgica relació entre àvia i neta. Quinze anys després, però, aquella oferta va fer trontollar les tranquil·les arrels de la petita família. Era innegable que la Carme mereixia aquella oportunitat, i no podia creure’s que els seus antics caps i coneguts l’haguessin recomanat per aquella posició tants anys després, però l’Aina va cridar i plorar com una boja durant una setmana seguida quan li van comunicar que havia de deixar la seva vida, els seus amics, la seva escola i el que era més important, la seva àvia, per mudar-se a sis-cents quilòmetres de tot el que ella estimava.

Finalment els pares, després de dies i dies de deliberacions, discussions, baralles i sospirs, van arribar a la conclusió que no tenien cap més remei que deixar que la seva filla es quedés al poble, amb l’àvia. Ja ho havien parlat amb la Montserrat i ella no tenia cap objecció. Al contrari, estava entusiasmada amb la idea i se li hauria trencat el cor si el seu fill i la seva nora s’haguessin emportat la noieta tan lluny d’ella. Quan li van comunicar la notícia a l’Aina va ser el millor dia de la seva vida. Després es va sentir malament perquè va pensar que hauria d’estar ni que fos una miqueta trista per la consegüent separació dels seus pares que aquell fet comportaria, però no podia evitar que el seu cor li ballés d’alegria al pit cada cop que pensava que viuria amb la seva àvia estimada.

Tres anys van passar, tres anys sencers en què àvia i neta van omplir les hores mortes mirant vells àlbums de fotografies dels temps de la guerra. Ni tots els llibres del món serien suficients per deixar-hi constància de totes les vivències que la Montserrat va explicar a l’Aina, de totes excepte d’una. El tema tabú de la família. Aquell que l’Aina ja sabia que no havia de mencionar, ja que sabia perfectament que la seva àvia es posava trista. Ningú havia aconseguit arrencar mai dels llavis de la Montserrat qui era el pare del seu fill. Ni una sola menció, comentari o apunt sobre el tema. Era com un espès silenci que emplenava les parets de la vella caseta de pedra, colant-se per les escletxes de les finestres i ofegant qui trobava al seu pas. I de sobte, allà la tenia. Aquella fotografia. No hi havia cap mena de dubte: la seva àvia, ben embarassada, amb no més de divuit anys, abraçada a un home alt, ben plantat i que era exactament igual que el seu fill Tomàs. I la data: 1939.

L’Aina va agafar les seves coses i va sortir, un cop més, cap a l’hospital. Aquest cop, però, era diferent. Ella ho sabia, desconeixia com però ho notava. Potser era per la fotografia que duia ben guardada en un sobre a la seva bossa, o potser pel sol que brillava aquell matí després de tres dies seguits de tempesta, però alguna cosa havia canviat. Va enfilar la carretera cap a la sortida del poble i mitja hora després era a l’habitació de la seva àvia, col·locant amorosament un ram de flors a la tauleta auxiliar i mirant que la Montserrat estigués ben tapada. Va seure en una cadira al seu costat i li va agafar la mà. L’àvia portava dues setmanes en coma com a conseqüència de les seqüeles que li havia provocat un cop al cap que es va fer en caure a terra i colpejar-se amb una taula. El pronòstic no era gaire optimista però això no era cap impediment per a l’Aina; la seva àvia no marxaria. No podia marxar. L’Aina era molt conscient que la seva àvia estava a punt de complir cent anys, però sempre havia estat una dona tan activa i plena de força que a ningú li estranyava que visqués sola amb aquesta edat i fos la viva imatge de la vitalitat. Al principi a l’Aina se li va encongir el cor quan va marxar a l’edat de divuit anys per estudiar a la universitat, però la Montserrat va fer tot el que estava a la seva mà per tal que la seva neta marxés tranquil·la i es dediqués a la passió que havia heretat de la seva mare. No podia permetre que la noia es quedés atrapada al poble quan sabia que es moria per estudiar i dedicar la seva vida a la ciència. Així doncs va convèncer l’Aina que es veurien cada cap de setmana i li va prometre mil i una vegades que estaria perfectament i que mai li passaria res. Potser alguna persona externa a elles hauria pensat que era una promesa difícil de complir per a una dona que ja superava els vuitanta anys, però per a l’Aina la seva àvia era immortal. Era la mà amiga que sempre podia aferrar quan necessitava consol, i estava segura que mai li fallaria. Ara es començava a pensar si no li havia fallat ella, deixant-la sola en una casa on cada vegada es movia amb més dificultats, per molt que ella no ho hagués volgut veure per por a renunciar a la seva carrera. I ara sentia pànic, pànic que la persona més important de la seva vida marxés sense haver-li pogut dir un cop més que l’estimava amb tota la seva ànima, que no era res sense ella, que enyorava les tardes de berenar xocolata calenta amb melindros i mirar fotografies antigues. I també sentia pànic cada cop que mirava aquella fotografia i pensava que potser no coneixia tant la seva àvia com ella pensava, i que potser marxaria sense haver-li explicat aquell fet tan rellevant de la seva vida. Va sospirar profundament, sentint que li tremolava tot el cos. Amb una mà aferrava la de la seva àvia i amb l’altra sostenia la fotografia. Es va passar la resta del dia parlant-li a la Montserrat, explicant-li totes les coses que encara no havia pogut comentar-li i fent-li preguntes que no sabia si algun dia tindrien resposta.

