La Primavera de la llengua va esclatant per tots els campus de la UB. I, és clar, ho fa també al Campus Mundet, el més bucòlic de la Universitat. L’acte central i més lluït de la Primavera a Mundet és el de lliurament de premis al Palau de les Heures: Premi Emili Mira, Premi al millor treball final de màster en català de la Facultat d’Educació i reconeixement als participants del concurs RodaLlengua; tot plegat acompanyat de musica i lectures.
Per tant, el dilluns 28 d’abril del 2025 tothom era a la sala d’actes del Palau de les Heures per gaudir d’una matinal de lletra i música, i ja sabem què va passar dilluns 28: apagada general. Però, a Mundet, d’energia els en sobra… No es van pas arronsar, van seguir endavant amb l’acte i «el Palau de les Heures es va omplir de veus, lectures i molta llum». Sí, «un acte històric de debò», així ens l’ha definit la nostra companya dels Serveis Lingüístics al Campus Mundet, Mireia Bartolí. I així ens l’expliquen des del Campus.
En els enllaços següents teniu altres notícies relacionades amb la Primavera de la llengua a Mundet (premi TFM i RodaLlengua), i recordeu que encara no s’han acabat els actes: dimarts que ve dia 7 de maig tindrem el primer tast de Scrabble a la UB, una activitat nova organitzada pels Serveis Lingüístics de la UB i l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català (AJUSC), amb la col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística.
No us el perdeu!
Imprimeix, envia i difon:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
El 24 d’abril el Campus Mundet va celebrar el lliurament del XIX Premi Emili Mira i López a la qualitat lingüística i de la XIII RodaGimcana. En aquesta edició el Premi Emili Mira s’ha dedicat a Joan Salvat-Papasseit i els autors s’havien d’inspirar en el vers «Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll», de Nocturn per a acordió del poeta barceloní. Els guanyadors van ser: Blanca Just, per Seca; Oriol Rodríguez, per Si sabéssiu; Anna Gas, per Clarividència, i Xènia Moseguí, per L’ofici de viure s’aprèn durant tota la vida.
