© Incnis Mrsi | Font: Wikipedia

 

 

Sabor, bellesa i veritat són alguns dels darrers termes normalitzats en català en el camp de la física.

Els termes normalitzats són els termes aprovats pel Consell Supervisor del Termcat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i es publiquen periòdicament al DOGC.

Els termes de física aprovats durant el segon quadrimestre de 2012, es poden consultar al DOGC núm. 6318 (19.2.2013). Hi trobareu els termes següents: bellesa, bola de gluons, cinturó de Kuiper, experiment imaginari, fissionar i fissionar-se, llum antisolar, objecte clàssic del cinturó de Kuiper i cubewano, objecte transneptunià, plutí i plutino, polaritó, quantització i quantificació, quantitzar i quantificar, quark b, quark c, quark d, quark s, quark t, quark u, sabor, seeing, veritat.

La forma preferent en català, segons recomana el Consell Supervisor del TERMCAT, és el verb admetre, amb el sentit de ‘Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció’. Segons el context, també poden ser adequades les construccions funcionar (amb), ser compatible (amb), permetre l’ús (de), etc.

Les alternatives catalanes proposades són prou flexibles per poder optar per la traducció més adequada en cada context: “el navegador funciona amb Java”, “aquesta aplicació no admet el dispositiu seleccionat”, “el motor de veu és compatible amb l’idioma de teclat”, “el programa permet l’ús de dibuixos a l’interior”, “no tots els tipus de bases de dades admeten totes les instruccions SQL”, “un programa que admet qualsevol mida de fitxers”, etc.

Els especialistes consultats, especialment experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris, han considerat l’ús del verb suportar amb aquest sentit un calc innecessari de l’anglès i creuen pertinent trobar altres alternatives a aquest verb, que es percep com un ús estrany en català tot i que hagi tingut difusió i es reculli en alguns diccionaris.

En altres llengües romàniques també es recorre a formes alternatives i, en general, s’alerta de la inadequació d’utilitzar el calc, per bé que no hi ha unanimitat i que alguns diccionaris en francès, castellà i italià ja admeten l’ús de l’anglicisme.

Font: Termcat

La grafia blog ja és normativa, cosa que vol dir que ha estat aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El mot blog i el seu derivat bloguer -a ja tenen entrada en la versió en línia del DIEC, que s’ha actualitzat fa pocs dies:

blog
m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera
1 m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.
2 m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.

L’any 2005,  el Consell Supervisor del Termcat va aprovar la forma bloc, que ha estat la forma difosa fins avui a través del Cercaterm. Però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors.  Els Serveis Lingüístics ens vam decantar per mantenir provisionalment la forma blog fins que l’Institut d’Estudis Catalans es pronunciés a favor d’una o altra solució, tal com vam explicar al Sens Dubte i a Un tip de trucs el 2009.

Ha estat justament a petició del Consell Supervisor del Termcat que la Secció Filològica ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog. Tal com s’explica des de La finestra neològica del Termcat, «el motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes».

Font: Un tip de trucs

Els adjectius ample i ampli són formalment semblants, tenen una etimologia propera i tenen un significat similar, però no són ben bé el mateix. L’adjectiu ample està relacionat amb l’amplada (un carrer ample, uns pantalons amples) mentre que l’adjectiu ampli està relacionat amb l’amplitud (una sala àmplia). Per això, l’adjectiu ampli s’usa en contextos sovint figurats (una interpretació àmplia).

Tot i que la distinció és molt prima, la intuïció del parlant sol funcionar perfectament si no està interferida per la falsa creença que l’adjectiu ampli és un castellanisme.

© WhyNotThisOne | Flickr

El Consell Supervisor acaba d’aprovar en l’àmbit de l’electrònica el terme pols, un concepte molt utilitzat i conegut entre els especialistes però no recollit encara als diccionaris generals.

Un pols és un “Senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor que tenia inicialment”. Quan el pols és de durada molt breu, infinitesimal des d’un punt de vista matemàtic, s’anomena impuls, forma que ja apareix als diccionaris generals, inclòs el diccionari normatiu.

