La millor recerca i la millor divulgació. V Premi a la Qualitat Lingüística

L’excel·lència en la recerca en tots els àmbits del coneixement està intrínsecament lligada a la Universitat de Barcelona. Però, de vegades, la divulgació d’aquesta recerca, a la qual han dedicat tant de temps i tants esforços els nostres investigadors, no sempre és objecte de tanta dedicació. De manera que la continuïtat d’un «certamen que té com a objectiu encoratjar els estudiants a divulgar els seus treballs finals de grau […] en l’àmbit no universitari» és una notícia que ens fa especialment feliços. I si, com és el cas, aquesta divulgació es fa en català, encara més.

La millor recerca i la millor divulgació

En el Premi a la Qualitat Lingüística en la difusió dels Treballs de grau de la Facultat de Filologia i Comunicació, convocada per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat, l’excel·lència en la recerca es dona per feta —tots els treballs presentats han d’haver tret, com a mínim, una qualificació de nou—, i l’excel·lència en la divulgació es premia i s’incentiva, fent que els mateixos investigadors facin de divulgadors. En la convocatòria 2024-2025, cinquena edició, els premiats han estat els següents:

«El jurat ha valorat especialment la qualitat lingüística en l’ús de la llengua catalana, la coherència i l’estructuració del text, l’adequació i la precisió en l’ús lingüístic, els aspectes formals de la presentació, i l’adequació de la llengua al registre divulgatiu.»

Volem felicitar els premiats i desitjar que segueixin demostrant en el futur que no només són uns excel·lents investigadors sinó també uns immensos divulgadors.

Un primer semestre ple d’activitat a les facultats de Biologia, de Física, de Química i de Ciències de la Terra

Hem deixat enrere un primer semestre intens i molt actiu per a la dinamització lingüística a les facultats de ciències. Biologia, Física i Química han estat l’escenari principal d’activitats que han combinat divulgació científica, cultura, participació i, sobretot, l’ús del català.

Us proposem un recorregut pels actes que s’han dut a terme aquests mesos.

A la Facultat de Biologia la tardor va començar amb una activitat nova especialment significativa. El 10 d’octubre, el vestíbul es va omplir de literatura i música amb la primera edició de la Tardor Literària, que va créixer gràcies a la participació de la Big Band de Ciències. Lectures i peces musicals —a càrrec de professorat, personal i estudiants— van crear un ambient proper i participatiu que va tenir molt bona acollida.

Unes setmanes més tard, el 12 de novembre, va tenir lloc l’acte de cloenda i lliurament de premis del BioDivulga 2025, amb la conferència Aprenentatges culturals en espècies no humanes, a càrrec de Montse Colell Mimó. El jurat va atorgar el primer premi a Una batalla campal al nostre ADN, de Santiago Ramos Bartolomé, i dos accèssits a Fruits secs per no oblidar, d’Emma Marco Figuerola, i a Vigilància ambiental de virus emergents, d’Aina Carrique Balcells. En la tercera edició del BioDivulga hi van participar 14 estudiants. Us preguntareu què amaga aquest nom. Doncs, l’esforç de síntesi amb un text divulgatiu i la representació visual que fan els estudiants sobre la recerca en el treball final de grau.

El mes de novembre va començar amb força a la Facultat de Física gràcies a la IV Tesimarató de Física, que va tenir lloc el 7 de novembre. Els doctorands van explicar en només cinc minuts i en català el resum de la seva recerca doctoral. Les exposicions van oferir una panoràmica molt variada de la recerca que es fa a la facultat, amb temes que van des de la física de partícules fins a aplicacions biomèdiques.

El jurat va reconèixer les intervencions de Sandra Tomàs, amb Detectius de partícules exòtiques: el misteri dels estats XYZ, i David Bartolomé-Català, amb Cap a un model in vitro avançat per estudiar el reclutament del sistema immunitari en el càncer de còlon. Anna Castellví va ser la guanyadora de la votació popular, amb Imatges d’ones magnètiques. Tots els participants van rebre un obsequi.

Però això no és tot. Anem ara cap a la Facultat de Química, en què el 25 de novembre es va organitzar la jornada de comunicació d’estudiants de doctorat. Al matí va tenir lloc la VIII Tesimarató de Química. Com sabeu, l’activitat proposa als doctorands presentar el tema de la seva tesi doctoral en exposicions de no més de quatre minuts. El format breu reforça la necessitat d’un llenguatge rigorós però entenedor, i demostra, una vegada més, que divulgar bé també forma part de la recerca!

