Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

En aquest apartat es presenten diversos criteris que convé tenir en compte mentre es redacta un treball acadèmic per aconseguir un text de qualitat. S’hi inclouen tant aspectes lingüístics generals, com aspectes més propis dels treballs acadèmics. També s’hi recullen recomanacions concretes segons l’àmbit a què pertany el document.

Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:

Seguir l’ordre natural dels elements de la frase.
Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.
Optar preferentment per frases afirmatives.
Limitar les construccions passives.
Usar els gerundis correctament.
Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.
Usar els recursos d’impersonalitat més habituals per afavorir l’objectivitat.
Estructurar les idees amb els connectors adequats.
Fer un bon ús dels signes de puntuació.
Evitar els arcaismes.
Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.
Recórrer a la terminologia adequada.
Eludir les interferències de l’anglès.
Compondre bé les remissions internes.
Deixar clar sempre qui parla: qui escriu o altres veus.

Ordre dels mots

Es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase (subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements) per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.
En el sintagma nominal, els adjectius solen anar després del nom.

Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:

subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements

En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

Barcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants.

En el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà.

Els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon.

Aquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

Manté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes.
Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

Els objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.

L’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’].

L’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].

Llargada de frases i paràgrafs

Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs.

En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si.

Quan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

Quan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

Per tal d’afavorir la cohesió, la claredat i la llegibilitat dels textos, poden ser útils les recomanacions següents relatives a la redacció de frases i paràgrafs.

Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs. En conseqüència, cal evitar l’abús d’incisos, que poden dificultar la comprensió.

És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació.

La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre, des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats. L’objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre —des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats— i el seu objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

Malgrat tot, s’ha d’evitar de redactar textos només amb frases simples i curtes i caure en un excés de simplicitat, especialment en documents de tipus argumentatiu com ara els treballs acadèmics.

I també evitar de fer paràgrafs frase.

Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius. En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Aquest treball s’estructura en quatre blocs.

Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari.

En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme.

Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Frases afirmatives

Les frases afirmatives acostumen a ser més clares i entenedores que les frases negatives. Per tant, es recomana de redactar els textos en positiu, mitjançant frases afirmatives, i evitar abusar de frases negatives.

El període per presentar la sol·licitud comença el 8 de maig.

El període per presentar la sol·licitud no comença fins al 8 de maig.

Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.

L’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat.

L’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.

La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira hi resideix, d’una manera inconscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira no hi resideix, d’una manera conscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Construccions passives

Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana d’usar-les.

En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.

Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.

Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

Vam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.

En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivar al màxim els textos.

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

Es reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.
En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, són preferibles construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.

La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.

en els termes que estableix aquest article

en els termes establerts per aquest article

Els casos que preveu la llei no ho inclouen.

Els casos previstos per la llei no ho inclouen.

Per a la resta d’usos de la passiva, es pot consultar la informació ampliada.

Gerundis incorrectes

Gerundi de posterioritat

Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.
Gerundi especificatiu

Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.

Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

Gerundi de posterioritat

Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.

La Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.

La Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.

El rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.

El rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.

La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.
Gerundi especificatiu

Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

S’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.

S’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.

Aviat es discutirà el document que estableix els drets del PAS.

Aviat es discutirà el document establint els drets del PAS.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.

En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:

El doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

El doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:

anar + gerundi
continuar + gerundi
estar + gerundi
portar + gerundi
seguir + gerundi
venir + gerundi

Per a la resta d’usos del gerundi es pot consultar la informació ampliada.

Nominalitzacions

Els treballs acadèmics són textos especialitzats que acostumen a tenir moltes nominalitzacions, bàsicament per dues raons:

Perquè contenen molta terminologia, que és bàsicament nominal.

Cal reconèixer la importància del rentatge amb sal.
Perquè són textos que persegueixen un grau important d’impersonalitat.

L’abocament de dades va fer-se en la tercera fase del projecte.

En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.

Ítems per comprendre millor les mostres analitzades.

Ítems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.

Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.

Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.

Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.

L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.

L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.

Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».

Impersonalitat

Recursos per reflectir la impersonalitat

Preferència per la tercera persona

El treball aporta noves dades sobre les orquídies.
Ús de la primera persona del plural

Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 500 rpm.
Ús de la passiva pronominal

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.
Ús del verb caldre

Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.
Ús de les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

Observem els resultats en la taula següent.
Ús moderat de nominalitzacions

El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 no va obtenir els resultats esperats.

Els treballs acadèmics tenen com a finalitat descriure, argumentar, transmetre informació, etc. de la manera més objectiva possible. Això fa que el llenguatge especialitzat propi d’aquests textos tendeixi cap a la impersonalitat i la neutralitat emotiva, a diferència per exemple del llenguatge general o el literari.

