Acollida lingüística: una aproximació virtual al català enmig d’una pandèmia

Cada any, a totes les facultats de la Universitat de Barcelona organitzem sessions d’acollida per donar la benvinguda als estudiants de mobilitat i familiaritzar-los amb el coneixement, ús i aprenentatge de la llengua catalana.

Aquest any vam començar l’acollida lingüística de la Facultat d’Educació en format virtual, amb un xic de vergonya, donant-nos el bon dia en totes les llengües en les quals érem capaços de presentar-nos. Desafortunadament, no sempre sabíem pronunciar prou bé un bon dia en un altre idioma, tot i que, en aquest cas, la incomunicació ens va apropar a un altre idioma universal: el riure.

L’Elisenda, dinamitzadora dels Serveis Lingüístics, ens va recomanar que no ens poséssim nerviosos, perquè, tal com ens va advertir, començaríem des de zero (we will start from scratch). Però la nostra supervivència lingüística estava en perill (potser per això la classe es titulava survival catalan o català de supervivència) i, no sense pànic, vam començar un trivial tan complicat com interessant. I va ser en aquest curiós trivial on ens vam adonar que no sabíem moltes de les peculiaritats de la llengua catalana: amb moltíssima sorpresa ens van explicar que el català és una de les llengües romàniques més parlades, i no pas una llengua minoritària. A poc a poc, la imatge boirosa d’aquesta llengua va esdevenir lúcida i seductora.

Acollida educació

Ja era hora d’abocar-nos a l’estudi del català, i per això minuts després vam apartar les teranyines de la incomunicació amb totes les eines que teníem a l’abast: fent servir la intercultural competence i la intercomprehension between languages (i amb la inestimable vocació docent de l’Elisenda) ens en vam sortir amb l’aprenentatge dels nombres i els dies de la setmana, i amb la lectura d’un anunci sobre un gat extraviat a la Ciutat Comtal. Quan ja semblava que ho teníem tot sota control vam fer un salt definitiu cap al món exterior i vam atrevir-nos a llegir una notícia. Els mots catalans, en comparar-los amb altres mots de les llengües romàniques, van esdevenir, ràpidament, poderosos vectors d’informació, eines assequibles i … Però llavors vam haver d’acomiadar-nos… ens havia passat el temps volant!

Quantes emocions més podien cabre en una hora de classe? Que formidable, divertida i immensa que pot arribar a ser una eina com la llengua!

Oscar Alejandro Baños, becari de col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Descobreix el blog RodaMundet!

Us convidem a descobrir premis, jocs i tota la informació que ofereix el RodaMundet, el blog de la Xarxa de Dinamització Lingüística i Cultural del campus. Aquest 2021 us proposem:

  • La RodaGimcana (edició X): es proposa donar a conèixer la formidable història de Mundet, i informacions relacionades amb el campus, a estudiants i altres persones vinculades amb el recinte. Per participar-hi cal contestar cada setmana una pregunta. Ara ja som a la segona i encara hi sou a temps! Hi ha premis en joc!

Informació de les bases. 

  • El Premi Emili Mira i López a la Qualitat Lingüística (edició XVI): premi literari de modalitat oberta (poesia, narrativa, assaig, carta, article periodístic, vídeo, etc.) sobre el tema proposat. Aquest any el tema és «Confinament(s)». Us hi animeu?

Informació de les bases.

Roda MundetOscar Alejandro Baños, becari de col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Convocat el Premi Literari Emili Mira de Mundet

Si sou estudiants del Campus de Mundet, ja us podeu presentar al Premi Literari Emili Mira, convocat per la Xarxa de Dinamització Lingüística. Aquest any les obres han d’estar inspirades, de manera oberta, en el tema proposat: CONFINAMENT(S). El termini per presentar-s’hi acaba el 19 de març de 2021.

Hi pot participar tot l’alumnat matriculat en alguna assignatura dels graus, postgraus, màsters o programes de doctorat de les facultats convocants (Psicologia i Educació). Els participants opten a tres premis, de 175, 125 i 100 euros, i poden utilitzar qualsevol gènere literari: conte, poesia, narració, còmic, assaig, carta, article periodístic, etc. També es poden presentar obres en format de vídeo.

