Amb motiu de la Primavera de la Llengua i la Diada de Sant Jordi, la Facultat de Filologia i Comunicació ha acollit diverses activitats organitzades per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural (CDLC). L’objectiu ha estat promoure l’ús i el valor de la llengua catalana a través d’un conjunt d’actes oberts a tota la comunitat universitària. Xerrades, concursos i espais de reflexió han configurat una programació que posa la llengua al centre de la celebració, més enllà del llibre i la rosa. 

El passat 30 d’abril de 2025, a l’Aula Gabriel Oliver de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, es va inaugurar el cicle de taules rodones «Qui treu la llengua?», organitzat per la CDLC amb el suport del Vicerectorat de Política Lingüística i dels Serveis Lingüístics. 

La primera sessió, moderada per Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va estar dedicada a la presència del català a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Hi van intervenir Enric Gomà, guionista, escriptor i divulgador lingüístic; Laura Serra, periodista del diari Ara; i Èlia Fernández, graduada en Filologia Catalana i estudiant del màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes. 

Els participants van reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de la llengua catalana en l’entorn digital actual. Gomà reclama que no es censuri o que s’apliqui la lupa de la correcció normativa al català que es manifesta lliurement en els registres col·loquials de les xarxes. També creu que els joves s’han d’incorporar més als mitjans. Al seu torn, Serra explica que el seu diari ha decidit fer sortir el tema de la llengua dels límits de l’àmbit lingüístic i tractar-la transversalment en totes les seccions com ara l’economia, la tecnologia, l’educació, etc. Per la seva banda, Fernández denuncia la poca presència dels dialectes occidentals en els mitjans de comunicació i reivindica la normalitat de fer servir en les xarxes la llengua pròpia, com fa ella a TikTok. Aquest debat va permetre a la cinquantena d’assistents reflexionar sobre la presència i la visibilització del català en diferents espais socials. 

Durant l’acte també es van fer saber els noms dels guardonats del XXXII Premi Carme Serrallonga, una distinció anual atorgada per la CDLC de la Facultat de Filologia i Comunicació, creat en honor a la filòloga i traductora Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997) i que reconeix treballs d’estudiants universitaris que proposin raonadament una organització destacada per la seva política comunicativa exemplar. Aquest premi s’ha consolidat com una iniciativa significativa dins la Universitat de Barcelona per fomentar una comunicació rigorosa, ètica i compromesa amb la diversitat lingüística. En aquesta ocasió, l’estudiant Anna Casals va ser guardonada pel seu treball El combat de corrandes de la Garrotxa. La vigència d’una tradició secular (ja disponible al DDUB: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/220859), «una iniciativa cultural que promou la llengua catalana a través de la glosa improvisada, transmetent missatges clars, no discriminatoris i accessibles que permeten la participació democràtica de qualsevol ciutadà en un espai per a la crítica social de manera respectuosa i pacífica, i que transmet valors com la companyonia i la no competitivitat». El jurat, constituït pel vicerector de Política Lingüística, Josep Monserrat, un membre de la Societat Catalana de Sociolingüística i la CDLC de la Facultat, va destacar «la qualitat comunicativa del treball, que permetia, amb llenguatge clar i entenedor, posar en valor aquesta pràctica comunicativa arrelada al territori i alhora innovadora en la seva difusió». Podeu saber-ne més al web de la facultat.

D’altra banda, aquest any la Comissió ha donat suport a la iniciativa Jocs Cítrics. Es tracta d’un concurs de traducció de les llengües clàssiques al català impulsat fa tres anys per l’Associació d’Estudiants de Clàssiques de la UB, Els Tarongers, amb l’objectiu d’acostar la cultura i les llengües clàssiques —i no tan clàssiques, ja que aquest any s’ha incorporat la categoria Pomelo de traducció de grec modern a les categories ja existents— a l’àmbit universitari i al batxillerat. En aquesta tercera edició, s’hi han presentat gairebé vuitanta traduccions, la majoria de batxillerat i amb participants de fins a quatre universitats diferents —UB, UAB, UCM (Complutense) i Universitat de Leiden—, de diferents graus i de tots els cursos (de 1r a 4t). En l’acte del passat dimarts 6 de maig a l’Aula Magna vam poder conèixer els premiats i la sessió va culminar amb una representació del Grup de Teatre Clàssic. 

De la categoria Mandarina, adreçada a estudiants de batxillerat:  

• Primer premi de la modalitat de Llatí: Yaiza Díaz Martínez, de l’Institut Guinovarda de Piera 

• Segon premi de la modalitat de Llatí: Carla López del Castillo, de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès 

• Primer premi de la modalitat de Grec: Tamara Shahnazaryan Movsisyan, de l’Institut Bosc de la Coma d’Olot 

• Segon premi de la modalitat de Grec: Yaiza Díaz Martínez, de l’Institut Guinovarda de Piera 

De la categoria Taronja, adreçada a estudiants de grau: 

• Segon premi de la modalitat de Llatí: Joan Carrillo Barrera, grau d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra 

De la categoria Llimona, adreçada a estudiants de màster i doctorat: 

• Primer premi de la modalitat de Llatí: Oriol Febrer i Vilaseca, doctorand en Estudis Clàssics a la Universitat de Leiden 

• Segon premi de la modalitat de Llatí: Leia Jiménez Torres, doctoranda en Estudis Clàssics a la Universitat Complutense de Madrid 

• Primer premi de la modalitat de Grec: Tom Colomer Saus, màster en Formació del Professorat 

• Segon premi de la modalitat de Grec: Leia Jiménez Torres, doctoranda en Estudis Clàssics a la Universitat Complutense de Madrid 

De la categoria Pomelo, adreçada a estudiants de grau, màster i doctorat: 

• Premi únic: Ainhoa Navarro Arrufat, Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona 

En definitiva, la Diada de Sant Jordi d’enguany a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona ha estat un exemple viu de com la llengua pot esdevenir eix vertebrador de la vida universitària i motor de cohesió social. Tant els debats sobre la presència del català als mitjans i a les xarxes, com el reconeixement de projectes innovadors i compromesos amb la diversitat lingüística —com el Premi Carme Serrallonga i els Jocs Cítrics—, han posat de manifest la vitalitat, la creativitat i el compromís de la comunitat universitària amb la promoció i la normalització del català. Aquestes iniciatives no només celebren la llengua, sinó que també la projecten cap al futur, tot generant espais de participació, reflexió i reconeixement que contribueixen a fer de la universitat un referent cultural i lingüístic al servei de la societat. 

Gisela Santero Piqué
Becària de Dinamització