Grup Innovació Docent (GID)

Descripció: 
M.I.M.A. Memòria i matèria artística.
Presentació: 

La creació artística contemporània disposa de valors potencials en perill de desaparició, fonamentalment ens referim a la creixent falta de coneixement de la matèria artística i la tendència al consum de matèries processades industrials. Aquesta fenomenologia condiciona un allunyament per part de l’artista d’aquella estreta vinculació amb la matèria, de la seva obtenció natural i els seu processament, de la seva aplicació tècnica així com en conseqüència del coneixement empíric dels seus principis i possibilitats. Molts artistes del segle XX i XXI, innovadors en tants aspectes, ha anat perdent sense quasi adonar-se l’extraordinari potencial que suposa el coneixement del material des de la tradició i l’ofici, menyspreant l’artesania i els sabers populars que es conserven a la memòria dels pobles i que són part de les seves arrels. Centrats en el coneixement de la matèria artística com a valor sine qua non de la fenomenologia creativa, la nostra actuació vol desenvolupar línies de treball amb l’alumnat de Grau en Belles Arts fonamentades en:

- Recuperació i experimentacions amb materials, tècniques i procediments artístics i artesanals tradicionals i en perill d’oblit.

- Elaboració de cartografies didàctiques de proximitat relatives a materials naturals i sostenibles emprats o amb potencialitat de ser emprats en els processos creatius de l’àmbit plàstic propis dels estudis de grau en Belles Arts.

- Establir línies d’experimentació a l’aula que reforcin el coneixement i ús de la matèria artística pretèrita i la seva potencialitat en els llenguatges creatius contemporanis. 

Descripció: 
Grup d'Innovació Docent sobre Gènere i Història
Presentació: 

CLIOGEN, Grup d'Innovació Docent sobre Gènere i Història pretén canviar les inèrcies de l'ensenyament-aprenentatge de la història on el gènere no es tracta sovint prou transversalment, sinó tan sols en comptades flors que no fan estiu. Des de CLÍOGEN es vol treballar també amb primària i secundària, al cap i a la fi la majoria dels nostres graduats acabaran com a professorat a secundària, i avaluar les diferències de gènere no només en l'ensenyament, sinó també en l'aprenentatge de la història. Al cap i a la fi, Clio és nom de dona i la normalització del gènere un imperatiu.

Membres del grup (PDI/PAS de la UB/altres)

UB: Antonio Aguilera Martín, Elvira Barriga Ubed, Ilaria Bellatti, Isabel Boj Cullell, Mònica Borrell Cairol, Mireia Comas Via, Ricardo de Balbín Bueno, Laia De Frutos Manzanares, Gabriel Estrada Sanjuan, Mariela Fargas Peñarrocha, Ignasi Garcés Estallo, Manel García Sánchez, Lorena Garri Catchot, María Aidé Gómez Robledo, Juan Antonio Jiménez Sánchez, Borja Martín Chacón, Patrícia Victòria Martínez i Àlvarez, Ida Mauro, Pere Maymó Capdevila, Lluís Pons Pujol, Marta Ortega Balanza, Carlos Palacín Copado, Víctor Revilla Calvo, Xavier Rubio Campillo, Elisabet Seijo Ibañez (INS Pompeu Fabra), Josep Vilella Masana, Ann Elizabeth Wilson-Daily.

UA: Inmaculada Fernández Arrillaga, Maite Ávila Martínez

UAB: Agnès García Ventura, Marta Oller Guzmán, Gemma Puigvert-Planagumà

UAL: María Juana López Medina

UAH: Josué J. Justel

UBU: Sonia García Galán (IES Llanera, Principado de Asturias)