A la tarda es va fer l’entrega de distincions i l’exposició de les tres presentacions seleccionades, després que Moha Amazian —participant de la IV edició de la Tesimarató i nou doctor del curs 2024-2025— oferís la xerrada Dramatis Doctorandus. També es va fer el reconeixement a la promoció de nous doctors del curs anterior, amb menció especial per les tesis escrites en català, i ja s’està treballant en l’edició del llibre de resums de les tesimaratons de Física i Química, una tasca que dona continuïtat al projecte.

El semestre es va tancar amb una activitat ben diferent, però igualment participativa, adreçada a tots els col·lectius de la Facultat de Física: Paraules de la Física. La iniciativa convida la comunitat universitària a proposar i votar paraules relacionades amb conceptes de la física, tot explicant el motiu de la tria. La convocatòria va tenir molt d’èxit, amb 40 participants, 53 paraules acompanyades d’explicacions molt variades, 240 votants i 656 vots emesos. La paraula de la física de 2025 va ser negligible.

I no podem deixar de mencionar la Facultat de Ciències de la Terra, que des de fa sis anys convoca i lliura el Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau, que enguany han obtingut Joaina Guàrdia Cabrero, del grau en Geologia, pel treball Estratigrafia integrada del trànsit Lutecià-Bartonià en una successió lacustre de la conca d’Almazán i, per al grau en Ciències del Mar, Rita Costa Fontdevila, pel treball Refugis climàtics en fondària? Avaluant l’estat de conservació del coral·ligen a les illes Medes.

El primer semestre també ha estat una mostra de tota la feina que no es veu: hores de coordinació, preparació, difusió i persistència perquè cada activitat existeixi i per fer-la arribar a la gent. Captar l’atenció i generar participació no sempre és fàcil, però és una part essencial perquè les activitats tinguin impacte i continuïtat.

Gràcies a la implicació que es mou des dels centres, el curs continua, i amb ell, noves activitats i reptes per fer de la llengua una eina viva dins la universitat.

Maria Ortega i Núria Castells

Premi Jesús Tuson 2026 sobre diversitat lingüística (convocatòria oberta)

«La lingüística com a ciència del
llenguatge dels humans

s’ocupa, també, del món
i de la gent que hi viu.»

Jesús Tuson,
Mal de llengües.
A l’entorn dels prejudicis lingüístics

Un any més, i ja en són vuit, tenim el goig d’anunciar-vos una edició nova del Premi Jesús Tuson, la del 2026, per a treballs universitaris sobre diversitat lingüística. Les, fins ara, set edicions han donat per parlar de llengua i llengües, per descomptat, però també de sociolingüística, de legislació, d’identitats, d’esquerres i dretes, de comerç, de literatura, de fonologia, de traducció i de resistència. Perquè… sí, ja ho hem dit a l’encapçalament (bé, ens ho ha dit Jesús Tuson): la lingüística i les llengües sí que són d’eixe món; i conèixer-les i estudiar-les és, sens dubte, una de les millors maneres de conèixer i estudiar (o intentar-ho) els qui les parlen, és a dir, nosaltres.

Hem d’agrair, doncs, que el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Xarxa Vives d’Universitats dediquin temps, recursos i esforços a promoure aquests estudis. I que sigui per molts anys!

El premi Jesús Tuson té «l’objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per divulgar i fer respectar la diversitat lingüística del món» i «promoure la recerca i la divulgació del patrimoni lingüístic de la humanitat».

La convocatòria d’aquest 2026 ja és oberta i s’adreça «a professorat i estudiants de les universitats de la Xarxa Vives, així com a investigadors d’universitats estrangeres vinculades a programes de l’Institut Ramon Llull. Poden optar-hi treballs acadèmics de diferents formats: treballs de fi de grau (TFG), de màster (TFM), tesis doctorals, articles, llibres i capítols de llibre, sempre que tracten la diversitat lingüística com a objecte d’estudi. Els treballs poden presentar-se en qualsevol llengua, però caldrà aportar-ne una traducció completa al català».

El premi està dotat amb 1.000 euros i el termini de presentació d’obres per a l’edició d’enguany s’acaba el 31 de març de 2026.

En teniu tots els detalls al web de la Xarxa Vives d’Universitats i el formulari per a la presentació d’originals és a www.vives.org/tuson. Us animem a presentar-hi treballs per fer que l’edició d’enguany sigui tan productiva com les set últimes.

