Biografia

Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940) és autora d’una extensa obra autobiogràfica i assagística on convergeixen literatura i sociologia. Ha compaginat la seva ocupació com a professora de literatura d’educació secundària amb l’escriptura d’un corpus literari d’obres que dialoguen entre si, pel qual ha rebut el reconeixement del Premi Nobel de Literatura 2022, entre altres. Influenciada per Pierre Bourdieu i Simone de Beauvoir, a la seva obra la consciència de classe intersecciona amb el gènere en el tractament de temes com la família, la memòria i la violència.

Sinopsi

Una mujer d’Annie Ernaux és un text travessat pel dol que reconstrueix la vida de la mare de l’autora i la complexitat de la seva relació de mare-filla. Des del seu naixement en el si d’una família obrera fins a la confusió causada per l’Alzheimer, Ernaux es qüestiona com representar literàriament aquesta dona anònima, matriarca utilitarista, orgullosa i ambiciosa de l’ascens social propi i aliè, però a la vegada temorosa de la pèrdua d’una filla a mans de les classes dominants. Filla, dona, mare i viuda, sempre definida a través de les relacions familiars, el text es llança a la recerca de la seva essència.

Ressenya

A Una mujer, l’anunciament de la mort de la mare de l’autora desencadena una escriptura que reflexiona sobre el trasllat del record a la paraula enfront del poder demolidor de l’Alzheimer. Escrit entre 1986 i 1987, durant els mesos posteriors a la mort de la mare, es tracta d’un text que es troba entre l’autobiografia, la novel·la i l’assaig i que aborda la intimitat de les dependències i confrontacions familiars des d’una perspectiva sociològica.

Aquesta hibridació entre literatura i sociologia situa l’obra d’Annie Ernaux en el llegat de la literatura autobiogràfica. En referència a la seva aproximació al gènere, l’autora proposa el neologisme autosociobiografia (Sánchez Hernández, 2021: 176) una escriptura del jo que parteix de l’experiència singular per tractar aspectes socials, en altres paraules, un exercici d’autobiografia “vacía del yo” (Ibeas, 2021: 108). Ernaux es considera una escriptora transclasse —terme encunyat per Chantal Jaquet— una identitat que li permet adoptar un ethos de la distància a partir del qual desenvolupa l’écriture plate, estil que posa en pràctica per primera vegada a La place —obra en què aborda la mort del seu pare (Kraenker, 2023: 211, 220). Allunyant-se de l’escriptura novel·lesca, la narració esdevé una exposició sense embelliments ni nostàlgia dels fets que constituïen l’essència dels seus pares (Ernaux, 2017: 108).

Aquesta posició d’entre-deux esdevé un element de ruptura en el vincle entre mare i filla. En paraules de l’autora, “[e]n ciertos momentos, [mi madre] tenía en su hija, frente a ella, a una enemiga de clase” (2020: 67). D’aquesta discrepància en sorgeixen unes memòries pòstumes, les quals narren la vida de la mare en paral·lel a la de la filla, que oscil·la de nena admiradora a adolescent contrariosa i dona aburgesada. A les novel·les d’Ernaux, gènere i classe s’entrellacen i conflueixen en l’experiència corporal. Concretament, a Una mujer, la reconstrucció de la vida de la mare passa pel relat del cos femení com quelcom identitari, però també circumstancial: des de la preocupació per mantenir-se en un cànon de bellesa fins al cos nu d’una vella que, havent oblidat tot pudor, dorm destapada al llit de la residència geriàtrica. L’autora viatja a través del temps a partir del cos de la seva mare, recuperant la dona de la seva infantesa i projectant-hi el seu futur.

Afecte i corporalitat estructuren el relat, seguint el que l’autora anomena l’ordre du ressenti, on “rient n’est décidé à l’avance, le livre va se construiré selon la mémoire” (Ernaux 2017: 96). En definitiva, Una mujer és un exercici d’escriptura contra la mort, si més no, del record; un treball arxivístic de recopilació del llegat de vides obreres que finalitza en l’autora.

Autopoètica

“En ce qui me concerne, je sens que je reproduis dans le champ littéraire ma position dans la société. La position de transfuge, entre deux mondes sociaux. Ce n’est pas du tout une posture volontaire. Peut-être que ma détermination à me situer hors des genres institués est à mettre au compte de la situation de n’être ni ici ni là.” (Ernaux 2017:  101)

Bibliografia crítica

Ernaux, Annie i Pierre Bras (2017), “La littérature, c’est la mise en forme d’un désir”, Journal des anthropologues, 147-148: 93-115.

Ibeas, Nieves (2021), “Escritoras francesas contemporáneas: escritura del yo y paratopía literaria”, Tropelías, 36: 101-126.

Kraenker, Sabine i Satu Annala (2023), “La question de la honte dans les textes autobiographiques d’Annie Ernaux et d’Édouard Louis à la lumière de la théorie de la non-reproduction de Chantal Jaquet”, Neuphilologische Mitteilungen, vol. 124, 1: 208-225.

Sánchez Hernández, M. Ángeles i K. M. Payet (2021), “Mémoire de la mère: force motrice de l’écriture chez A. Ernaux et D. De Vigan”, Cuadernos de investigación filológica, 49: 171-179.