UCA: Ana Mª Niveau de Villedary y Mariñas, Natalia López Sánchez

UCLM: Rebeca Rubio Rivera

UCM: Miriam Amparo Valdés Guía, María Cruz Cardete del Olmo

UCO: Silvia Medina Quintana, Mª Pilar Molina Torres

UDC: Juan Luis Montero Fenollós

UDG: María Elisa Varela-Rodríguez, Jordi Pérez González

UGR: Lola Mirón Pérez

UHU: María Luisa Candau Chacón

UIB: Enrique García Riaza

UJI: Coré Ferrer-Alcantud

ULL: Inmaculada Blasco Herranz, Irene Negrín León

ULPGC: Manuel Ramírez Sánchez

UM: José Antonio Molina Gómez

UMA: Clelia Martínez Maza

UNAV: Jaume Aurell Cardona

UNEX: César Rina Simón

UNICAN: María del Mar Marcos Sánchez

UNILEON: Beatriz García Prieto

UNIOVI: Carla Rubiera Cancelas

UNIRIOJA: María Josefa Castillo Pascual

UNIZAR: Laura Sancho Rocher, Irene Cisneros Abellán

UPF: Sandra Montón Subías

UPNA: Gemma Piérola Narvarte

UPO: Cristina Rosillo López, Carmen Alarcón Hernández

UPV/EHU: Elena Torregaray Pagola

URJC: Pablo Ozcáriz Gil

US: César Fornis Vaquero, Unai Iriarte Asarta

USAL: Charo Valverde Castro

USC: Marco García Quintela, F. Javier González García

UV: Mònica Bolufer Peruga, Ester García Moscardó, Laura Guinot Ferri

UVA: Henar Gallego Franco, María Sánchez Agustí

UVIGO: Susana Reboreda Morillo

ICAC: Elena Duce Pastor

UFPR (Universidade Federal do Paraná, Brasil): Renata Senna Garraffoni, Pérola De Paula Sanfelice

UNIVERSITY OF ROEHAMPTON (Londres): Marta García Morcillo

UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DEL MOLISE (Campobasso): Cecilia Ricci

Descripció: 
Grup d'innovació docent Aprenentatge i Pensament
Presentació: 

- Fomentar el pensament crític entre l’alumnat en les assignatures d’Aprenentatge, Motivació i Emoció de primer de grau de Psicologia i de Pensament i Resolució de problemes de tercer de grau.  

- Fomentar la metacognició en l’aprenentatge entre l’alumnat en les assignatures d’Aprenentatge, Motivació i Emoció de primer de grau de Psicologia i de Pensament i Resolució de problemes de tercer de grau.  

- Afavorir l’intercanvi d’experiències entre alumnat de tercer i primer de grau de psicologia

- Fer recerca en l’àmbit de la docència universitària pel que fa a la millora dels resultats aplicant noves metodologies d’autoavaluació entre l’alumnat.

Codi UB: 
GINDO-UB/186
Coordinació: 
Aguilera Ruiz, Mari Carmen
Membres del grup: 
Joan Sansa Aguilar
Itxaso Barbería Fernández
Antonio Álvarez Artigas
Javier Rodríguez-Ferreiro
Elisabet Tubau Sala
Àngels Colomé González
Descripció: 
Grup d’Innovació de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà
Presentació: 

Les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar comparteixen una característica singular, estudien processos i fenòmens que tenen lloc en el medi natural. Aquest és un tret propi de bona part de les Ciències Experimentals. En el cas de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar la major part d’aquests processos i fenòmens són naturals, és a dir, es donen sense intervenció humana, tot i que cada cop són més evidents els efectes que algunes activitats humanes poden induir o provocar, directa o indirectament, com ara la sismicitat, les inundacions, les esllavissades o la subsidència lligades a obres públiques, explotacions mineres, extraccions de fluids del subsòl, o l’acumulació de deixalles de tota mena en el medi continental i marí, entre altres.

En qualsevol cas aquest fet confereix un caràcter específic a l’ensenyament d’aquestes ciències, diguem-ne ”naturals”, com és la necessitat d’observar i estudiar aquests processos i els seus efectes en el medi dins de la gran diversitat d’escales a què ocorren. A diferència d’altres matèries, la possibilitat de modelitzar o reproduir artificialment (models analògics) o virtualment (models geomètrics o matemàtics) aquests processos és limitada, atès el condicionant important que és el factor temps (tot i que es pugui escalar) i, sobretot, la complexitat dels processos naturals. Així doncs, de la mateixa manera que no té sentit que la Medicina estudiï malalties que no existeixen, les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar només tenen sentit si es nodreixen de l’estudi i l’observació de casos i situacions reals a escala local, regional i global (Santanach, 1995).

