Ja som a tocar de final de curs i és un bon moment per mostrar-vos algunes de les activitats més lúdiques que la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa ha organitzat durant el segon semestre.
A finals d’abril, vam aprofitar la celebració de Sant Jordi per fer el lliurament d’un parell de premis lingüístics. D’una banda, el Premi al millor TFM escrit en català, que ha estat per a un estudiant del màster en Internacionalització: Aspectes Econòmics, Empresarials i Juridicopolítics. Com que la qualitat dels treballs va ser molt alta, el jurat va decidir de donar un accèssit a una estudiant del màster en Gestió Cultural.
D’altra banda, també es van lliurar els premis Ensaïmada Lingüística a l’única tesi escrita en català aquest any a la Facultat i, per votació popular entre tots els membres del centre, a representants del PDI, PTGAS i alumnat que han destacat en la dinamització de la llengua catalana o que han mostrat interès per aprendre-la. Enhorabona a totes les persones premiades!

«Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos» o «La disjuntiva potser fora: o solitaris o solidaris» són alguns dels aforismes (les piulades del segle XX!) que es van sentir en el pati dels peixos de la Facultat en la Lectura multilingüe d’aforismes de Joan Fuster. Aquesta ha estat una de les activitats que ha tingut més bona acollida.
Aquest any els nostres participants han hagut de treballar de valent, però el resultat ha estat magnífic! Vam compartir amb tot el públic les paraules, la ironia i les sentències de Joan Fuster en català i traduïdes al basc, fang, farsi, hindi, letó, serbi i xinès a través de la veu d’alumnes i PDI internacionals.
Aquí en teniu una petita mostra en basc, d’una alumna del màster en Estadística i Investigació Operativa: «Heziketa on baten parte da jakitea noiz izan lotsagabekoa» («Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.»). I en serbi, d’una professora del Departament d’Empresa: «Језик постаје живо складиште или арсенал целокупног колективног искуства друштва које њиме говори». («L’idioma, de més a més, ve a ser el dipòsit o l’arsenal ─vius─ de tota l’experiència col·lectiva de la societat que el parla».)
I per acabar, les activitats organitzades en el marc del Club de lectura de la Facultat. Aquest semestre hem tingut dues sessions al voltant dels llibres Cap més veu de l’autora algeriana Maisa Bey (febrer) i El dia després de la felicitat de l’autor napolità Erri De Luca (juny). Però la més esperada i concorreguda ha estat, sens dubte, la trobada amb l’escriptora Carlota Gurt per parlar de la seva novel·la Sola (abril): una sessió interessant i divertida amb una escriptora que té molt a dir i que sap com dir-ho.
A partir d’ara ja podem començar a pensar en el proper curs!
Elisabet Solé
Tècnica dels Serveis Lingüístics
a la Facultat d’Economia i Empresa



El dia: un matí de maig esplèndid. El lloc: la «galeria dels rectors» i la porxada del primer pis de l’Edifici Històric de la UB. La gent: els guanyadors del concurs, els organitzadors i els representants de la Universitat. El motiu: el lliurament de premis del «concurs del personatge» d’enguany, el PAPASSÈITics. Una combinació de la qual només en poden sortir coses bones. Us les expliquem.
A la trobada hi havia, és clar, els representants institucionals de la Universitat: Joan Santanach, delegat del rector per a la política lingüística i publicacions, sempre entusiasmat amb el concurs i que n’augura una vida ben llarga, i Marta Juncadella, cap dels Serveis Lingüístics, que ens va comentar (ja ens ho havien fet arribar altres participants) que el concurs d’enguany ha estat dels més exigents. També hi havia els nostres dissenyadors de referència (en cos no, però, en ànima, sí), la gent de LUEE, representats per l’estupenda il·lustració que cada any ens fan i que ja és indissociable del concurs, i les companyes de Nous Formats (no surten a les fotos perquè les feien). Sense l’ajuda de la gent de Nous Formats i de moltes altres unitats de la UB, el concurs del personatge no seria el mateix. Gràcies!
Enguany, com sempre, una part del premi ha estat un llibre de xocolata amb la imatge del concurs de Casa Vives i, per pair-lo, hem proposat als nostres concursants una ruta Salvat-Papasseit per la Barceloneta. Per aprofundir en la poesia del nostre autor, n’hem triat l’edició de l’obra completa, 

