Category Archives: Economia i Empresa

Serveis Lingüístics participa en sessions de formació per redactar TFG i TFM, a la Facultat d’Economia i Empresa

Posted on by

Durant aquest curs 2018-2019, l’oficina dels Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa ha participat, com ja és habitual, en les sessions de formació adreçades als alumnes de quart que han de presentar el treball final de grau (TFG).

Des de la coordinació del TFG de la Facultat ens han convidat a presentar breument els recursos elaborats pels Serveis Lingüístics que poden ser útils per a la redacció dels TFG, especialment els Criteris per a la redacció de treballs finals de graus i màsters.

En aquestes sessions stambé hi ha participat el CRAI d’Economia i Empresa, que ha posat l’èmfasi en els recursos que ofereix per a la cerca i selecció de la informació. En canvi, des dels SL ens hem centrat en l’organització d’aquesta informació (estructura i parts del treball), en la fase pròpiament de redacció, en la de revisió i en la presentació oral, per a aquells TFG que acaben fent-ne la defensa oral mitjançant un pòster.

Enguany, s’han dut a terme un total de 12 sessions (repartides entre el primer i el segon semestre), en les quals han participat un total de 181 alumnes.

D’altra banda, el 4 de febrer del 2019, la coordinació del màster de Comptabilitat i Fiscalitat va organitzar la «Jornada de preparación de los TFM», també amb la col·laboració del CRAI i dels Serveis Lingüístics. La jornada va consistir en dos tallers d’hora i mitja, adreçats a una quinzena d’alumnes d’aquest màster que han de presentar el TFM aquest curs. L’objectiu de la sessió «El trabajo final de máster: criterios y herramientas para una redacción y presentación de calidad» va ser oferir-los recomanacions i criteris per tal d’aconseguir un treball amb una bona qualitat lingüística, independentment de quina fos la llengua de redacció. Amb una metodologia eminentment pràctica, vam reflexionar conjuntament sobre alguns dels aspectes que havien de tenir compte.

Des dels Serveis Lingüístics estem molt satisfetes de totes dues experiències. I esperem que la iniciativa de fer un taller de redacció del TFM també es consolidi, de manera semblant a les sessions amb l’alumnat de grau,que ja tenen una vida de quatre cursos acadèmics.

 

Elisabet Solé

Tècnica de Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa

L’acollida lingüística a la Facultat d’Economia i Empresa

Posted on by

Des de començament de setembre fins a començament d’octubre, a l’oficina de Serveis Lingüístics de la Facultat d’Economia i Empresa no hem parat! Hem participat activament en totes les sessions de benvinguda i acollida als alumnes que ha organitzat la Facultat.

Els dies 4 i 5 de setembre va ser el torn de l’alumnat de nou accés. Vam participar en cinc sessions, repartides en diverses franges horàries, per presentar tots els serveis i recursos lingüístics que posem al seu abast durant els anys que estudiaran entre nosaltres. Al costat de la responsable del pla d’acció tutorial de la Facultat, del CRAI, de l’Escola d’Idiomes Moderns i d’Esports UB, vam donar una primera píndola dels Serveis Lingüístics a gairebé un miler d’alumnes de primer curs dels graus d’Administració i Direcció d’Empreses, Economia, Empresa Internacional, Estadística i Sociologia.

Els dies 6 i 7 de setembre va ser el torn dels alumnes de mobilitat estrangera. Aquest any, conjuntament amb l’Oficina de Relacions Internacionals de la Facultat, hem explorat noves vies per mostrar a aquests alumnes l’oportunitat que tenen durant la seva estada a la UB per aprendre i conèixer la llengua i cultura catalanes. El dia de la jornada de benvinguda vam preparar una taula de materials, com cada any, però vam cedir la nostra intervenció a un jove canadenc que va explicar —a un auditori de 350 estudiants— la seva experiència personal de mobilitat, la descoberta i curiositat per conèixer i aprendre noves llengües… fins al punt que no només parla un català perfecte sinó que ha creat una família catalana magnífica!

L’endemà vam complementar l’acollida a aquests alumnes de mobilitat amb una sessió d’hora i mitja adreçada a una cinquantena d’estudiants de la Facultat que participen en el Buddy Programm. Pensem que és important que aquests estudiants (buddies), que els acompanyen durant la seva estada, coneguin de primera mà tots els serveis i recursos lingüístics adreçats a l’acollida; són un bon vehicle per difondre’ls i uns magnífics aliats per als Serveis Lingüístics!