La forma pols és probablement un calc de l’anglès (del substantiu pulse), però cal tenir present que està molt estesa, que no és el mateix que un impuls (només pot substituir-se per impuls quan és molt breu) i que, de fet, el sentit de ‘batec arterial’ amb què pols es recull al diccionari normatiu ja remet, en certa manera, a un moviment ràpid d’augment i disminució posterior, de manera que l’ús d’aquesta forma en electrònica pot justificar-se també des del punt de vista semàntic.

Font: Termcat

Mitjans de transport per al medi lunar

El medi és l’entorn (és a dir, l’element o substància que envolta una cosa). Per això parlem del medi ambient, del medi aquàtic, d’un medi anaeròbic.

Un mitjà, en canvi, és un instrument. Per això parlem dels mitjans de comunicació, dels mitjans de transport, dels mitjans de producció.

La frontera entre el que és medi i el que és mitjà, a vegades, és conceptualment molt prima. No és estrany si tenim en compte que tots dos mots provenen d’un mateix ètim llatí (medius i el seu derivat medianus). També contribueix a la confusió que el castellà usi el mateix mot per a tots dos conceptes (medio) i que l’anglès també ho faci en molts casos (medium).

Una mitja és una peça de vestir. La mitjana és el quocient de la suma de valors d’un conjunt i del nombre d’elements que el formen.

Mitjana aritmètica

 

 

Mitja

 

 

Com que són coses ben diferents, convé no intercanviar-ne els noms.

Per saber quan hem d’escriure dependent o depenent podeu fer la prova de la independència: si una cosa és dependent també pot ser independent; en canvi, si és depenent, no. Vegem-ho:

  Reaccions químiques dependents/independents.

  La funció dependent/independent del temps Y(x, t).

  Depenent/Independent de la naturalesa del conductor, els electrons estan més o menys atrapats en el material.

En el darrer exemple no podem fer la substitució, perquè o bé la frase no té sentit o en té un de molt diferent. En canvi, en els dos primers exemples podem intercanviar l’adjectiu dependent per l’adjectiu contrari, independent, i la frase continua sent correcta.

Per tant, recordeu: si és dependent pot ser independent.

Més informació i exemples al CUB.

gel de sílice

silica gel

La sílice, o diòxid de silici (SiO₂), és un compost que ocorre a la natura com a mineral, tant en forma pura (quars, cristobalita) com en una gran varietat de formes impures (sorra, àgata, calcedònia, òpal, etc.). En anglès rep el nom de silica.

Cal evitar l’ús de la denominació anglesa en textos catalans, que trobem especialment usada en el terme silica gel, és a dir, gel de sílice, una sílice hidratada que normalment es presenta en forma de boletes envasades en petites bosses transpirables i que s’usa com a dessecant.

Recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat les formes tutoritzar i tutorització en educació. Malgrat una certa coexistència amb les formes tutorar, tutoració i tutoratge, formades probablement per semblança amb el patró monitorar i monitoratge, les formes més utilitzades amb normalitat dins l’àmbit, avalades pels especialistes i documentades ja en nombrosos textos d’especialitat i en alguns reculls lexicogràfics, són tutoritzar i tutorització.

El verb tutoritzar pot tenir dos sentits: un amb complement humà (‘orientar, un tutor, un alumne o un grup d’alumnes per mitjà de la tutoria’); i un altre, per ampliació de significat, amb complement no humà (‘fer el seguiment, un tutor, d’un curs, una matèria o bé un treball d’un alumne o un grup d’alumnes’). El substantiu derivat tutorització es refereix tant al ‘procés de tutoritzar un alumne o un grup d’alumnes’ com al ‘procés de tutoritzar un curs, una matèria o un treball’.

Des del punt de vista lingüístic, són formes adequades perquè tutoritzar és un verb derivat del substantiu tutor, ja recollit en el diccionari normatiu, amb l’adjunció del sufix -itzar, del llatí -izare, que generalment significa ‘convertir en’, però que també té el significat més genèric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d’altres), d’‘acció o procés relacionats amb (la base a què s’adjunta)’; el substantiu tutorització, al seu torn, és un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ció, del llatí -tio, -onis, que significa ‘acció i efecte de’.

Font: La consulta del mes (TERMCAT)