Aquestes característiques es manifesten en el text amb una certa ocultació de l’autor del document, que es pot aconseguir mitjançant les estratègies següents:

Predomini de la tercera persona.

Aquest treball aporta noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.

Amb aquest treball aporto noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.

Les recerques dutes a terme estan directament relacionades amb el procés d’innovació empresarial dels laboratoris farmacèutics.
Ús de la primera persona del plural encara que només hi hagi un autor (recurs anomenat plural de modèstia).

Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.

Vaig centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.
Ús de la passiva pronominal per amagar l’autor del text.

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

En aquest treball m’he plantejat dos objectius generals.

Es van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.

Van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.

S’ha observat que 75 μl de la barreja en sis tubs de microcentrífuga reaccionen.
Ús de formes verbals que eviten apel·lar a una persona determinada, com ara el verb caldre o les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.

Tinguem en compte que la major part de contaminacions del cultiu són fàcilment detectables a simple vista.
Utilització de nominalitzacions en detriment de formes verbals, sempre que se’n faci un ús moderat.

El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 no va obtenir els resultats esperats.

Vaig subclonar la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 i no va obtenir els resultats esperats.

Cal remarcar que tots aquests procediments poden combinar-se en el discurs, especialment en textos llargs i complexos.

Més informació

Gutiérrez Rodilla, Bertha M. La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Península, 1998, p. 35-36.

Connectors

Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg d’aquest text.

Tot seguit, s’inclou una llista de connectors que no és exhaustiva, ordenats segons la funció.

Per ordenar les parts del text

Inici	Continuació	Final
abans de res	a continuació	al final
abans de tot	tot seguit	en últim lloc / en últim terme
abans (que)	després (que)	en darrer lloc / en darrer terme
en primer lloc	en segon lloc	finalment
d’entrada / per començar	posteriorment	per acabar
primer (de tot)	segon	per tancar
primerament	segonament	per fi

Per presentar la informació

a propòsit de
amb referència a
amb relació a
en el marc de
en l’àmbit de
en relació amb
en un altre ordre de coses
pel que fa a
quant a
respecte a
respecte de

No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a.
Per desenvolupar o continuar explicant un tema

a més
així
així mateix
això és
altrament
com també
d’altra banda
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en efecte
és a dir
és més
més encara
o sigui
també

Per exemplificar


a tall d’exemple	a tall de mostra	així
com a mostra	com ara	com és ara
concretament	en concret	en el cas de
en especial	en particular	especialment
n’és un bon exemple	n’és un exemple clar	particularment
per exemple (p. ex.)	per il·lustrar	per posar un exemple
un bon exemple de	una bona mostra de

No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.

Per fer èmfasi


cal insistir	cal destacar	cal fer esment
cal fer referència	cal recalcar	cal recordar
cal remarcar	cal subratllar	convé
de la mateixa manera	dit d’una altra manera	efectivament
en altres paraules	en altres termes	en efecte
és per això que	igualment	la idea central és
més encara	s’ha d’insistir	s’ha de destacar
s’ha de fer esment	s’ha de fer referència	s’ha de recalcar
s’ha de recordar	s’ha de remarcar	s’ha de subratllar
tal com s’ha dit	val a dir	val la pena dir

No s’ha d’utilitzar tal i com.

Per resumir o concloure


a l’últim	a manera de	a tall de conclusió
a tall de recapitulació	al cap i a la fi	al capdavall
amb tot plegat	breument	com a conclusió
com a resum	comptat i debatut	concloent
de fet	de manera genèrica	de manera global
en conclusió	en conjunt	en darrer terme
en definitiva	en general	en poques paraules
en suma	en resum	fet i fet
finalment	globalment	per acabar
per concloure	per fi	recapitulant
resumint	tot plegat

No s’ha d’utilitzar per últim.

Per unir elements (connectors copulatius)

així com
com també
i
i també
ni
o

No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.

Per distribuir els elements (connectors distributius)


ara… ara	bé… bé
d’un costat… i de l’altre	d’una banda… i de l’altra
d’una part… i de l’altra	ja sigui… ja sigui
ni… ni	no només… sinó
no només… sinó que	no només… sinó també
no solament… sinó	no solament… sinó que
no solament… sinó també	no sols… sinó
no sols… sinó que	no sols… sinó també
o… o	o bé… o bé
per un costat… i per l’altre	per una banda… i per l’altra
per una part… i per l’altra	tant… com

Per expressar causa (connectors causals)


a causa de	amb motiu de	atès/atesa/atesos/ateses
atès que	com que	com sigui que
considerant que	gràcies a	ja que
pel fet que	per aquest motiu	per aquesta raó
per causa de	per causa que	per culpa de
per raó de	perquè

No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.

