Parlem de llengua, divulgació i gènere amb l’astrofísica Carme Jordi i Nebot

Com t’agradaria presentar-te per explicar qui ets i què fas a algú que no et coneix?

Soc professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Des de fa molts anys em dedico a l’ensenyament i a la recerca i ho combino amb activitats de divulgació per a nens petits, a les escoles, i per a gent gran.

Carme Jordi i Nebot

Actualment en quina investigació estàs treballant?

Em dedico a la investigació espacial. Estudio les estrelles que pertanyen a la nostra galàxia amb la idea d’entendre una mica més com és, com s’ha format i com evoluciona. Aquestes investigacions , que desenvolupo des de fa quasi vint anys, formen part de la missió espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) que es diu Gaia.

Quin rol creus que té el català en l’àmbit científic que t’envolta?

Una cosa és la llengua que fem servir nosaltres per fer les classes i una altra és la llengua que fem servir a les reunions de treball. En el nostre grup hi ha persones que han vingut de fora: d’Alemanya, de Dinamarca, d’Anglaterra; tenim postdocs que han vingut a treballar aquí perquè volen que els ensenyem les dades de Gaia … Això comporta que moltes de les nostres reunions es facin en anglès aquí, a Barcelona. Amb això vull dir que realment el dia a dia cada vegada es va fent més en anglès. Constantment fem teleconferències amb gent de fora. En tots aquests grups de treball som una barreja de gent d’aquí i de fora i tot el que escrivim és en anglès. Així és en el dia a dia.

He llegit que fas divulgació científica. En quina llengua la sols fer?

Tot i que en el nostre dia a dia de la recerca el català té un lloc petit, quan fem divulgació la fem en català. Molt del material que elaborem per a divulgació el generem en català i el traduïm després al castellà i a l’anglès. Hem fet moltes coses: pòsters, fulletons, exposicions per distribuir a les escoles, per distribuir a les biblioteques… Tenim una aplicació de Gaia que és en català; n’hem fet també versions en castellà i en anglès.

Algunes coses les compartim amb altres equips perquè així es tradueixin en altres llengües, com ara el francès, l’italià, etc. O al revés: a vegades ells generen material que nosaltres després traduïm al català. Intentem que si es fa la traducció al castellà també es faci al català. Mai deixem el català de banda, però és veritat que en el dia a dia l’anglès se’ns menja.

Hem col·laborat també amb el Termcat per trobar les traduccions d’alguns mots anglesos. El que passa és que molts cops acabem buscant la paraula equivalent en castellà o català quan la paraula anglesa ja està establerta. Al final, encara que acabis trobant-ne la traducció més idònia, encara que existeixi la paraula catalana, en el dia a dia acabes utilitzant el terme anglès dins de la conversa en català. Hi ha paraules que tenen una traducció molt difícil i que per traduir-les has de buscar solucions que acaben sent una mica artificials, utilitzant dos o tres paraules per descriure el mot anglès, i, al final, acabes fent servir la paraula original perquè és més curta o més pràctica.


Estàs pensant en algun mot en concret?
Continua llegint →

Serveis i recursos lingüístics a Química i Física, Biologia i Geologia

Després d’uns mesos adaptant-nos a l’inici d’un nou curs acadèmic, ja va sent hora d’ensenyar a què ens dediquem a Química i Física, Biologia i a Geologia!

Les taules de materials —idea nascuda amb l’objectiu de donar a conèixer els Serveis Lingüístics i els recursos destinats a normalitzar i impulsar l’ús del català com a llengua vehicular a la Universitat de Barcelona— són similars als camaleons: van canviant sempre de lloc perquè tinguin més visibilitat!

Intentem mantenir la rutina de muntar-les cada quinze dies i anem provant d’esbrinar quin és el lloc estratègic perquè els estudiants puguin conèixer els serveis i recursos de què poden gaudir.

A Biologia ens funciona l’entrada a l’aulari, ja que per allà es pot accedir al bar. D’altra banda, com que compartim despatx amb l’OMPI (Oficina de Mobilitat i Programes Internacionals), molts estudiants d’altres territoris poden obtenir al mateix temps tant informació dels tràmits de la UB com de diferents activitats culturals i dels mateixos cursos de català.

A Geologia no hi falten estudiants, si bé es pot considerar una facultat petita. Així, intentem fer la taula de materials a l’entrada de la biblioteca, per si abans o després d’estudiar els alumnes volen descobrir, entre altres coses, que hi ha uns criteris per a la redacció de treballs finals, tant de graus com de màsters.