A nivell pràctic això es tradueix en què en l’ensenyament de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar les activitats pràctiques en laboratori, de gabinet, o les anomenades “de camp” i “de mar” tinguin un paper fonamental i fins i tot identitari. No es pot aprendre ni Geologia ni Ciències del Mar des d’un despatx, una aula presencial o virtual, tot i que cal evidentment disposar d’una base de coneixements teòrics previs també imprescindibles per a la completa formació de futurs professionals.

Per altra banda la societat digital actual exigeix donar resposta a necessitats educatives basades en l’aprenentatge de coneixements i habilitats de caràcter transversal, relacionades amb la competència digital i amb les anomenades soft skills com ara la innovació, la creativitat, el pensament crític i reflexiu, la comunicació, el treball en equip o la solució de problemes complexos, entre altres (Girona et al., 2018). Aquest context exigeix alhora noves modalitats formatives i una organització educativa capaç de donar-hi resposta al ritme adequat.

Al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà alguns professors fa temps que estan incorporant metodologies docents noves, avançades, integratives i/o transversals, que permeten desenvolupar una pràctica docent més adequada a les noves necessitats competencials, com ara l’aprenentatge per projectes, l’anàlisi de casos reals, el treball col·laboratiu, o la ludificació (o gamificació). Aquestes metodologies permeten proporcionar escenaris d’aprenentatge pràctic que apropen als i les estudiants a un context real, i que simulen problemes que després hauran de resoldre en l’entorn de treball. En definitiva, fent que les activitats d’aprenentatge esdevinguin més versemblants i significatives. A més, la incorporació de les TIC en l’aprenentatge afavoreix la implementació d’aquestes metodologies, fent arribar a l’estudiant els components de formació per diferents canals i formats, afavorint així la interacció i la generació de components i resultats d’aprenentatge innovadors. Tanmateix, fins ara aquesta mena de pràctiques només s’han donat de forma individual i independent en algunes assignatures dels graus de Geologia i de Ciències del Mar.

Per altra banda, cal pensar també en un canvi dels models d’avaluació que donin resposta a aquesta necessitat transformadora, tenint en compte que l’avaluació, una de les parts més rellevants del procés educatiu, ha d’anar més enllà de l’atribució d’una qualificació. En aquest sentit, el disseny d’estratègies d’avaluació formativa —com els portafolis o altres eines que afavoreixin el seguiment del procés d’aprenentatge de l’estudiant i la retroalimentació (feedback) per part del professor— permet una retroalimentació que estimula el pensament i la reflexió sobre els aprenentatges.

Això no obstant, l’organització actual d’equips docents, d’horaris i d’espais no està pensada en un context d’implementació general d’aquestes metodologies,  especialment si hom pretén implementar-les de forma transversal en diverses assignatures que poden estar interrelacionades. És per aquest motiu que proposem la creació d’aquest Grup d’Innovació Docent (GID) amb els següents objectius:

  • Analitzar els entorns d’aprenentatge actuals del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, i identificar necessitats de millora i de canvi, tant en el plantejament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge com a nivell organitzatiu, per a fer efectiva la implementació de metodologies actives d’aprenentatge.
  • Analitzar contextos d’aprenentatge en altres departaments de la UB i d’altres universitats nacionals i internacionals en els camps de les Ciències de la Terra  i de les Ciències del Mar, per a millorar la implementació de metodologies actives d’aprenentatge al nostre departament.
  • Potenciar i millorar el desenvolupament d’activitats pràctiques que promoguin la creació i l’anàlisi d’escenaris reals, millorant l’assoliment de competències transversals, com ara prendre decisions argumentades i adaptar-se a noves situacions; emprar i integrar informació mitjançant l'ús de les TIC; identificar, plantejar i resoldre problemes; i emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes socials, científics i/o ètics.
  • Potenciar la coordinació entre equips docents per al desenvolupament de metodologies actives d’aprenentatge de forma coordinada en diverses assignatures, aprofitant l’experiència prèvia d’un bon nombre dels participants en aquest GID.

