El dilluns 5 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada de Dinamització Lingüística de les Illes Balears, dedicada a parlar i debatre actituds, representacions i comportaments lingüístics que afecten l’ús de la llengua catalana.
Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents, que enguany hi eren presencialment i telemàticament. La situació sanitària va obligar a adaptar el format habitual de la Jornada, de manera que hi va haver la possibilitat de seguir les ponències també en línia i en directe. Aquet fet va facilitar que els becaris de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB hi assistíssim. Tot seguit us n’oferim un petit resum que hem elaborat col·lectivament.
Bernat Joan: “Treballar actituds lingüístiques des de les institucions”
La primera ponència va ser a càrrec de Bernat Joan, que ens va parlar d’alguns prejudicis lingüístics que condicionen els usos de les llengües i de com aquestes actituds no són mai una tria individual i independent sinó que formen part d’un context que les condiciona. Per exemple un parlant de francès rarament considerarà que parlar la seva llengua en el territori pot ser de mala educació i, en canvi, això mateix és estadísticament força probable en el cas de l’occità.
Bernat Joan va assenyalar un prejudici peculiar del cas català que implica que, sent una llengua minoritzada, paradoxalment sigui percebut com la llengua del poder; en canvi, la llengua de poder efectiva, en aquest cas el castellà, no és percebuda com a tal sinó com a un fet progressista i contestatari. En el seu territori, com més precària és la situació del català, més tendència hi ha a assenyalar-lo com a llengua imposada. Aquesta paradoxa, que segueix el paradigma de Milgram, encaixa amb el concepte del nacionalisme banal de Billing: el poder, com mes fort és, més invisible es fa. Així doncs, veiem que en molts casos el bilingüisme és la mort de les llengües subordinades i, en canvi, el multilingüisme n’és la seva supervivència.
Bernat Joan va donar exemples de com es pot actuar sobre aquests prejudicis des de les institucions: primerament, cal que existeixi un reglament lingüístic raonable i que es faci complir. Pel que fa al jovent, cap parar atenció als multiplicadors lingüístics, és a dir, aquelles persones que amb les seves actituds condicionen les dels altres, com ara els monitors de lleure i els encarregats d’esplais però també càrrecs públics, com ara els mestres, que constitueixen un exemple d’actitud lingüística per als seus alumnes. També és molt important donar suport al consum cultural en català: tot i que no se’n tregui un benefici d’immediat, té un gran impacte a la llarga, tant socialment com econòmicament. Finalment, cal suport institucional per revertir els discursos negatius al voltant de la llengua catalana.
La primer ponència va finalitzar amb una reflexió clau per al futur: cal acabar amb la idea que el català és una llengua marcada políticament, els usuaris l’han de poder triar sense que aquesta decisió els sigui incòmoda.