Després d’un cap de setmana de descans, va ser el torn de la sessió d’acollida als alumnes de mobilitat estatal (SICUE), amb la participació conjunta d’altres serveis, de la Secretaria d’Estudiants i Docència, i de membres de l’equip deganal. Va ser una sessió molt distesa, amb diverses intervencions de l’alumnat, en què vam aprofitar per donar tot de materials sobre els nostres serveis i recursos.

I per tancar tot el cicle, el 8 d’octubre vam participar en la sessió de benvinguda general que la Facultat organitza per a tots els alumnes que comencen algun dels màsters universitaris de la Facultat. Amb una assistència d’una setantena de persones, vam compartir taula amb membres de l’equip deganal i altres serveis transversals i de la Facultat. I com ja és habitual, també vam muntar una bona taula de materials perquè triessin i remenessin en l’àmplia oferta de serveis i recursos.

Novetats en els premis lingüístics de la Facultat d’Economia i Empresa

Posted on by

Aquest curs 2017-2018 hem tingut dues novetats en els premis lingüístics que la Facultat d’Economia i Empresa convoca per animar els estudiants a utilitzar la llengua catalana en els treballs acadèmics i millorar-ne la qualitat lingüística. D’una banda, s’ha afegit una nova modalitat en el Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau (TFG); i de l’altra, s’ha creat un nou premi per reconèixer el millor treball final de màster (TFM) escrit en català.

Fins ara el Premi a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau no incloïa els TFG del grau d’Estadística, perquè aquest ensenyament és interuniversitari i la metodologia d’avaluació és diferent de la resta de graus enl centre. Però també volen ser-hi! Amb aquest objectiu, doncs, s’han creat dues modalitats diferents del premi:

  • La modalitat A, amb tres categories, per als TFG que es defensen amb el suport d’un pòster escrit en català: el grau d’Administració d’Empreses (i el doble grau d’ADE-Dret), el grau d’Economia i el grau en Sociologia.
  • La modalitat B, amb una única categoria, per als millors treballs redactats en català del grau d’Estadística (i el doble grau d’Economia-Estadística).

El mes d’octubre sabrem qui s’emporta el premi, que consisteix en un obsequi cultural i en un diploma acreditatiu que es lliurarà en l’acte de graduació.

I, com a novetat, la Facultat ha convocat per primera vegada el Premi al millor treball final de màster en català, amb l’objectiu d’encoratjar els estudiants a usar la llengua catalana en els TFM. Aquest premi té una única convocatòria per curs acadèmic i inclou tots els màsters universitaris del centre. El premi consisteix en un obsequi cultural i un diploma acreditatiu que es lliurarà a l’abril durant la celebració de Sant Jordi.

Cal recordar també, que la Facultat d’Economia i Empresa atorga l’històric premi Ensaïmada Lingüística, en una de les seves categories, a les tesis redactades en català i defensades a la Facultat. Aquest reconeixement es dona sempre en el marc de les activitats de Sant Jordi organitzades al centre.

Alba Santos, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
Elisabet Solé, tècnica de Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa

Sant Jordi 2018 a la Facultat d’Economia i Empresa

Posted on by

Aquest any a la Facultat d’Economia i Empresa hem celebrat el dia de Sant Jordi el mateix dia 23 d’abril i amb un clima totalment primaveral! Vam començar, com ja és habitual, amb les presentacions dels llibres escrits pel professorat; enguany de temàtiques molt diverses, però amb un denominador comú: el component de compromís i implicació social, sense defugir debats complexos.

Seguidament, i com a novetat, l’Oficina de Relacions Internacionals de la Facultat ens va presentar Poemes amb accent, en què estudiants internacionals de diverses procedències van llegir el poema «8 de març» de Maria Mercè Marçal. Paral·lelament, a través de les xarxes socials de la Facultat, es va difondre un vídeo en què una desena d’estudiants de mobilitat desitjaven, en català, una molt bona Diada de Sant Jordi.

Després, va ser el torn del lliurament del premi Ensaïmada Lingüística 2018, que aquest any ha comptat amb la presència de la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Mercè Puig. Com a fet excepcional, i al marge de les categories habituals, s’ha volgut fer un reconeixement especial a la professora Mercè Costa, per la seva trajectòria dedicada a la dinamització de la llengua catalana a la Facultat. I és per això que també es van sumar al lliurament de premis la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica, Amelia Díaz, i la vicerectora d’Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, professores de la Facultat.