 

Girona, C., Guàrdia, L., Mas, X. 2018. La docència universitària més enllà del 2020: Tendències, reptes i nous escenaris. En: Carrasco, S. i de Corral I. 2018. Docència universitària i innovació. Evolució i reptes a través dels CIDUI. Ed. Octaedro, Barcelona. 2018. ISBN: 978-84-17219-06-2

Santanach, P.: La geologia regional, clau de volta del mètode geològic. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 65, 5-16, Barcelona 1995

Codi UB: 
GINDO-UB/185
Coordinació: 
Guinau Sellés, Marta
Membres del grup: 
David Amblàs Novellas; Zaín Belaústegui Barahona; Jaume Bordonau Ibern; Patricia Cabello López; Lluís Cabrera Pérez; Eva Isabel Cacho Lascorz; Miquel Canals Artigas; Josep Maria Casas Tuset; Jose Oriol Ferrer Garcia; Jaime Ignacio Frigola Ferrer;
Glòria Furdada Bellavista; Miguel Garcés Crespo; Oscar Gratacós Torra; Marta Guinau Sellés; Giorgi Khazaradze Tsilosani; Galderic Lastras Membrive; Miguel López Blanco; Alejandro Marcuello Pascual; Olga Margalef Marrasé; Anna Martí Castells;
Carles Martín Closas; Pablo Martínez Granado; Mariano Marzo Carpio; Eulalia Masana Closa; Josep Antoni Muñoz De La Fuente; Maria Ortuño Candela; Leopoldo David Pena Gonzalez; Mireia Peral Millan; Raimon Pallàs Serra; Pilar Neus Queralt Capdevila;
Eduard Roca Abella; Josep Sanjuan Girbau; Jordi Solé Ollé; Xavier Delclòs Mastínez
Descripció: 
Grup d’Innovació Docent en Educació Musical
Presentació: 

El Grup d’Innovació Docent en Educació Musical (GIDEM) pretén la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge en Educació musical dins l’àmbit universitari a partir de l’actualització, revisió i valoració dels plans docents, tot incorporant noves metodologies, sistemes d’avaluació i entorns virtuals que permetin la innovació docent a partir de la pràctica crítica i reflexiva de l’equip docent involucrat. 

En concret, els objectius del Grup per la primera etapa de constitució seran: 

  • Actualitzar els plans docents de les assignatures d’ensenyaments musicals que s’imparteixen a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. 
  • Coordinar l’equip de professorat de l’ensenyament d’assignatures de la mateixa temàtica que formen part de la Secció de Música del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la UB. 
  • Dissenyar, implementar i valorar diversos sistemes i instruments d’avaluació en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). 
  • Utilitzar els entorns virtuals com a recursos que potencien el desenvolupament de competències professionals i artístiques per l'alumnat de la UB. 
  • Divulgar, a través de congressos i publicacions, els resultats obtinguts de les diferents línies de recerca que emprengui el Grup d’Innovació a partir de l’anàlisi de les dades recollides dels informes finals i dels qüestionaris d’avaluació d’alumnat i professorat. 
Descripció: 
Red d'Innovació Docent Interuniversitaria de Cirurgia Bucal
Presentació: 

La Red d'Innovació Docent Interuniversitaria de Cirurgia Bucal, té per objectius aprofitar, de forma cooperativa, els projectes d'innovació i els tots recursos didàctics implementats per diferents professors dels equips docents que són responsables/coordinadors de les assignatures que integren les disciplines de la Cirurgia Bucal de les Facultats d'Odontología d'Espanya.

En l'actualitat, existeix un grup actiu, integrat per 59 professors que pertanyen a diferents universitats públiques i privades, constituits en una associació (Asociación Española de Profesores Universitarios de Cirugía Bucal- AEPUCIB, https://www.aepucib.org). Aquest grup,fins avui en dia,  es reuneix anualment per posar exposar els temes que tenen a veure amb la innovació docent que s'han implementat en les seves facultats, les eines TIC i d'altres recursos que han emprat i els resultats d'aprenentatge dels alumnes, tant aplicats als continguts teòrics com teòric-pràctics (pràctiques pre-clíniques) com a les pràctiques amb pacients. Aquesta associació també és membre de la ADEE (Association for Dental Education in Europe).