A Física i Química hem d’anar canviant d’espai perquè tant els estudiants de química com els de física ens puguin trobar: de vegades som al vestíbul principal de Martí i Franquès i de vegades al costat de l’aulari de Física, però on sempre ens localitzareu —en horari d’atenció al públic, és clar— és a l’oficina dels Serveis Lingüístics que hi ha en aquestes dues facultats, les quals a més de tenir-nos allà mateix també tenen la sort de disposar a la xarxa de recursos lingüístics propis: la Cuina lingüística per a químics i l’apartat «Escriure la física» del Paraules de la física.

Independentment de la facultat, les inclinacions són clares: als estudiants els agraden els vocabularis, que ara ja es poden trobar en línia al portal UBTERM; les activitats culturals; els consells per sobreviure a Catalunya i, és clar, l’app de les guies de conversa universitària disponibles en deu idiomes. No ens oblidem que els cursos de català també tenen demanda. Tot just han acabat els darrers de l’any i n’esperem de nous a principi del segon quadrimestre.

Per conèixer més detalls de tot el que tenim, cal donar una ullada a la nostra taula de materials, al nostre web (www.ub.edu/sl) o venir a veure’ns personalment! T’hi esperem!

La Viquipèdia per dins

Avui en dia tots fem servir la Viquipèdia diàriament per cercar informació de temes molt diversos, però realment l’utilitzem de manera adequada? Tota la informació que conté és fiable? Com podem contribuir alumnes i professors a millorar aquesta eina?

Àlex Hinojo, director de projectes d’Amical Vikimedia, ens va respondre aquests dubtes i d’altres en una xerrada per al professorat que va tenir lloc dijous 2 de juny a la Facultat de Física, «La Viquipèdia per dins», organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística d’aquesta facultat i els Serveis Lingüístics.

La Viquipèdia és la primera font d’accés a la informació, però cal tenir en compte que no sempre tot el que hi ha és verídic, ens n’hem d’assegurar mirant les referències a partir de les quals s’ha escrit el contingut.

Els assistents vam aprendre que la Viquipèdia és una enciclopèdia de contingut lliure, és a dir, qualsevol persona hi pot entrar i ampliar o millorar una entrada. Ara bé, també es pot donar el cas que algú decideixi fer la gamberrada de publicar contingut erroni, no pertinent o ofensiu enmig d’un article. Per tal d’evitar-ho, entre altres mecanismes de control, hi ha una sèrie de robots programats per detectar aquests errors i corregir-los.

També ens vam assabentar que els continguts de la Viquipèdia estan repartits de manera molt poc homogènia, és a dir, hi ha per exemple informació molt completa del món del futbol, però en canvi la informació és més minsa en alguns camps de l’àmbit científic. L’Àlex Hinojo ho va destacar per si encomanava el seu entusiasme als professors de física que tenia davant i s’engrescaven a publicar o editar articles del seu camp de recerca per tal d’enriquir la Viquipèdia amb coneixements científics.

També va mostrar alguns projectes aplicats a la docència universitària (viquiprojectes docents), alguns a la Universitat de Barcelona. Una idea interessant per dur a les aules, però la física és una matèria que s’aprèn majoritàriament resolent problemes amb gran contingut matemàtic i no pas llegint bibliografia. Tot i així, la idea va tenir bona rebuda com a treball per apujar nota o en assignatures no tant de física pura sinó d’aplicacions de la física.

En qualsevol cas, la xerrada va ser molt interessant, i vam quedar tots motivats a afegir el nostre granet de sorra per aportar una mica més de física a la primera font d’accés a la informació. Si tot va bé, ens tornarem a trobar amb l’Àlex Hinojo a l’octubre per fer un petit taller d’edició d’articles de la Viquipèdia.

Web recomanat

Intercanvi de llibres a les facultats de Física i Química

Amb l’esclat de la primavera arriba Sant Jordi, i a les facultats de Física i de Química no volíem que ningú es quedés sense cap llibre en aquesta diada. Per fer-ho possible vam organitzar un intercanvi de llibres en què pogués participar qualsevol persona de les facultats.

Aquesta era la tercera edició de l’intercanvi, i no sabíem quina rebuda tindria en aquest moment, en què cada vegada més els llibres es poden trobar en format electrònic.

Tot i així, ens vam animar a intentar-ho. En primer lloc, vam començar a treballar en un cartell vistós que pogués atreure la gent; quan el vam tenir a punt, vam passar-lo per les pantalles i a enganxar-ne còpies pels plafons de la facultat.

Tal com anunciava el cartell, l’intercanvi començava el dimarts 5 d’abril. A partir d’aquell dia tothom podia portar els llibres que volgués, de qualsevol temàtica, i en bon estat, a les secretaries de Física i de Química. Per cada exemplar entregat es rebia un tiquet. Continua llegint →