Finalment, cap a les set de la tarda, va començar a recollir les seves coses, resignada i disposada a marxar a casa. El seu pare Tomàs estava a punt d’arribar. L’home tenia ja vuitanta-dos anys, però havia insistit que no es mouria del llit de la seva mare, així que havien acordat fer relleus i aquella nit li tocava a ell. La seva dona Carme feia anys que hauria d’estar jubilada, però ella deia que mentre tingués dues mans i pogués pensar amb claredat no deixaria de treballar, ja que els seus coneixements eren molt valuosos i ara encara més, pertanyent a un grup de científics que estava desenvolupant una de les vacunes contra aquell temut virus que els assolava des de feia ja un any. Així doncs ella havia promès traslladar-se al poble tan aviat li fos possible, i li sabia molt greu no estar prop de la seva família en aquell dolorós moment, però pare i filla sabien perfectament que la labor de la seva dona i mare era crucial en aquells temps tan difícils.

Estava a punt d’abandonar l’habitació quan un llampec va creuar l’habitació, o almenys això li va semblar a ella. No sabria descriure mai la sensació que va sentir en aquell moment, simplement era com si una onada gegant hagués fet acte de presència en aquella estança i tota l’energia del món es trobés allà concentrada. Es va girar immediatament cap al llit i va veure la imatge que més la va commoure del món: la seva àvia Montserrat estava mirant-la fixament als ulls, amb aquella mirada tendra i bondadosa que semblava únicament feta per a ella. I estava completament convençuda que ella també havia sentit la mateixa energia corrent per les seves venes. Va fer partícips immediatament els professionals sanitaris i el seu pare de la bona notícia, i quan va passar tot el rebombori de crits, emoció i alegria la Montserrat va demanar expressament que la deixessin sola amb la seva neta. Ni tan sols va deixar que el seu fill Tomàs estigués present en aquell moment en què necessitava recolzar-se en la connexió màgica que tenia amb l’Aina per aconseguir explicar la història que mai havia explicat a ningú. L’Aina es va quedar tota la nit a l’habitació i només va marxar l’endemà quan van convèncer-la que la seva àvia necessitava descansar i li van assegurar que podia marxar tranquil·la a casa a dormir una mica.

L’Aina va arribar a la caseta situada al número 3 de la plaça de la Vila, va seure al pati i va sostenir la vella fotografia entre les seves mans. El seu avi havia estat un jove periodista anglès anomenat Thomas Martin que havia arribat amb vint-i-quatre anys a un país sumit en el caos, la guerra i l’odi. Li havien ofert una feina de corresponsal d’un modest diari mentre durés el conflicte i va viatjar molt per tot el país fins acabar arribant al poble de la Montserrat, una noieta que tot just acabava d’arribar a l’edat adulta. El seu coneixement de l’idioma després de tres anys en aquell indret li va permetre iniciar una amistat amb la jove filla del sabater del poble que molt aviat va esdevenir molt més. La Montserrat i el Thomas es van enamorar bojament, compartint una passió que potser s’explicava pel fet que en aquells temps cap persona podia donar per segura la seva vida, ja que tothom vivia mort de por. Van compartir els mesos més meravellosos de les seves vides i van crear-ne una de nova junts, amb la promesa de casar-se tan bon punt acabés la guerra, més pels desitjos de la família de la noia que d’ells, ja que a ells ja els bastava amb estar junts. No obstant això, l’odi va acabar de forma injusta i dolorosa amb el seu amor. El dia que es van signar les capitulacions de la guerra es va fer pública una llista de persones que havien donat suport al bàndol perdedor. El nom del jove periodista anglès estava inclòs a aquella llista, ja que havia passat tots aquells mesos escrivint valerosos articles per al seu diari i intentant ajudar les persones que patien els efectes d’aquell desastre. Un dia es van emportar el Thomas i la Montserrat mai més va tornar a saber res d’ell. Va donar a llum el seu fill tota sola i li va donar el nom de Tomàs per recordar el seu gran amor, però mai va atrevir-se a parlar amb ningú d’ell per por de represàlies, de l’odi, per por de tot. Va quedar tan traumatitzada i horroritzada que l’únic que la va ajudar a continuar vivint va ser l’amor del seu fill, a qui es va jurar protegir de qualsevol cosa. Aquest jurament invisible li va impedir explicar la seva història a ningú, tan extrema era la por que sentia. Més endavant, quan el conflicte va acabar diluint-se en el temps, va ser el dolor el sentiment que va impedir a la Montserrat exterioritzar la història de la seva vida. Va fer el cor fort i es va tancar en banda com una forma de protegir-se a ella mateixa d’un fet que l’havia marcat tant que amenaçava la seva felicitat actual amb el seu fill i la seva família. A vegades, quan es quedava sola, es castigava a ella mateixa amb els records de feia tants anys i pensava que era una covarda per no haver pogut fer justícia a l’amor de la seva vida, i haver condemnat la gran labor que va realitzar aquell home a la clandestinitat. Però quan intentava pensar en com explicar allò al seu fill o a la seva neta sentia que li queia el món als peus i plorava en silenci, pensant que mai seria capaç de compartir el seu dolor.