En aquest enllaç hi trobareu més informació també i les bases del premi.

XIII Premi Emili Mira a la qualitat lingüística

Les comissions de dinamització lingüística i cultural de les facultats d’Educació i Psicologia, juntament amb els Serveis Lingüístics de la UB, convoquen la tretzena edició del Premi Emili Mira i López a la qualitat lingüística, amb l’objectiu de fomentar la creativitat entre l’alumnat.

Per participar-hi cal presentar una obra literària de petit format sobre el tema proposat: La torre de Babel. Es pot utilitzar qualsevol gènere literari: conte, poesia, narració, còmic, assaig, carta, article periodístic, etc.

IMPORTANT: aquest any el premi se suma a les commemoracions de l’Any Pomepu Fabra, i per això se’n fa una edició especial que aporta una novetat: dins de cada obra hi ha d’aparèixer la paraula «Pompeu» les vegades que es vulgui. Es valorarà la qualitat lingüística, l’originalitat i la creativitat. Els treballs han de ser inèdits i han d’estar escrits en català. El termini s’acaba el dia 3 d’abril de 2018.

Podeu visitar el blog RodaMundet per a més informació sobre el Premi Emili Mira.

Parlem amb Juli Palou

En Juli Palou es presenta:

 

Actualment ets professor de màster i tens alumnes d’orígens ben diversos. Com us comuniqueu?

El primer que faig és demanar informació sobre tots els cursos de català. Molts alumnes venen de Xile, d’altres venen de la Xina, hem tingut alumnes d’Iran, ara en vindrà un d’americà… El que faig el primer dia de classe és informar sobre tot el que poden fer en relació al català. De totes maneres, el cert és que com que hi ha alumnes que tenen un nivell molt precari de castellà, sobretot els xinesos o les xineses, faig moltes classes part en castellà i part en català, traduint molt i repetint molt perquè ningú no es perdi. L’agradable sorpresa és que molts dels alumnes que venen de fora, sobretot els de Xile o un noi que ve de Texas aquest any, mostren molt d’interès per aprendre el català. […] També hi ha una consulta freqüent d’alumnes que venen de fora, preguntant si les classes seran en català. La resposta sempre és «no patiu», mai dic que les classes no seran en català, sinó que la resposta és que els professors farem tot el que convingui perquè puguin seguir les classes. I així ho fem.

Com a investigador principal del grup de recerca PLURAL, quins són els objectius del col·lectiu?

Em sembla que, en aquest país, des de fa ja una colla d’anys, el que ha passat a molts centres és que han vingut persones d’altres cultures amb altres llengües, i ens ha trencat una mica l’esquema tradicional que teníem: la llengua castellana a l’escola, el català, els programes d’immersió… En aquesta nova situació, tenint també com a teló de fons tot el que proposa el Marc Comú Europeu, el que apostem com a grup és la idea de fer entenedora i efectiva la idea de la competència plurilingüe, en els mestres i els alumnes. El repte seria no practicar una nova submersió en aquests alumnes que tenen altres llengües, sinó fer visibles les seves llengües a l’escola, veure la importància que les parlin, les usin a l’escola, ens ensenyin com són, les parlin a casa… I fer això compatible amb l’aprenentatge de la llengua del país, el català. Hi ha una cosa molt clara: si aquests nens no tenen un bon domini del català no tindran un instrument per construir un pensament una mica potent. Ara el repte és aquest, fer veure als mestres la importància del reconeixement de les llengües que parlen els nens i, al mateix temps, com això ho compaginem amb donar un espai i amb aprofundir en el coneixement de la pròpia llengua. I veure això com una riquesa del que tenim a les aules.

Què implica aprendre una llengua? Per exemple, pels alumnes que tens del màster, què implica aprendre català?

