La present proposta de millora docent pretén facilitar el procés d’aprenentatge dels estudiants de l’assignatura d’Anàlisi d’Aliments II, fomentant-ne la participació activa dins i fora de l’aula. Tractant-se d’un grup nombrós, la docència i el seguiment personalitzats son de difícil aplicació i, per tant, no son viables com a mesura per augmentar el rendiment d’aquella part de l’alumnat que té dificultats per assolir de manera continuada i constant els aprenentatges.

La finalitat de l’activitat és donar un context real per a l’aplicació de les eines de l’enginyeria genètica i, d’aquesta manera, augmentar la motivació de l’alumnat amb l’assignatura i situar la disciplina en un lloc central de la biomedicina i la biotecnologia actual.

La capacitat d’aplicar conceptes i procediments matemàtics per resoldre problemes reals és una de les competències clau que ha d’adquirir l'alumnat dels Graus impartits a les Facultats de Biologia i Ciències de la Terra. No obstant, a primer curs, les Matemàtiques són sovint percebudes o bé com una matèria abstracta, complexa i allunyada de la realitat, o bé com una simple eina de càlcul. Això contribueix a generar una manca de motivació, que limita notablement l’aprenentatge i té un fort impacte en el rendiment acadèmic.

Les xarxes socials han generat canvis importants i accelerats en el procés de subjectivació de la infantesa i la joventut, adquirint gran influència en la socialització i en la construcció de les identitats de gènere (Del Prete i Redon, 2020). Aquestes identitats solen configurar-se, a la xarxa, com a “identitats d'aparador” (Tortajada et al., 2013) o com a identitats modelades per una corporeització fabricada i artificial (Khattab, 2019), on els infants i adolescents s'autorepresenten reproduint estereotips tradicionals de gènere.

Aquest projecte neix amb l’objectiu de facilitar els alumnes un aprenentatge amb una aplicació professional pràctica important: ser capaços de seleccionar, participar, avaluar i reaccionar en estudis interlaboratori (assajos en els quals diferents laboratoris analitzen una mateixa mostra i comparen els seus resultats per poder conèixer, entre d’altres, la seva destresa com a laboratori d’anàlisi en un camp concret). Actualment, a l’assignatura es presenten els diferents tipus d’estudis interlaboratori i s’exemplifiquen.

Esta propuesta busca incorporar metodologías de aprendizaje activo en las asignaturas Derecho internacional público y Cooperación internacional del Grado en Gestión y Administración Pública (GAP). Hasta la fecha, ambas asignaturas han sido impartidas siguiendo un modelo de clases magistrales con actividades prácticas puntuales.

Una de les reivindicacions dels estudiants dels graus de Formació del Professorat i també del Màster de  Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat,  Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, és el de participar en una formació de caire més pràctic en la qual es puguin posar en joc algunes de les competències que han de restar assolides en finalitzar els estudis.

El projecte d’innovació docent pretén utilitzar el projecte de recerca, clarament aplicat i en el marc del grau de sociologia com a estratègia d’aprenentatge que permeti la combinació de continguts, habilitats i competències de dues assignatures que poden complementar-se entre sí mateixes. Per un costat, l’assignatura de Sociologia de les Professions, Ocupació i Treball (d’ara endavant SPOiT) permet aportar l’anàlisi del mercat de treball i les seves singularitats, per tant, des d’aquesta assignatura s’aporta l’objecte d’estudi.

Aquesta proposta parteix d’una reflexió crítica sobre el model d'aprenentatge considerat al pla docent vigent de l’assignatura. En concret, no s’hi recullen competències transversals com ara la capacitat d’aprenentatge, o el treball en equip, ambdues crítiques per l’avenç professional futur de l’alumnat. Així mateix, els continguts de l’assignatura es treballen de forma independent i seqüencial, sense emfatitzar la seva interrelació i complementarietat.

Dewey va plantejar el pensament i l’acció com processos que es troben intrínsecament vinculats. Ambdós es necessiten mútuament per construir-se, donar significat i coherència entre ells. El pensament necessita l’acció per convertir-se en coneixement i aquesta vinculació necessita la reflexió com allò actiu i motivador del que pensem i dels resultats que s’obtenen.