Aquell assolellat matí d’abril l’Aina va mirar un cop més la fotografia i va pensar que la seva àvia era la dona més valenta i lluitadora del món. No sols havia complert una vegada més la seva promesa de no marxar del costat de la seva neta, sinó que havia pogut compartir finalment aquell antic i important secret amb la seva família. L’Aina va tancar els ulls i va somriure, feliç, pensant que la vida li havia somrigut amb aquell gran regal que era la seva àvia. Va desitjar convertir-se en una dona almenys la meitat de valenta que la Montserrat i va pensar que mai podria agrair-li prou tot el que havia fet per ella. Va mirar la pantalla del seu mòbil i va llegir el missatge que li acabava d’arribar i amb el qual el seu pare li comunicava que l’àvia rebria l’alta mèdica ben aviat. Va somriure mirant l’horitzó i va pensar que es moria de ganes de veure la Montserrat asseguda en aquell pati, compartint més velles històries plenes de saviesa amb ella. Va tornar a sentir un llampec d’energia al seu interior i va saber que la seva àvia, des de l’hospital, pensava el mateix.

Especial Sant Jordi: la tria de llibres dels membres de l’equip rectoral

Aquest any 2021, per la diada de Sant Jordi hem volgut conèixer les tries de llibres en català o de traduccions al català que fan els membres de l’equip rectoral. Els hem demanat que comparteixin els llibres que els hagin impactat, els de capçalera que hagin rellegit una i mil vegades, els que els van regalar en una ocasió ben especial, les novetats, etc. Aquí teniu les seves respostes i les seves preferències! Un bon tast per a una bona lectura!

La tria de Jordi Ardanuy 

He triat una petita excentricitat: Sobre els extraterrestres. Teoria del cel (1755), d’Immanuel Kant [Salt: Edicions Reremus, 2020. Col·lecció Sensibilitas, 3]. En un primer període d’estudi, aquest filòsof redactà la seva tesi doctoral amb una defensa de la creença en extraterrestres, tal com s’entenia llavors que poblaven els diferents planetes del sistema solar, amb una realitat física adaptada a les condicions conegudes o suposades d’aquests astre. L’edició, a cura de Ramon Alcoberro, incorpora una petita selecció de textos relacionats amb la temàtica dins la tradició filosòfica i religiosa occidental. També conté algunes il·lustracions de Rafael Teruel-Rafater, especialista en el gènere fantàstic i els videojocs.​

La tria de Joan Santanach

Jo proposo les Perles de Jacint Verdaguer, poemari en què l’autor reprèn i reescriu el Llibre d’amic e amat de Ramon Llull. Es tracta d’una singularíssima operació de coautoria literària, a sis segles de distància, a càrrec de dos escriptors centrals de la tradició catalana. Verdaguer hi fa seves les paraules de Llull, sense que deixin de ser de Llull.

La tria de Xavier Triadó

El llibre de capçalera que he rellegit unes quantes vegades? El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquest magnífic llibre és una suma de missatges, un darrere d’un altre, i cada lectura és diferent. «Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.»

Un que m’hagi impactat? El quadern gris de Josep Pla. L’obra comença un dia després que la Universitat de Barcelona, on Josep Pla estudiava dret, tanqués per culpa de l’epidèmia de grip de 1918, fet que marcarà la seva joventut. Josep Pla fa coincidir l’inici de l’obra amb el dia del seu aniversari, cosa que li permet fer un balanç de la seva vida mentre tasta el pa de pessic i la crema que ha preparat la seva mare per al dinar d’aniversari. Ara agafa una actualitat inesperada, altre cop.

El que voldria llegir i encara no n’he tingut l’ocasió? La vostra sang, de Francesca Forrellad. El tinc pendent i aviat l’agafaré quan acabi l’actual.

La tria de Gustavo Llorente

Jo proposo L’infinit dins d’un jonc d’Irene Vallejo. Un llibre sobre els llibres, la seva primera història. Però és més que una història sobre la plasmació de la lletra sobre una sèrie variada de suports físics… És la història èpica, lírica i íntima sobre el que són i representen els llibres com a reservori d’idees, de pensament i d’emocions. Un extraordinari amor als llibres, sense sensibleries, dimana de cada pàgina d’aquest meravellós assaig. En les seves pàgines s’albira la influència que la paraula escrita exerceix sobre l’autora i, en definitiva, sobre tots nosaltres, lectors empedreïts. En definitiva, un molt bon llibre molt recomanable.