La implicació no és universal, sinó que és una qüestió que està molt en relació amb l’experiència prèvia de les persones. Per exemple, els alumnes de Xile venen molt interessats per les llengües que tenen allà, la llengua dels maputxes. Quan veuen el català fan un paral·lelisme clar. En canvi, pels alumnes que venen de Xina, probablement tot el seu interès és tornar cap allà i ser professors de castellà, per ells tot el seu món és expressar-se de manera correcta en castellà, i posen tot el focus en el castellà. Les implicacions, insisteixo, em sembla que no són una cosa universal, sinó que és en funció de com la persona fa front al coneixement de la nova llengua. El que això implica és una nova manera de veure les coses i de fer. Els francesos fa anys que ho van definir molt bé, és la capacitat de descentrar-te no només lingüísticament, sinó també culturalment i cognitivament. Descentrar-te en el sentit de pensar «tal com fa la meva llengua, no és com fan totes les llengües, és una manera de fer». Tal com la meva llengua em tradueix el món a través de metàfores, imatges, el sentit de cada una de les paraules, no és el mateix sentit que es pugui traduir de manera ajustada d’una llengua a l’altra. Entrar en una nova llengua és entrar en una nova manera de concebre el món. Steiner té una frase que m’agrada molt, «cada llengua és una nova finestra oberta al món».

Dins els escrits reflexius trobem els «relats de vida lingüística». Quin és el seu objectiu principal?

El seu objectiu és donar un espai perquè les persones puguin reflexionar una estona sobre com ha estat la seva vida amb les llengües: quines han après, quines han viscut a casa, quines han lluitat per aprendre, quines desitgen aprendre, com es projecten… com es viuen com a aprenents de llengües. Al costat d’això, una reflexió de dos conceptes que en el Marc Europeu són clars: distingir entre el repertori lingüístic i la competència lingüística. Dins d’això, trobem qüestions com les competències parcials. Per exemple, els nostres alumnes, en un primer moment, encara pensen molt «català, castellà i anglès», però el tema és una obertura cap a la diversitat de llengües, cap a totes les llengües. Reconèixer que el català és la pròpia, evidentment, la importància del castellà, la importància d’aquests moments que exerceix l’anglès… però això no treu que ells prenguin consciència que, per exemple, totes les llengües romàniques són molt properes; no es pot dir «no sé francès ni italià». Aquestes són les competències parcials, però aquesta idea, pels treballs que fem de recerca amb els nostres alumnes de la facultat, no es contemplen, es mouen molt amb la idea que una persona ha de conèixer i usar perfectament una llengua. Em sembla que aquesta idea no està massa en la línia del que s’està dient en aquests moments a Europa.

Com és la convivència entre persones que construeixen la realitat a partir de sistemes lingüístics diferents?

La convivència pot ser de moltes maneres. En el cas dels alumnes del màster, és d’un enriquiment molt gran perquè hi ha una coincidència d’objectius, i en el camp de la recerca i professional hi ha un interès d’entrada per les llengües, per compartir. […] Si això ho estenem a nivell social, tot és més complicat i complex. A nosaltres, al grup PLURAL, ens fa molta satisfacció veure, en intervencions en centres, parlant d’aquestes qüestions, que han fet activitats concretes per modificar la relació amb les famílies, donant presència a les cultures i a les llengües, i tenim la sensació que hi ha una satisfacció general per veure que hi ha altres maneres de fer. […] Quan darrere del centre hi ha un equip que sap «llegir la situació», i s’adona que s’han de canviar coses, hi ha propostes que fan els mateixos mestres que són precioses i molt interessants.

Quins són els principals reptes dels docents, actualment, en relació a la llengua?

A mi em sembla que la idea de prendre consciència del que significa la competència plurilingüe és una qüestió molt important. Al darrere d’això hi ha el tema de la importància de les competències parcials, la descentralització, promoure l’interès i l’obertura cap a les llengües. Aquesta seria la qüestió principal. Hi ha un altre àmbit d’anàlisi que ens interessa molt, i és sobre com en aquestes situacions funcionen els processos de mediació, per part de les famílies, d’algú que coneix la llengua, entre persones que provenen de llengües i de cultures diferents. Potser els reptes són aquests, adonar-se que el món que estem construint és diferent del món que tenim prèviament al nostre cap.