Vist que en conjunt disposem de material docent original, es fa evident que compartir experiencies d'enssenyament és enriquidor per tots  i pretenem:

- 1- Fer un estudi per verificar que, la mateixa metodología docent (estudi de casos, estudi de problemes, portafolis, aules invertides....), en diferents grups d'alumnes de diferents facultats, poden donar el mateix o diferents resultats. Per això caldria una plataforma digital en la que els professors poguessin aportar el seu projecte d'innovació, degudament classificat segons l'objectiu)

- 2- Analitzar els resultats per veure on són els punts forts i els de millora per finalment, amb un seminari participatiu dels professors implicats, elaborar un projecte d'innovació validat i realment útil per aconsseguir els resultats d'aprenentatge desitjats amb la millor eficacia possible

-3- Fer una pool de preguntes d'examen i comparar els resultats per comparar els nivells d'aprenentatge i mirar d'homogeneitzar els continguts de les assignatures associades a la Cirurgia Bucal (projecte d'hogenització dels plans docents, respectant les peculiaritats). Per això caldria també, fer uns fons de preguntes i seleccionar-les de manera consensuada, mitjançà d'una plataforma digital on quedarien dipositades previament.

-4- Seguir progressant i enriquint l'activitat del grup d'inovació, compartint en forums nacionals i internacionals els resultats obtinguts amb l'única finalitat de millorar la qualitat de l'ensenyament de la Cirurgia Bucal a l'Odontologia

Codi UB: 
GINDO-UB/183
Coordinació: 
Sánchez Garcés, M Angeles
Membres del grup: 
Miguel Padial Molina. Prof Contratado Doctor UG
Octavi Camps Font. Prof Associat UB
Aida Gutiérrez Corrales. Profa. Associada US
Eduard Valmaseda Castellón. Porf. Titular UB
José Manuel Somoza Martín. Prof. USC
Mria Rizo Gorrita. Profa. US
Pedro Alomar. Prof. UIB
Mª Isabel Leco Berrocal. Profa. UCM
Juan Seoane Leston. Director del Departament d'Odontoestomatologia de la USC
Rui Figueiredo. Prof. Agregat UB
Cosme Gay Escoda. Catedràtic UB
Josep Arnabat Domínguez. Prof. Agregat UB
Enrique Alaejos Algara. Prof. Associat UB
Daniel Torres Lagares. Catedràtic US
Jorge Toledano Serrabona. Doctorant UB
Gemma Sanmartí García. Profa. Associada UB
Maria Baus Domínguez. Profa. US
Alba Sánchez Torres. Profa. UB
Descripció: 
ESTRATÈGIES D’INNOVACIO DOCENT PER A L’ENSENYAMENT TRANSVERSAL DE L’ANTIGUITAT
Presentació: 

El treball amb les fonts primàries és essencial en una gran diversitat d’assignatures de diferents matèries i per això és molt important repensar l’abordatge dels textos en la didàctica del Món Clàssic. En molts casos, calen aproximacions interdisciplinaris en el seu anàlisi, ja que aporten informacions vàlides per la llengua, la literatura, la història, la filosofia o la civilització grecoromana. Els objectus del grup són: 

1. Seleccionar i analitzar fonts primàries les fonts primàries, literàries i no literàries que poden se integrades en la docència de matèries relacionades amb el Món Clàssic.

2. Crear estratègies basades en les fonts primàries per a la docència de continguts transversals sobre Antiguitat Clàssica.

3. Dotar l’alumnat dels graus específics (Filologia Clàssica, Història, Arqueologia) i no específics (Filologies modernes, Humanitats) d’eines per a ampliar /aprofundir coneixements relatius a l’Antiguitat Clàssica través de les fonts primàries.

4. Investigar els recursos que poden ser utilitzats de forma bidireccional docent-discent: les metodologies i l’adquisició de competències a través d’ aquests recursos. 

Codi UB: 
GINDO-UB/182
Coordinació: 
Guzman Almagro, Alejandra
Membres del grup: 
Xavier Espluga
Lluis Pons Pujol
Bernat Torres Morales - Universitat Internacional de Catalunya
Catalina Montserrat - Universitat de les Illes Balears
Diana Gorostidi Pi - Universitat Rovira i Virgili – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Borja Díaz Ariño - Universidad de Zaragoza
David Pino
Albert Sabaté
Descripció: 
Metabolisme al grau de Química
Presentació: 

Durant el curs 2020-2021, l’assignatura “Bioquímica” del Grau de Química canviarà de semestre per tal que els alumnes posseeixin un coneixement més gran de Química Orgànica quan s’imparteixi aquesta assignatura, per la qual cosa es modificarà el seu programa (es vol centrar més el programa en les reaccions del metabolisme). Un grup de professors de Química per a Biòlegs, Bioquímica, Química Orgànica volem realitzar un seguit de actuacions enfocades en la innovació d’aquestes assignatures que impartim. En particular, per l’assignatura de “Bioquímica” es requereix que els alumnes coneguin aspectes d’estructura de les biomolècules (que s’hauran explicat en l’assignatura “Biologia” del mateix grau). En general, per totes les assignatures que impartim pretenem introduir exercicis de recordatori al Moodle, innovacions durant les classes a nivell de gamificació i diversos aspectes dins de l’aprenentatge virtual.