La tria d’Ernest Abadal

La meva recomanació és Principi de realitat, de Jordi Muñoz, un professor de la UB. És una anàlisi pragmàtica i crítica del procés independentista català feta des del sobiranisme.

La tria de Maria Feliu

Doncs jo us recomano La companyia nòrdica de l’Albert Villaró. És l’última novel·la en català que he llegit. M’ha enganxat des de la primera pàgina, potser perquè conec l’autor i estic mig emparentada amb el Pirineu, però és un relat magnífic.

La tria d’Agustí Alcoberro

Inevitablement, he d’anar a parar a La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Perquè recull i ordena dos conceptes que només he vist clarament diferenciats en anglès: la story (història com a relat) i la History (com a història col·lectiva). Perquè sovint una novel·la és un personatge, més i tot que un argument; i la Natàlia, després Colometa, pateix tots els embats d’una societat violenta, i n’és una supervivent. Perquè, escrita a l’exili, és la millor crònica dels nostres anys trenta: «d’aquell aire fresc d’abril», de «tots els llums eren blaus» per esquivar els bombardeigs, de la fam i la proximitat de la mort.

La tria de Montserrat Puig

Quan iniciava la meva llicenciatura en Antropologia Social em van regalar L’antropòleg innocent, de Nigel Barley; fa una introducció molt divertida a la vida d’un antropòleg social.

El llibre de capçalera que he rellegit unes quantes vegades? L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. M’agrada perquè et transporta a la Barcelona de la primera meitat del segle xx i parla de com els llibres poden moure i encendre emocions i accions.

Em va impactar Sexe i temperament en tres societats primitives, de Margaret Mead. El motiu: descobrir els relats a les seves recerques que porten a negar la predominança dels factors biològics, introduint estudis sobre sexualitat humana i construcció social de categories de gènere. Va ser una lectura realitzada durant la llicenciatura d’Antropologia que va confirmar-me la necessitat de tenir aquesta mirada social i cultural.

Voldria llegir El fill de l’italià, Premi Ramon Llull 2019, de Rafel Nadal. 

La tria de Jordi Garcia

21 lliçons per el segle xxi, de Yuval Noah Harari. Sorprenent, impactant, preocupant, que fa reflexionar molt cap a on anem…

La tria de Jordi Matas

La tria que faig aquest Sant Jordi és el llibre d’Antoni Campañà La capsa vermella, editat per Comanegra. Una càmera Leica, dues capses vermelles i un tresor amagat durant decennis. La gènesi del llibre és una meravellosa i atzarosa història familiar. En aquest llibre hi trobem l’expressió visual de trossets de vida quotidiana d’anys convulsos. Una mirada intrèpida i dura, plena de matisos: mirades, gestos, proclames, vestits, objectes, arquitectura…i patiment. És un llibre que no s’acaba mai. Una delícia.

La tria de Carme Pineda

Jo proposo Els Impostors, de Pilar Romera, companya nostra a la UB. És una novel·la que narra la vida de tres persones des d’abans de la Guerra Civil espanyola fins a la postguerra. És molt fàcil de llegir i dins la trama surt la Universitat de Barcelona i com funcionava en aquella època.

La tria de Conxita Amat

La meva proposta és Plans de futur, de Màrius Serra. És la vida novel·lada d’un matemàtic figuerenc, Ferran Sunyer, que va néixer amb una discapacitat física molt important, amb una grau de dependència gairebé total. Va ser autodidacta i un matemàtic molt reconegut internacionalment. La vida d’en Ferran Sunyer és un exemple de superació des de l’acceptació d’una situació dramàtica per a la majoria, però que ell va viure amb normalitat, amb l’ajuda imprescindible de la seva mare i les seves cosines. L’important és aprofitar les capacitats de cadascú al màxim. En Màrius Serra novel·la la vida del matemàtic amb un estil fresc i optimista.

La tria de Víctor Climent

Jo proposo Temps de gel, de l’escriptora francesa Fred Vargas. Aquesta novel·la ens submergeix en la Revolució Francesa amb personatges com Danton, Robespierre o Fouché, en una trama que va paral·lela a un seguit d’assassinats comesos anys enrere a la costa sud d’Islàndia. És una novel·la trepidant i molt ben escrita.

La tria de Marta Ferrer

Us proposo un clàssic de la novel·la gràfica: Maus, d’Art Spiegelman. Aquest còmic, a través de personatges animals antropomòrfics, narra dues històries entrellaçades: la biografia del pare de l’autor, Vladek Spiegelman, un jueu polonès que va viure en primera persona la Primera Guerra Mundial i l’Holocaust, i la relació entre pare i fill en el present de l’autor. Una aproximació original i diferent a un tema colpidor, que va guanya el premi Pulitzer el 1992. Una bona experiència de lectura!

