Jesús Tramullas

Wikipedia, educació i informació científica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Aibar, Eduard; Dunajcsik, Peter; Lerga, Maura; Lladós, Josep; Meseguer, Antoni; Minguillón, Julià (2016). Guía de recomendaciones y buenas prácticas para editar el contenido científico de Wikipedia: especialmente orientada a científic@s, centros de investigación, universidades y sociedades científicas. [S. l.]: FECYT: UOC. 36 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10609/51462. [Consulta: 147/03/2017].


Wikipedia exerceix des de fa una dècada el paper d’enciclopèdia de referència obligada. La facilitat d’accés i consulta l’han convertida en la principal font d’informació referencial per a la majoria dels usuaris d’Internet. Com no podia ser d’altra manera, el seu contingut (més aviat la seva qualitat) ha estat objecte de discussió des del seu inici, per bé que progressivament la maduresa de la comunitat editora, la consolidació del model col·laboratiu i la implicació de diferents actors científics, educatius i culturals, han fet que les posicions vagin canviant cap a una consideració de l’enciclopèdia com una eina educativa i de comunicació de primer ordre. Wikipedia és un producte col·laboratiu que reflecteix, agradi o no, les pautes i patrons socioculturals de la comunitat que la crea, utilitza i transforma.

Objectes culturals i metadades: cap a l’alliberament de dades a Wikidata

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Fauconnier, Sandra; Lemmens, Bert; Direickx, Barbara (2015). Wikidata: Flemish art collections, Wikidata and Linked Open Data/Whitepaper. Disponible a:  https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Flemish_art_collections,_Wikidata... [Consulta: 29/03/2016].


Generalment, els projectes de desenvolupament GLAM s’associen a l’alliberament de materials textuals, gràfics o sonors, que es posen a disposició de tots els possibles usuaris, sota llicències lliures, sense que existeixin entrebancs per al seu reaprofitament i ús, sigui comercial o no (nota per a incauts: posar a la web reproduccions d’alta qualitat que només es poden usar per a gaudi privat i individual no és un projecte GLAM d’alliberament i ús de continguts culturals; pot ser estèticament agradable, però resulta fútil).

Biblioteques, arxius i museus: reis del GLAM?

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Mansfield, T., Winter, C., Griffith, C., Dockerty, A., Brown, T. (2014). Innovation Study: Challenges and Opportunities for Australia’s Galleries, Libraries, Archives and Museums. Australian Centre for Broadband Innovation, CSIRO and Smart Services Co-operative Research Centre. Disponible a: https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/home/GLAM%20Innovation... [Consulta: 15/11/2015].


Sota l’acrònim GLAM (que en castellà s’ha relacionat amb cert glamour) s’engloben actualment les activitats que duen a terme galeries, biblioteques, arxius i museus (galleries, libraries, archives and museums). Més específicament, aquestes sigles s’acostumen a relacionar amb accions i actuacions de difusió dels patrimonis culturals i històrics, dels quals aquestes institucions són dipositàries, en el món digital. L’ús de l’acrònim, malgrat que sembli recent en entorn europeu, ja fou utilitzat per l’Australian Society of Archivist1 en la seva conferència general de 2003, celebrada a Adelaida, i intitulada precisament “GLAM: Galleries, Libraries, Archives & Museums”. Més de 10 anys després, el setembre de 2014, diverses organitzacions dependents del Govern d’Austràlia han publicat un informe i materials complementaris2 sobre reptes i oportunitats per a les galeries, biblioteques, arxius i museus d’Austràlia.

Hispana: una revisió crítica

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

Hispana. Directorio y recolector de recursos digitales. http://www.hispana.mcu.es/

El 2009 el Ministeri de Cultura va llançar Hispana, un servei d'accés a col·leccions digitalitzades de documents en servidors espanyols, que, com no podia ser d'una altra manera, es basa en l'ús de protocols OAI. Hispana era el successor i hereu del Directori i Recol·lector de Recursos Digitals, que havia estat posat en marxa el març de 2006 (Grup de Treball de Col·leccions Digitals del Ministeri de Cultura i les Comunitats Autònomes, 2007; Carrato Mena, 2009). Al Registry of Open Access Repositories té l'ID 5942 (http://roar.eprints.org/5942/). Com el nom original ja indicava, en realitat es tracta d'un servei harvester (recol·lector) de metadades OAI. Un harvester usa el protocol OAI per connectar amb proveïdors de dades OAI, dels quals pren els conjunts de metadades que descriuen als objectes digitals, i crea amb ells una metaBase, que els usuaris poden utilitzar per aconseguir un punt d'accés centralitzat a col·leccions disperses.

La NISO té el bon costum de no limitar les seves activitats

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

NISO. ERM Data Standards and Best Practices Review Steering Committee (2012). Making good on the promise of erm: a standards and best practices discussion paper. Approved for publication, 31 January 2012. Baltimore: NISO. (NISO white papers). ISBN 978-1-9357522-00-1. 51 p. <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/7946/Making_Good_on_t.... [Consulta: 15/05/2012]

La NISO té el bon costum de no limitar les seves activitats a la redacció i venda d'estàndards (a bon entenedor...). Dins de les seves nombroses activitats, no resulten gens menyspreables els informes que preparen i publiquen diferents comitès i grups de treball. Aquest és el cas que ens ocupa. El NISO ERM Data Standards and Best Practices Review Steering Committee va publicar el passat mes de gener un interessant white paper, intitulat Making Good on the Promise of ERM: A Standards and Best Practices Discussion Paper, en el qual es fa referència a diversos aspectes relacionats amb els estàndards adoptats per a la gestió de recursos electrònics (electronic resources management).

Prenent com a punt de partida els estàndards establerts en els projectes ERMI y ERMI 2 desenvolupats per la Digital Library Federation, que es van recollir en un model de dades i un diccionari, els autors fan una anàlisi de les deficiències identificades en els estàndards recollits en aquells projectes.

Pàgines

Subscriure a RSS - Jesús Tramullas