Codi UB: 
GINDO-UB/180
Coordinació: 
Centelles Serra, Josep J.
Membres del grup: 
Santiago Imperial Ródenas
Pedro Ramón de Atauri Carulla
Estefanía Moreno Guillén
Sandra Pérez Torras
Silvia Marín Martínez
Marta Cascante Serratosa
Jaume Farràs Soler
Descripció: 
Educació Científica, Tecnològica i per a la Sostenibilitat.
Presentació: 

El grup d’Educació Científica, Tecnològica i per a la Sostenibilitat (EduCits) sorgeix d’un grup de professors i professores de l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Experimentals que participen en la coordinació i la docència de la formació inicial de mestres d'educació infantil i primària i de Professorat de Secundària.  L’EduCits pretén millorar la docència en Educació Superior de la formació de professorat des de la recerca i la innovació pioneres en educació en general i en concret en l'àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, i per altra que els futurs mestres coneguin metodologies innovadores que s’estan desenvolupant en centres educatius de l’àmbit català. Una millora de la docència universitària que des de la nostra trajectòria dins l’àrea implica posicionar-se en els reptes actuals de la societat del segle XXI, en concret en l’educació dels futurs mestres en aspectes relacionats amb la sostenibilitat i com incorporar-lo en l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Experimentals.  

És per aquest motiu que a partir d’aquests antecedents el grup EduCits pretén:

  • Impulsar noves formes d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències experimentals en la formació inicial de mestres i professorat considerant la recerca i la innovació emergent en educació per a avançar cap a les demandes actuals i futures de la societat. 
  • Incorporar en la formació inicial de Mestres del Grau de Primària, Infantil, Doble titulació i Formació de Professorat de secundària  metodologies  innovadores d’ensenyament  i aprenentatge  de les ciències experimentals que s’estan implementant en els centres educatius de Catalunya.
  • Introduir l’educació per a la sostenibilitat en els programes de formació inicial de mestres i de professorat de secundaria mitjançant l’ambientalització de les assignatures d’educació científica.
Codi UB: 
GINDO-UB/179
Coordinació: 
Calafell Subirà, Genina
Membres del grup: 
Colomer Busquets, Miquel
Duran Gilabert, Hortènsia
Jiménez Valverde, Gregorio
Esparza Pagès, Mireia
Garcia Boqué, Carmen
Pereira Rosa, Cinthia
Soriguera Gellida, Íngrit
Vilà Vinyet, Jordi
Martín Hernandez, Eduard
Heras Paniagua, Carlos
Descripció: 
Debats sobre la història: aprenentatge interuniversitari i avaluació continuada en entorns digitals
Presentació: 

El grup vol estudiar i implementar formes d'avaluació continuada a distància per al grau d'història, desenvolupades amb la col·laboració de docents d'altres universitats.

Els objectius són de dos nivells:

  • per als docents participants es proposa una reflexió entre docents sobre les formes amb què es presenten a classe les mateixes temàtiques de la història en universitats diferents, llunyanes -si és possible de països diversos- i les respostes dels estudiants.
  • per als estudiants l'objectiu és proposar un model d'avaluació integral dels objectius didàctics, centrada en la millora de les competències comunicatives i argumentatives i en la promoció d'un aprenentatge més conscient.
Codi UB: 
GINDO-UB/178
Coordinació: 
Mauro, Ida
Membres del grup: 
Diego Sola Garcia
Cristina Agüero Carnerero
Verònica Gallego Manzanares
Marina Torres Arce - Universidad de Cantabria
Susana Truchuelo - Universidad de Cantabria
Gibran Baustista y Lugo - Universidad Nacional Autónoma de México
Gabriel Guarino - University of Ulster

Pàgines