A continuació es van donar els premis, a partir de la votació popular, a les persones guanyadores en les tres categories previstes: la professora Patricia Elgoibar del Departament d’Empresa Alfonso Antonio Hernández. Pel que fa a la categoria de les tesis doctorals escrites en català, aquest any han rebut el premi Ensaïmada Lingüística les tres úniques tesis defensades escrites en català, d’un total de 58 tesis llegides des del darrer Sant Jordi! És per això que, a banda dels agraïments pel premi, aquest va ser el moment per defensar la llengua i la recerca en català, i en què l’acte va prendre un to reivindicatiu donada la conjuntura social i política que estem vivint. Seguint aquest fil, el degà va comentar també els premis lingüístics que la Facultat té previstos per a aquest curs 2017-2018, amb novetats respecte al curs passat, per fomentar l’ús de la llengua catalana en els treballs finals de grau i en els treballs finals de màster.

També vam recordar que enguany se celebra l’Any Fabra i que tant la Universitat com la Facultat s’han sumat a les diverses activitats que s’organitzen: d’una banda, amb el concurs enFABRAts, que és a punt de tancar la primera edició i, de l’altra, amb una exposició a la Facultat prevista per a l’octubre-novembre sobre «La llengua de les ciències socials abans i després de Fabra».

A continuació, Joaquim Solà, de la llibreria L’Economista, va explicar els dos concursos que enguany ha proposat la cooperativa, especialment el de la poesia Versos x Sant Jordi, que ha tingut una bona participació i en què s’han presentat poemes de molta qualitat!

I com a colofó final, la colla castellera dels Arreplegats de la Zona Universitària ens va fer un pilar, abans de tancar l’acte amb l’intercanvi de llibres i el punt dolç i salat: un tast d’ensaïmada i pa de Sant Jordi, i una copa de vi per a tothom.

Elisabet Solé, tècnica de Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa

Alba Santos, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB

Parlem del català a la Universitat

Posted on by

Són les sis de la tarda, d’un dia típic de juny i ens trobem a la Facultat d’Economia i Empresa per tal de xerrar sobre la llengua catalana a la Universitat, amb en Raimundo Ramos, estudiant xilè del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (itinerari en anglès), i l’Alessandra Schirinzi, estudiant italiana de mobilitat a la Facultat. Van ser dos dels afortunats amb el premi Ensaïmada Lingüística 2017.

 

Els dos heu triat estudiar a la Universitat de Barcelona. Tu, Raimundo, per fer-hi tota la carrera i, tu, Alessandra, per estudiar-hi un semestre dins el programa Erasmus. Què us va portar a decidir estudiar a la UB?

Raimundo: A mi m’agrada viatjar i anar per molts països. El fet d’estudiar aquí em donava l’opció de viure i treballar a la Unió Europea, a més a més, a Barcelona ja tenia alguns contactes. De fet l’any passat va ser el primer cop que sortia de Xile. I és clar, tenir un títol de la UB també ajuda, té bona reputació a fora. Tot i així, ha sigut un procés difícil pel fet de venir d’un país de fora de la UE.

Alessandra: En el meu cas, només em quedava acabar els últims exàmens de la carrera, i vaig guanyar la possibilitat de fer l’Erasmus, que no m’esperava. La meva primera opció va ser Barcelona, no només perquè havia estudiat espanyol, sinó perquè Barcelona és més semblant a Itàlia: la gent, el mar, són coses per mi molt importants. A més a més, altres ciutats europees són molt cares per viure-hi. I Barcelona té la fama de tenir moltes possibilitats de feina, així que sense cap dubte Barcelona; si no fos pel treball final de carrera, em quedaria a Barcelona. De fet, si hagués pogut quedar-me més temps, ja tenia feina.

Sabíeu, abans de venir a Barcelona i a la UB, que el català hi és present en el dia a dia, tant al carrer com a les aules?

R: Jo trobo que, des de fora, no es veu que es promogui tant la llengua; molta gent no en té ni idea. I d’altra banda, la meva impressió és que es parla força el català.

A: A mi també m’ha sorprès que es parlés tant el català. I en relació amb això que dius del desconeixement de la promoció de la llengua, jo crec que és perquè vens d’un lloc una mica lluny d’Europa; a Itàlia se sap, potser perquè tothom va de viatge a Barcelona. Quan fa dos anys vaig visitar Barcelona, ja vaig notar que es parlava català i que a les botigues els rètols estan escrits en català. Jo ja en sabia alguna cosa perquè a Itàlia han arribat algunes notícies que Catalunya vol la independència. També vull dir que pels carrers de Barcelona no només es parla català o castellà, sinó moltes altres llengües.