La tria de Marina Solé

Jo trio una traducció de L’arte della joia, de l’autora siciliana Goliarda Sapienza, publicada per La Campana com L’art de viure. Explica la història d’una dona que neix en un entorn miserable a la Sicília de la primera meitat del segle XX. Em va agradar molt quan la vaig llegir, ja fa anys.
«La protagonista de L’art de viure és una dona amb una capacitat excepcional per lluitar i per estimar. Nascuda en la misèria, Modesta explora al llarg de la seva vida totes les possibilitats de mare i d’amant, la vida en un convent i en un palau, i a través de la intriga, apareixen les més grans commocions del segle XX. Modesta s’enfronta a tot impulsada per la voluntat de viure a fons, encarnant les esperances de totes les dones» (Ed. La Campana).
«Tan impressionant com El guepard de Lampedusa, L’art de viure és un llibre que ressona des de la primera a l’última pàgina» (Il Giorno).

 

Torna la Primavera de la llengua a la UB

Ja tornem a ser altre cop a la primavera i, com cada any, la Xarxa de Dinamització Lingüística de la Universitat de Barcelona celebra la Primavera de la llengua.

Durant els mesos d’abril i maig, a les diferents facultats, participarem en activitats que giren al voltant de la llengua catalana. Per aquesta raó, hem fet un recull de les activitats d’aquest 2021. Doneu-hi una ullada! Us n’agrada alguna? Doncs participeu en tot el que pugueu!

 

ABRIL

DILLUNS 19 D’ABRIL

Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural del campus de Mundet i CRAI Mundet

Activitat: Com hem après i com ens han ensenyat. Mostra del fons de llibres de text del CRAI de la Biblioteca del Campus de Mundet. Inici de l’exposició al vestíbul de la biblioteca i virtual. Amb la  col·laboració de Conrad Vilanou.

DEL 19 AL 30 D’ABRIL

Comissió de Dinamització Lingüística de FIMA

Activitat: «Un tast de… T’agradaria seguir llegint?»

Breu descripció: La Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals es vesteix de literatura per Sant Jordi amb l’objectiu de fomentar la lectura per a aquesta diada de Sant Jordi, que un any més serà una mica peculiar. Un any més es torna a fer el tradicional empaperament de les parets de les escales del centre amb fragments literaris. L’activitat consisteix a col·locar fragments d’obres de ficció i de no-ficció i de qualsevol gènere per les parets de les escales de la Facultat, juntament amb les seves referències. En aquests fragments hi podem trobar una gran varietat d’obres per a tots els gustos, que van des d’autors representatius de la literatura catalana de sempre, com Mercè Rodoreda i Miquel Llor, fins a autors moderns com Carlos Ruiz Zafón i Cristina Campos. Així doncs, animeu-vos a donar-hi una ullada perquè segur trobareu algun fragment que us enamori per al pròxim 23 d’abril!

Lloc: Carrer de Melcior de Palau, 140, 08014 Barcelona

Més informació

 

DIMARTS 20 D’ABRIL

Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural del campus de Mundet i Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social

Activitat: Club de lectura pedagògica: 1984· George Orwell Cicle distopies, sessió 3: «L’esperança com a motor pedagògic»

Hora: de 18 a 19.30 h

Lloc/enllaç: Aula Ernest Marcord (ed. Llevant) i virtual.

DEL 20 AL 23 D’ABRIL

Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural del campus de Mundet i CRAI Mundet

Activitat: Recomana un llibre per Sant Jordi· virtual·#MundetViuSantJordi Instagram i Twitter

Lloc/enllaç: #MundetViuSantJordi

DIMECRES 21 D’ABRIL

Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural del campus de Mundet

Activitat: Entrega de premis Emili Mira i López i RodaGimcana 2021 – Lectura de les obres guanyadores a càrrec dels autors

Hora: 10 h

Lloc/enllaç: esplanada del bar de Mundet.

DEL 21 AL 28 D’ABRIL

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa

Activitat: Recomanador de llibres

Breu descripció: El recomanador de llibres és una activitat pensada en el marc del Club de lectura de la Facultat per compartir amb tota la comunitat llibres que ens hagin agradat. Les recomanacions es recullen mitjançant un formulari, i es publiquen a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat.

Lloc/enllaç: virtual, a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat.

Més informació

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa

Activitat: FEEMots, el joc de les frases fetes

Breu descripció: Presentació de la tercera edició d’aquest joc de pregunta-resposta sobre el significat de frases fetes en diverses llengües, elaborat conjuntament per l’Oficina de Relacions Internacionals de la Facultat i alumnes de mobilitat, el màster d’Empresa Internacional, professorat i estudiants de màsters, i els Serveis Lingüístics. Hi ha al voltant d’un centenar de frases fetes i gairebé una trentena de llengües representades, entre d’altres: alemany, anglès, àrab, castellà, català, eslovè, èuscar, francès, gallec, grec, indonesi, italià, kazakh, letó, mòoré, neerlandès, persa, polonès, portuguès, rus, suec, swahili, turc, txec, ucraïnès, xinès (mandarí i min).