Per expressar finalitat (connectors finals)

a fi de
a fi que
a l’efecte de
amb aquest objectiu
amb aquest propòsit
amb aquesta finalitat
amb l’objectiu de
amb la finalitat de
amb vista a
per / per a
per tal de
per tal que
perquè

Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.

Per expressar conseqüència (connectors consecutius)


a conseqüència de	així	així doncs
així és que	aleshores	com a conseqüència de
consegüentment	cosa que	de manera que
doncs	en conseqüència	és per això que
fins al punt que	perquè	per això
per aquest fet	per consegüent	per tant
talment… que	tan… que	tant… que

No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.

Per expressar condició (connectors condicionals)


a condició de	a condició que	en cas de
en cas que	en el cas de	en el cas que
llevat que	mentre	només de
només que	posat que	prenent en consideració
sempre que	si	si cal
si considerem	si de cas	si és necessari
si és procedent	si escau	si fa al cas
si fos el cas	si no [+ verb]	si no és que
si per cas	si s’escau	sols que
tenint en consideració	tret que

No s’ha d’utilitzar sempre i quan.

Per expressar oposició (connectors adversatius)


així com	així i tot	això no obstant
al contrari	altrament	amb tot
ara bé	ben al contrari	contràriament
d’altra banda	en canvi	en realitat
en veritat	i això que	i no
mentre que	més aviat	no obstant això
no… sinó	però	per contra
realment	sinó (que)	tanmateix
tot i això

Per expressar concessió (connectors concessius)

així i tot
bé que
de tota manera
encara que
mal que
malgrat (que)
malgrat tot
mentre que
ni que
per bé que
per més que
si bé
tot amb tot
tot i (que)
tot i així
tot i amb això

Més informació

Departament de Justícia. Mots connectors [en línia]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/mots_connectors.pdf> [Consulta: 8 abril 2013].

Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. Conjuncions i locucions conjuntives [en línia]. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html> [Consulta: 26 setembre 2013].

Signes de puntuació

Es recomana consultar el capítol «Signes de puntuació», de la Guia lingüística i d’estil de la Universitat de Girona, recurs en què s’expliquen i exemplifiquen els diferents usos de tots els signes.

Més informació

«Signes de puntuació». A: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <http://www2.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/Signes%20de%20puntuaci%
C3%B3.pdf> [consulta: 11 maig 2018].

Arcaismes

Per afavorir una comunicació planera, directa i entenedora, és preferible evitar l’ús de mots arcaïtzants o artificiosos, propis del registre literari o volgudament culte, i substituir-los per altres de més generals.

Tot i això, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Nogensmenys, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Hi han assistit els alts càrrecs i els seus subordinats immediats.

Hi han assistit els alts càrrecs i llurs subordinats immediats.

La llista següent recull els arcaismes que convé substituir per expressions més actuals. Alguns dels mots arcaics, però, es mantenen en locucions encara vives, que s’indiquen entre parèntesis.

En lloc de…	És preferible…
adés	fa un moment, d’aquí a un moment
adesiara	de tant en tant
àdhuc	fins i tot
aital	tal
ans	abans, sinó que (s’empra, però, ans al contrari)
antany	antigament
baldament	encara que
car	perquè
ço	això
d’antuvi	d’entrada, en principi
de bell antuvi	d’entrada, en principi
ensems	alhora, juntament
hom	es
llur -s	el seu, la seva, els seus, les seves
mant -a	nombrós -osa
mes	però
nogensmenys	no obstant això, tanmateix
onsevulla	a tot arreu, en qualsevol banda
onsevulga	a tot arreu, en qualsevol banda
o sia	és a dir
puix que	atès que, perquè
quelcom	alguna cosa, res
sens	sense (s’empren, però, sens dubte, sens falta i sens perjudici)
tostemps	sempre
tothora	sempre
ultra	a més de

Precisió lèxica

A l’hora de redactar qualsevol text, però especialment els treballs acadèmics, cal utilitzar amb precisió les paraules i evitar, tant com sigui possible:

Paraules innecessàries

L’anàlisi determina la relació entre les variables.

L’anàlisi determina la relació existent entre les variables.
Verbs buits de contingut

L’objectiu de l’estudi és analitzar la pobresa.

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi de la pobresa.
Verbs amb significat precís utilitzats com a verbs buits de contingut

Document de treball sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

Document de treball sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.