La feina més agraïda: les sessions d’acollida

Sí, ens encanta donar la benvinguda als estudiants de mobilitat (internacional, Erasmus, SICUE, Global UB Mobility, etc.) i acollir-los a la Universitat: lingüísticament, culturalment i, per què no, amistosament. Any rere any, semestre rere semestre, arriben noves fornades d’estudiants de grau, màster i doctorat, i any rere any, semestre rere semestre, ens arribem nosaltres a les seves facultats i centres per explicar-los les llengües a la UB i a l’àrea de parla catalana i convidar-los als cursos i activitats d’acollida lingüística i cultural.

L’acollida és, per descomptat, molt important per als estudiants que venen de fora, però és igual d’important per als estudiants d’aquí. I és que l’objectiu principal del Pla d’acollida de llengua i cultura catalana de la UB és «fer possible la incorporació a la vida acadèmica dels membres de la comunitat universitària procedents de fora del domini lingüístic català i harmonitzar el compromís d’internacionalització amb la preservació dels drets lingüístics de la comunitat local». I això treballem en aquestes sessions.

Però, no us penseu que la maquinària de l’acollida s’engega amb les sessions: ja fa setmanes (mesos!) que els tècnics i administratius dels Serveis Lingüístics treballem de valent per greixar-ne els engranatges, omplir el dipòsit de combustible i tenir-ho tot a punt per a l’inici del semestre. El primer pas és fer arribar a tots els estudiants procedents de fora del domini lingüístic català informació sobre les llengües a la UB i l’acollida. Així, aquest semestre, més de 800 estudiants ja han rebut cartes del rector, degans, coordinadors, etc. amb tota aquesta informació. El segon, tenir a punt els cursos i les activitats. El tercer, donar-los a conèixer per terra, mar i aire. El quart, atendre les consultes i peticions que ens van arribant. El cinquè, anar a les facultats i centres a donar la benvinguda als estudiants (les sessions d’acollida, que diem). I el sisè, acollir-los pròpiament amb tots els cursos i activitats que tenim per a ells.

On farem les sessions d’acollida?

A partir de la setmana vinent ens trobareu a les facultats i centres de la UB amb el vehicle oficial dels Serveis Lingüístics. De moment, participarem en sessions d’acollida en aquestes facultats i dies:

03/02: Biologia i Ciències de la Terra, Farmàcia i Belles Arts
05/02: Educació
06/02: Matemàtiques i Informàtica, Física i Psicologia
10/02: Filologia i Comunicació, Filosofia, FIMA i Geografia i Història

Però la llista encara s’ampliarà.

 

Què els direm en les sessions d’acollida?

En les sessions d’acollida, a banda d’explicar les llengües a la UB als estudiants acabats d’arribar, els expliquem tots els serveis que tenen a la seva disposició: des dels virtuals (les guies de conversa, l’Intercat, els intercanvis virtuals), fins als presencials: els cursos d’iniciació al català (A1 i A2), amb reconeixement de crèdits ECTS; les activitats del CATclub durant aquest segon semestre; i la Borsa d’Intercanvi Lingüístic, on trobaran alumnes locals amb qui practicar el català a canvi de la seva llengua.

Aprofitem per recordar a l’alumnat que pot trobar tota la informació o bé entrant al lloc web d’Acollida de llengua i cultura catalana o bé acostant-se a les oficines dels Serveis Lingüístics que trobaran repartides pels diferents campus i facultats de la Universitat de Barcelona.

VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»: un programa complet i interessant

Els dies 22 i 23 de gener de 2026 se celebraran les VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», coorganitzades per la Unitat de Sociolingüística de la Secció Filològica de l’IEC i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, un esdeveniment plenament consolidat com a espai de trobada, debat i actualització científica en l’àmbit de la sociolingüística catalana.

El mes de juny passat ja vam anunciar que s’obria el termini de recepció de propostes per a les Jornades, i ara podem dir que la crida de l’IEC i el Departament ha tingut un èxit considerable: el programa de les Jornades és completíssim i molt interessant, no només per a investigadors i acadèmics, sinó també per a altres professionals interessats en l’estudi sociolingüístic de la llengua catalana. De fet, els organitzadors han hagut d’ampliar l’aforament previst inicial per les moltes sol·licituds d’inscripció que han rebut.

Els Serveis Lingüístics de la UB som part d’aquests professionals interessats i serem presents a les Jornades. Per a tothom qui hi estigui interessat, el termini d’inscripció no s’acaba fins al dia 20 de gener. Us hi podeu inscriure en aquest formulari.