Lloc/enllaç: https://www.ub.edu/economiaempresa-apps/app/mots.php

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa

Activitat: Els llibres dels membres de la Facultat

Breu descripció: Com ja és tradició per Sant Jordi, el professorat i personal investigador de la Facultat que ha publicat algun llibre durant el darrer any ens en fa una breu presentació. Aquest any, les intervencions tornaran a ser en format vídeo.

Lloc/enllaç: virtual, a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat.

PREMIS LINGÜÍSTICS

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa, amb el suport del Rectorat

Activitat: Premi Ensaïmada Lingüística

Breu descripció: Aquest premi s’atorga a les tesis escrites en català en el darrer any i, per votació popular, a tres categories més (alumnat, PDI i PAS). Amb aquest premi es vol reconèixer membres dels tres col·lectius que han destacat per la seva aportació a la dinamització i difusió de la llengua catalana en l’àmbit de la Facultat, o que bé han mostrat interès per aprendre la nostra llengua i s’han integrat plenament en el nostre entorn. Aquest any el lliurament dels premis és no presencial, però la Facultat farà arribar l’ensaïmada a totes les persones premiades.

Lloc/enllaç: virtual, a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat

Més informació

Activitat: Premi al millor treball final de màster en català (edició 2018-2019 i 2019-2020)

Breu descripció: Aquest premi s’adreça als estudiants de màster de la Facultat per fomentar l’ús de la llengua catalana en els TFM, ja que la presència de la llengua catalana en aquests ensenyaments és cada vegada menor. En aquesta edició es premien els treballs del curs 2018-2019, el lliurament del qual va quedar pendent a causa de la pandèmia, i del curs 2019-2020. La bona qualitat d’alguns TFM ha fet que el jurat atorgui algunes mencions honorífiques. El premi lliurat és un diploma i un val de 100 € per a activitats culturals.

Lloc/enllaç: virtual, a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat

Més informació

Activitat: Premi al millor treball final de màster en català (edició 2018-2019 i 2019-2020)

Breu descripció: Aquest premi s’adreça als estudiants de màster de la Facultat per fomentar l’ús de la llengua catalana en els TFM, ja que la presència de la llengua catalana en aquests ensenyaments és cada vegada menor. En aquesta edició es premien els treballs del curs 2018-2019, el lliurament del qual va quedar pendent a causa de la pandèmia, i del curs 2019-2020. La bona qualitat d’alguns TFM ha fet que el jurat atorgui algunes mencions honorífiques. El premi lliurat és un diploma i un val de 100 € per a activitats culturals.

Lloc/enllaç: virtual, a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat

Més informació

Activitat: Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau (edició 2019-2020)

Breu descripció: Aquest premi té per finalitat encoratjar els estudiants de grau de la Facultat a usar la llengua catalana en el TFG i a millorar-ne la qualitat lingüística. Consta de dues modalitats, la que premia el TFG a partir del pòster presentat i la que premia directament el treball. De les tres categories que habitualment premien el pòster (ADE, Economia i Sociologia), enguany Sociologia ha premiat directament el treball (atès que no es van poder fer les presentacions dels pòsters), i Estadística ha continuat, com sempre, premiant el TFG amb més qualitat lingüística dels millors treballs presentats. El jurat ha destacat la bona qualitat d’alguns TFG. El premi lliurat és un diploma i un val de 100 € per a activitats culturals.

Lloc/enllaç: virtual, a la pàgina de Sant Jordi 2021 en el web de la Facultat.

Més informació

DIJOUS 22 D’ABRIL

Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural del Campus de Mundet

Activitat: Concurs musical: publicació del nou vídeo de la guanyadora, Gisela Quirós Vídeo produït pel CPEA de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB

Hora: 12 h

Comissions de Dinamització Lingüística i Cultural del campus de Mundet

Activitat: Xerrada virtual amb Muntsa Mimó (Dra. Montserrat Colell Mimó, escriptora i professora de la Facultat de Psicologia).

Hora: 16 h

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa

Activitat: Trobada literària amb… Marta Carnicero

Breu descripció: Trobada virtual amb l’escriptora Marta Carnicero, autora del llibre El cel segons Google, per tenir-hi una bona conversa per discutir sobre la seva obra i llegir-ne alguns fragments. Sessió adreçada a tota la comunitat del centre i moderada per Sílvia Valls, membre del PAS de la Facultat. Aquesta activitat, que s’havia de fer durant la celebració de la diada de Sant Jordi del curs passat, va quedar ajornada per la pandèmia i es recupera enguany en el marc del Club de lectura i de les activitats de celebració de la diada de Sant Jordi 2021.

Hora: de les 15:30 a les 17 h

Lloc/enllaç: virtual, per Teams (cal inscripció prèvia).