Però coneixíeu alguna cosa de la llengua catalana i la seva situació sociolingüística? Sabíeu que era la nostra llengua pròpia? I, per tant, cooficial amb el castellà?

A: No, no sabia que el català fos una llengua cooficial. Sí que he notat que hi ha gent que només parla català i poc castellà, però, abans de venir aquí em pensava que era un dialecte. De fet, em pensava que es parlava entre els vells (com passa amb el dialecte del meu poble) i que els rètols en català era perquè us agradava, per això hi havia la doble forma català/castellà, però no que fos una llengua cooficial.

R: La veritat és que jo no estava tant al corrent sobre aquest tema. A Xile tenim els maputxes que parlen mapudungun. I és curiós perquè, des del meu punt de vista, hi ha cert punt de similitud entre el que passa a Catalunya i el que passa al poble maputxe a Xile. Els dos han passat per una repressió terrible, però la diferència és que el maputxe ha sigut brutalment reprimit, de tal manera que ja quasi no es parla. Jo soc de la regió de l’Araucania, i no conec cap persona que parli mapudungun, fins a aquest punt hem arribat.

Els dos heu participat als cursos de català que ofereixen els Serveis Lingüístics de la UB a la vostra facultat. Què us va motivar a matricular-vos-hi?

A: Crec que estudiar llengües és una de les coses que mai pararé de fer. M’agraden i, com he dit abans, com que el meu pla era quedar-me a treballar aquí, pensava que era important tenir una preparació bàsica de català. Per mi és molt important entendre la gent, conèixer les persones i la llengua que parlen. És conèixer més llengües per poder «menjar-te el món». No en vaig tenir cap dubte: la primera cosa que vaig fer abans de marxar d’allà va ser inscriure’m al curs de català, i sense cap dubte seguiria estudiant català.

R: Jo també seguiria estudiant català. Considero que el català és una llengua superbonica, a més, també és una manera de retornar les coses que estic obtenint aquí, com un guany cultural, del que estic aprenent de la gent, del que bec aquí, de les coses que m’ofereix Catalunya. És una manera de ser respectuós amb Catalunya.

A: Sí, sí, totalment d’acord.

R: Aprendre la llengua, i després intentar reproduir-la.

El fet de tenir com a llengua materna una altra llengua romànica, el castellà i l’italià, respectivament, us ha ajudat?

R: Jo crec que té coses positives i coses negatives. El cantó positiu és la seva similitud, tenen moltes paraules iguals. Però, el cantó negatiu és precisament aquest, costa molt poc confondre’s entre el teu idioma i el català, no saps si ho estàs dient bé o estàs parlant la teva llengua.

A: Per mi ha sigut bastant fàcil, de fet no parlo molt bé català, però sí que l’entenc força bé. A més a més, quan fas el curs, com que són dues hores al dia, estàs entrenat. M’ha sigut bastant fàcil perquè s’assembla bastant a l’italià; de fet molt, moltes paraules són iguals. Però també m’ha ajudat que a l’escola vaig estudiar francès, llatí, anglès, castellà.

I per acabar, com ha sigut la vostra experiència amb el català a la universitat? Què us ha sorprès més? Alguna anècdota?

A: A la universitat quan em parlen es dirigeixen més o mantenen el català, però al carrer quan intento parlar català, sempre m’han contestat en castellà. Com que soc estrangera em contesten en castellà; llavors quan he volgut practicar una mica més el català he tingut una mica de dificultat. Ho havia de fer amb estudiants, i també estudiants estrangers, per ajudar-nos, perquè si vas practicant directament al carrer et parlen en castellà.

R: A mi em passa el mateix. Crec que al principi quan acabes d’arribar, t’ajuda molt que la gent et parli en castellà. Però quan es produeix el canvi, quan tu vols aprendre català, és quan tens el problema, perquè totes aquestes persones catalanes estan acostumades a parlar-te en castellà i clar, a vegades és difícil que canviïn i et parlin en català. I com a anècdota, haig de dir que tinc un professor que quan s’enfada ens renya en català, i les meves classes són en anglès!

Moltes gràcies a tots dos!

Alba, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística