Sant Jordi 2019 a la Facultat d’Economia i Empresa

Dimecres 24 d’abril hem celebrat la diada de Sant Jordi a la Facultat d’Economia i Empresa. Aquest any, hem començat la jornada amb una novetat: una trobada literària amb l’escriptor Jordi Carrión, autor del llibre Librerías (publicat a Anagrama) i de la versió catalana Llibreries (de l’editorial Navona). Ha estat una conversa molt interessant, moderada per Sílvia Valls, en què s’han llegit alguns fragments de l’obra i s’han sortejat uns quants exemplars dels llibres entre les persones assistents.

A continuació, hem anat cap a l’entrada de la Facultat, a l’aire lliure, per continuar amb els actes previstos. Hem començat amb l’exhibició castellera de la colla dels Arreplegats i, seguidament, quatre professors del centre han presentat les seves darreres novetats.

Després ha estat el torn dels lliuraments de premis. Aquest any, i com a novetat, hem inaugurat el Premi al millor treball final de màster en català. Del total de 23 TFM escrits en català el curs 2017-2018, el jurat ha premiat el treball d’una estudiant del màster de Gestió Cultural, que s’ha endut un val de 100 € per bescanviar per entrades de teatre. A continuació, i com ja és tradició, ha estat el torn del premi Ensaïmada Lingüística 2019. Enguany, s’han endut el premi les tres tesis escrites en català des del darrer Sant Jordi, i els tres candidats més votats de les categories de PDI, PAS i Alumnat. Volem destacar especialment el premi en la categoria de PDI a un jove investigador uruguaià i, en la categoria Alumnat, el premi a una estudiant de grau d’origen moldau.

Finalment, i abans del tast d’ensaïmades i el pa de Sant Jordi per a tothom, hem resentat el FEEMots, el joc de les frases fetes. Un joc en línia per encertar el significat de diferents frases fetes en una quinzena de llengües diferents. Un dels objectius d’aquest joc ha estat visualitzar la quantitat de llengües que es parlen a la Facultat, atès que la comunitat universitària prové de diferents indrets. Us convidem, doncs, a jugar-hi! Hi trobareu frases fetes en persa, swahili, ucraïnès, mòoré, xinès (mandarí i min), èuscar, gallec, italià, portuguès, francès, anglès, castellà i català!

I com ja és un clàssic de fa molts anys, també hem fet l’intercanvi de llibres!

Elisabet Solé

Tècnica dels Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa

Serveis i recursos lingüístics a Química i Física, Biologia i Geologia

Després d’uns mesos adaptant-nos a l’inici d’un nou curs acadèmic, ja va sent hora d’ensenyar a què ens dediquem a Química i Física, Biologia i a Geologia!

Les taules de materials —idea nascuda amb l’objectiu de donar a conèixer els Serveis Lingüístics i els recursos destinats a normalitzar i impulsar l’ús del català com a llengua vehicular a la Universitat de Barcelona— són similars als camaleons: van canviant sempre de lloc perquè tinguin més visibilitat!

Intentem mantenir la rutina de muntar-les cada quinze dies i anem provant d’esbrinar quin és el lloc estratègic perquè els estudiants puguin conèixer els serveis i recursos de què poden gaudir.

A Biologia ens funciona l’entrada a l’aulari, ja que per allà es pot accedir al bar. D’altra banda, com que compartim despatx amb l’OMPI (Oficina de Mobilitat i Programes Internacionals), molts estudiants d’altres territoris poden obtenir al mateix temps tant informació dels tràmits de la UB com de diferents activitats culturals i dels mateixos cursos de català.

A Geologia no hi falten estudiants, si bé es pot considerar una facultat petita. Així, intentem fer la taula de materials a l’entrada de la biblioteca, per si abans o després d’estudiar els alumnes volen descobrir, entre altres coses, que hi ha uns criteris per a la redacció de treballs finals, tant de graus com de màsters.

A Física i Química hem d’anar canviant d’espai perquè tant els estudiants de química com els de física ens puguin trobar: de vegades som al vestíbul principal de Martí i Franquès i de vegades al costat de l’aulari de Física, però on sempre ens localitzareu —en horari d’atenció al públic, és clar— és a l’oficina dels Serveis Lingüístics que hi ha en aquestes dues facultats, les quals a més de tenir-nos allà mateix també tenen la sort de disposar a la xarxa de recursos lingüístics propis: la Cuina lingüística per a químics i l’apartat «Escriure la física» del Paraules de la física.

Independentment de la facultat, les inclinacions són clares: als estudiants els agraden els vocabularis, que ara ja es poden trobar en línia al portal UBTERM; les activitats culturals; els consells per sobreviure a Catalunya i, és clar, l’app de les guies de conversa universitària disponibles en deu idiomes. No ens oblidem que els cursos de català també tenen demanda. Tot just han acabat els darrers de l’any i n’esperem de nous a principi del segon quadrimestre.

Per conèixer més detalls de tot el que tenim, cal donar una ullada a la nostra taula de materials, al nostre web (www.ub.edu/sl) o venir a veure’ns personalment! T’hi esperem!

Somnis en temps de guerra

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) organitza la presentació de l’autobiografia de l’escriptor kenyà Ngugi wa Thiong’o que edita Raig Verd. La presentació anirà a càrrec de la Carme Junyent del Grup d’Estudi de Llengues Amenaçades (GELA).

fetch

Dijous, 3 de novembre, a les 19 h a l’aula 0.1 de l’Edifici Josep Carner, Aribau 2.

Sobre l’autor i la seva obra, la Carme ens diu: «Ngugi wa Thiong’o va començar escrivint en anglès. Era un escriptor compromès i els seus llibres eren certament radicals, però el fet és que a Kenya passaven sense pena ni glòria. En aquells moments la població de Kenya que podia llegir en anglès no arribava al 10%. Per tant, ningú no es preocupava del que pogués dir un autor que, fonamentalment, escrivia per a nosaltres. Va arribar un moment, però, en què el kikuiu, la seva llengua, va ser l’única llengua raonable per a un projecte. I va començar a escriure en kikuiu. Com a resultat el van empresonar i ara ja fa molts anys que viu a l’exili. Ell ha hagut de pagar un preu molt alt per escriure en la seva llengua, però també va mostrar fins a quin punt la pròpia llengua és un compromís.

El seu exemple és especialment pertinent en temps de mundialització. Ens mostra com, per voler participar del mercat, podem contribuir a la marginació de molts.»

Primeres edicions de l’Acadèmia aranesa de la llengua occitana

Dimarts 25 d’octubre a les 12.30 h a l’Aula Capella de la Facultat de Filologia el president de l’Acadèmia aranesa de la llengua occitana, Jusèp Loís Sans Socasau, presentarà les primeres publicacions de l’acadèmia.

Celebra amb nosaltres el Dia Europeu de les Llengües

El Dia Europeu de les Llengües se celebra cada 26 de setembre des de 2001 per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg. A la pàgina web oficial, que podreu consular en 35 llengües diferents, entre les quals el català, hi podreu trobar, entre altres coses, una llista de tots els esdeveniments que es duran a terme per celebrar-lo.

top-banner-2015_cat

Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona ens hem volgut sumar a aquest esdeveniment amb una pluja de recomanacions personals d’alguns dels tècnics que hi treballem: llibres, articles, portals i webs interactives. En teniu per triar i remenar!

En David Casals comença la llista de propostes i ens recomana el portal interactiu Hitzargiak, que es va crear arran d’una trobada a Donostia amb motiu de la capitalitat cultural europea d’aquesta ciutat. Aquella cita va tenir relació amb la revitalització de llengües minoritàries, i a la seva pàgina web hi podeu trobar informació de diferents projectes i bones pràctiques. En David també ens proposa descobrir la web del Suport Lingüístic en Línia (OLS), que ofereix la possibilitat d’aprendre llengües als estudiants Erasmus i també als refugiats!

Un autor per apropar-se al món de les llengües des d’una perspectiva no necessàriament professional és David Crystal, destaca en Joan Ramon Berengueras. Tot i no ser una novetat, obrir qualsevol pàgina de l’Enciclopedia del lenguaje de la Universitat de Cambridge és descobrir aspectes interessants de la llengua. Aquesta obra no la podem consultar en línia, així que en Joan Ramon ens proposa estirar les cames i anar a una llibreria o a la biblioteca a buscar-ne la versió original o bé la traduïda al castellà per Juan Carlos Moreno.

L’Elisenda Vilajoliu ens convida a fascinar-nos amb el multilingüisme de casa a través de la llista de Les llengües a Catalunya que hi ha a la pàgina del GELA, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la UB. I per valorar, preservar i gaudir de tanta diversitat l’Elisenda escombra cap a casa i ens recomana el Decàleg Sigues lingüísticament sostenible, que van elaborar les universitats públiques catalanes ara fa uns anys. El podeu consultar en 13 llengües.

L’Òscar Serra ens recomana Linguanet worldwide, un portal on hi podrem trobar una gran varietat de recursos multilingües en línia per aprendre llengües. Els usuaris també hi poden participar suggerint nous recursos i intercanviant idees i experiències d’aprenentatge.

La Glòria Vallès ens endinsa en el món de les pàgines web col·laboratives i, a més, ens anima a participar-hi enregistrant continguts. La primera és Audio-Lingua, on els internautes poden enviar àudios enregistrats per ells en la seva llengua perquè el públic pugui practicar la comprensió oral. S’hi poden escoltar tota mena i diversitat d’accents, i els locutors són gent gran, nens, etc. La segona és LibriVox, una web amb audiollibres lliures de drets d’autor. El projecte agafa llibres que ja estan lliures de drets, i facilita que els internautes n’enregistrin fragments, recitats per ells mateixos, perquè el públic se’ls pugui descarregar.

La cap dels Serveis Lingüístics, la Conxa Planas, també s’ha sumat a la pluja de recomanacions i ens proposa descobrir el projecte europeu del portafolis europeu de les llengües, un gran projecte per a la mobilitat europea; i sobretot l’e-PEL +14, la seva versió electrònica, que podem anar completant any rere any. «M’encanta que valori els aprenentatges informals al costat dels reglats: aquest és l’autèntic aprenentatge al llarg de la vida! La biografia lingüística, que forma part del portafolis, ens permet reflectir d’on venim i qui som. I, finalment, remarco el valor del passaport en l’àmbit universitari, que consigna les nostres competències lingüístiques d’acord amb el Marc europeu comú de referència: saber, saber fer, saber dir!», destaca la Conxa.

I, disculpeu-nos, no volem acabar sense una darrer suggeriment: La Unió Europea, un mosaic lingüístic, un llibre de publicació recent de Jaume Corbera que ens proporciona informació sobre la diversitat lingüística de la Unió Europea: els parlars, les seves grafies i les relacions entre ells.

Esperem que les propostes us agradin tant com a nosaltres!