Més informació

DIVENDRES 23 D’ABRIL

Comissió de Dinamització Lingüística del Campus Clínic

Activitat: 27a edició del Concurs Literari Sant Jordi del Campus Clínic

Breu descripció: El Concurs Literari Sant Jordi és ja una tradició instaurada al Campus Clínic. Està adreçat a alumnes, PAS i PDI del Campus Clínic i professionals de l’Hospital Clínic i instituts associats. Pretén incentivar la cultura de l’escriptura entre el personal del Campus i mantenir viva la tradició literària associada a la diada de Sant Jordi.

Hora: Publicació a Twitter (@CampusClinicUB) del veredicte del concurs literari Sant Jordi, tant de narrativa com de poesia. Lliurament de premis, si les circumstàncies ho permeten.

Lloc/enllaç: https://twitter.com/CampusClinicUB

Més informació.

A PARTIR DEL 23 D’ABRIL

Comissió de Política Lingüística i Multilingüisme i Comissió de Cultura de la Facultat de Dret

Activitat: SANT JORDI VIRTUAL A LA FACULTAT DE DRET

Breu descripció: La festivitat de Sant Jordi de 2021 tornarà a ser virtual, i les activitats habituals d’anys anteriors, dins la Primavera de la Llengua i la Setmana Cultural de la Facultat de Dret, com l’intercanvi i donació de llibres i l’oferta de materials dels Serveis Lingüístics, s’han d’adaptar a aquest format no presencial. D’altra banda, també es manté la convocatòria del Concurs de relats breus i del Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals dels graus en català. I, com a novetat d’enguany, també es convoca el Premi a la qualitat lingüística del treball final del màster d’Advocacia en català.

Hora: diverses hores

Lloc/enllaç: https://www.ub.edu/portal/web/dret/detall/-/detall/sant-jordi-2021-virtual-a-la-facultat-de-dret

Més informació.

 

DEL 26 D’ABRIL AL 2 DE MAIG

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Belles Arts i Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.

Activitat: Demostra la teva creativitat dibuixant un terme vinculat a les belles arts i guanya un premi de 50 €

Breu descripció: La Facultat de Belles Arts organitza un concurs de dibuix amb l’objectiu de valorar el coneixement i l’habilitat per descriure termes de la llengua catalana relacionats amb les arts. Es tracta d’escollir un terme singular d’aquest repertori, investigar-lo i dibuixar-lo o representar-lo gràficament. Tots els estudiants de la Facultat (grau, màster i doctorat) del curs 2020-21 poden triar un terme de l’UBTERM —del Vocabulari de belles arts— que considerin que està poc utilitzat i dibuixar-lo de forma descriptiva.

Enllaç: https://www.ub.edu/enxarxats/demostra-la-teva-creativitat-dibuixant-un-terme-vinculat-a-les-belles-arts-i-guanya-un-premi-de-50-e-del-26-dabril-al-2-de-maig.html Els dibuixos s’han d’enviar en format PDF i una resolució aproximada de 350 dpi al correu: xdbellesarts@ub.edu

FINS AL DIVENDRES 30 D’ABRIL

Comissió de Dinamització Lingüística del Campus de Bellvitge, UFR de Medicina Bellvitge

Activitat: Concurs Literari Lletres de Maig del Campus de Bellvitge

Breu descripció: La 4a edició del Concurs Literari Lletres de Maig 2021 del Campus de Bellvitge proposa aquest any com a tema central dels relats «La pandèmia de COVID-19». Amb aquesta temàtica com a protagonista, els estudiants de grau del Campus de Bellvitge hauran de desenvolupar els seus relats i mostrar la seva destresa com a escriptors. Els textos no han de superar les 3.000 paraules d’extensió i les obres s’han de presentar en línia a través del correu xdbellvitge@ub.edu abans del 30 d’abril. El guanyador o guanyadora rebrà un premi de 400 €.

Dia i hora: període de lliurament d’originals obert fins al 30 d’abril

Lloc/enllaç: http://www.ub.edu/xdl/premis/web/medicina-bellvitge/index.htm

Més informació

MAIG

FINS AL 3 DE MAIG

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biologia

Activitat: V Concurs de Microrelats de la Facultat de Biologia

Breu descripció: el Concurs de Microrelats convida tots els col·lectius de la Facultat de Biologia a escriure microrelats, que no poden superar els 1809 caràcters (any en què va néixer Darwin!), al voltant d’un eix: les ciències biològiques. La cinquena edició té dues categories de participació: Biologia i Pandèmies. S’atorguen dos premis per categoria, i a més a més, els relats guanyadors es publiquen a la revista Biologia On-line i s’enregistren en àudio (EnVeuAlta).

Hora: Data del lliurament de premis per determinar.

Lloc/enllaç (depenent si l’acte és presencial o virtual): http://www.ub.edu/xdl/premis/web/biologia/index.htm

DEL 5 DE MAIG AL 2 DE JUNY

Serveis Lingüístics, amb l’ajut del Vicerectorat de Comunicació, Relacions Institucionals i Política Lingüística i amb la col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Activitat: enROIGits

Breu descripció: L’enROIGits és un concurs dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona adreçat a tota la comunitat UB: alumnat, professorat, personal d’administració i serveis i Grup UB. El concurs, que es fa durant el mes de maig de 2021, ens convida a conèixer, mitjançant el joc i l’humor, detalls i curiositats de la vida i l’obra de Montserrat Roig a través de vuit preguntes de resposta múltiple. Aquest concurs dels Serveis Lingüístics és ja la quarta edició d’un certamen anual dedicat a una figura destacada de la llengua o la literatura catalanes. L’any 2018 es va dedicar a Pompeu Fabra; el 2019, a Joan Brossa, i el 2020, a Caterina Albert. El 2021 el concurs ret homenatge a Montserrat Roig, en el 75è aniversari del seu naixement i el 30è de la seva mort.

Hora: les preguntes noves es publicaran a primera hora dels dimecres i els divendres del mes de maig

Lloc/enllaç: www.ub.edu/sl/enroigits

DATA PER DETERMINAR (EL MATEIX DIA QUE EL V CONCURS DE MICRORELATS DE LA FACULTAT DE BIOLOGIA

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biologia

Activitat: Distinció a la qualitat lingüística de TFG en català a la Facultat de Biologia

Breu descripció: Reconeixement a l’aportació dels treballs finals de grau escrits en català. Es tria un treball entre els que han obtingut millors qualificacions el curs anterior (2019-20) a fi de donar valor a l’ús del català com a llengua de comunicació i difusió científica en l’àmbit de les ciències biològiques i a la qualitat lingüística del treball.

Hora: Data per determinar. El mateix dia que es lliuren els premis del V Concurs de Microrelats de la Facultat de Biologia

DEL 26 DE MAIG A L’11 DE JUNY

Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Química

Activitat: Masterquímica XVI. Jornades de presentació de treballs experimentals de màster a la Facultat de Química

Breu descripció: El Masterquímica té la finalitat de divulgar en català els treballs de recerca dels màsters d’alumnes de qualsevol de les branques de la Química, de l’Enginyeria Química i de l’Enginyeria de Materials de la Facultat de Química. Consisteix en l’exposició al vestíbul de la Facultat dels pòsters presentats, dels quals el jurat en valora la capacitat comunicativa, l’estructura pròpia d’un treball de recerca, la qualitat lingüística i el disseny. També es publiquen en versió digital els resums dels treballs dels participants a la jornada.

Dia/Hora: Exposició de pòsters al vestíbul de Martí i Franquès de la Facultat de Química, del 26 de maig a l’11 de juny.

Lloc/enllaç: Premis del Masterquímica XVI: 31 de maig (sessió virtual).

ALTRES ACTIVITATS

PERÍODES OBERTS

Comissions de Dinamització Lingüística de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Escola d’Infermeria, Escola d’Odontologia i Escola de Podologia

Activitat: Premis a la qualitat lingüística dels TFG d’Infermeria, Odontologia i Podologia

Breu descripció: L’objectiu d’aquests premis és encoratjar els estudiants de grau a utilitzar el català en l’elaboració i exposició dels TFG i a millorar l’ús de la llengua. A part de la qualitat acadèmica, el jurat valora la correcció lingüística, l’estructura i coherència del text, l’ús adequat i precís dels termes de l’especialitat i aspectes formals i convencions.

Dia i hora: Períodes oberts per a la presentació de TFG escrits en català.

Lloc/enllaç: https://www.ub.edu/portal/web/medicina-ciencies-salut/detall/-/detall/premis-a-la-qualitat-linguistica-dels-tfg-de-la-facultat-de-medicina-i-ciencies-de-la-salut

Més informació

Per a més informació podeu consultar: https://www.ub.edu/sant-jordi/

Demostra la teva creativitat dibuixant un terme vinculat a les Belles Arts i guanya un premi de 50 € (del 26 d’abril al 2 de maig)

Coincidint amb Sant Jordi, la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona organitza un concurs de dibuix amb l’objectiu de valorar el coneixement i l’habilitat per descriure termes de la llengua catalana relacionats amb les arts i anima tots els estudiants de la Facultat (grau, màster i doctorat) a participar-hi.

Per fer-ho només cal triar un terme de l’ ubterm —del Vocabulari de belles arts— que consideris que està poc utilitzat i dibuixar-lo de forma descriptiva. Es pot fer servir qualsevol tipus de tècnica o suport físic o digital i cada estudiant pot participar amb un màxim de dos dibuixos. Els dibuixos s’han d’enviar en format PDF i una resolució aproximada de 350 dpi al correu: xdbellesarts@ub.edu entre el 26 d’abril i el 2 de maig.

Hi haurà tres guanyadors i cadascun rebrà un val de 50 € en material d’art.

Consulta les bases del concurs i anima’t a participar-hi!!