Ús de paraules innecessàries

Precisió lèxica

Es consideren paraules innecessàries les que en un context determinat no aporten cap matís de significat, que funcionen com si fossin semànticament buides i que, per tant, poden dificultar la claredat del text. Habitualment es tracta d’adjectius o noms deverbals que, en aquests casos, es recomana d’eliminar.

Per determinar la relació entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.

Per determinar la relació existent entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.

En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de les diferents situacions en el lloc de treball.

En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de l’existència de les diferents situacions en el lloc de treball.

La metodologia emprada en aquest treball es descriu en l’apartat següent.

La metodologia emprada en la realització d’aquest treball es descriu en l’apartat següent.

Ús de verbs semànticament buits en lloc de verbs amb significat precís

Precisió lèxica

Es consideren verbs semànticament buits els que no tenen un significat ben delimitat i precís, com ara fer, haver-hi, etc. A vegades, hi ha verbs amb significat precís que s’usen de manera inadequada com a verbs semànticament buits, per exemple procedir a, realitzar, etc.

Quan el verb fer (o similar) va seguit d’un substantiu que fa de complement directe, es recomana usar el verb corresponent si és possible.

L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.

L’objectiu d’aquest estudi és fer una anàlisi de la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.

L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per avaluar-lo comercialment s’anomena condicionament.

L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per procedir a la seva avaluació comercial s’anomena condicionament.

Les diferències observades en contrastar el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.

Les diferències observades en realitzar els contrastos entre el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.

Quan els verbs buits ocupen el lloc d’un verb amb un significat ple i precís, es recomana usar el verb amb el significat més adequat segons el context.

L’empresa japonesa va inventar aquests codis.

L’empresa japonesa va fer aquests codis.

La superposició dels criteris temàtics va provocar que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.

La superposició dels criteris temàtics va fer que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.

A les segones edicions s’estalvien alguns costos fixos.

A les segones edicions hi ha estalvi d’alguns costos fixos.

Tot i això, cal recordar que l’ús d’aquests verbs buits en català és correcte; el que cal és no abusar-ne en detriment de la precisió lèxica, especialment en textos especialitzats com ara els treballs acadèmics.

Abús de verbs amb significat precís utilitzats com a verbs semànticament buits

Precisió lèxica

Cal evitar l’ús de verbs semànticament plens, com ara existir, disposar, realitzar, constituir, etc., que tot i tenir un significat precís, a vegades s’utilitzen abusivament com si fossin verbs semànticament buits com ara fer, ser, haver-hi, tenir, etc.

Existir

Les dades obtingudes ens mostren que hi ha una relació directa entre aquestes dues variables.

Les dades obtingudes ens mostren que existeix una relació directa entre aquestes dues variables.
Realitzar

Document sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

Document sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.
Disposar

Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten obtenir resultats en un dia.

Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten disposar de resultats en un dia.
Constituir

L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que és un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que constitueix un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

Terminologia

Els termes o paraules especialitzades són les denominacions pròpies de cada camp d’especialitat. Cada denominació és l’expressió d’un concepte especialitzat que forma part d’una xarxa conceptual. Per tant, els termes es caracteritzen per ser conceptualment precisos. Així, no és el mateix parlar de estels en llengua general (en què es fa referència a qualsevol astre brillant) que fer-ho en astronomia, on ocupa un lloc conceptualment precís (‘astre que brilla amb llum pròpia’) i diferenciat d’altres conceptes propers del mateix camp.

El predomini de l’anglès en la comunicació i difusió científica fa que la majoria dels termes es creïn o es difonguin en aquesta llengua. Tot i això, en determinades disciplines (per exemple, la filosofia, la ciència dels aliments o la musicologia) també prenen força altres llengües (com ara l’alemany, el francès o l’italià, respectivament).

En la redacció dels treballs acadèmics cal usar correctament la terminologia o termes de cada especialitat.

En el criteri «Termes manllevats d’altres llengües» s’explica com actuar davant dels termes que provenen d’altres llengües i com tractar-los tipogràficament, si és el cas.
En el criteri «Diccionaris i altres recursos lingüístics», es poden consultar els diccionaris i recursos terminològics més usuals per documentar els termes.
En els criteris «Nominalitzacions» i «Mots precisos» podeu trobar algunes consideracions relacionades amb l’ús dels termes.

Més informació

Cabré, M. Teresa. La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.

«Terminologia» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_07/tot_t07.html> [consulta: 27 maig 2014].

Termes manllevats d’altres llengües

En els textos especialitzats, sovint hi apareixen termes en altres llengües, però sobretot en anglès perquè actualment la majoria de recerca es fa en aquesta llengua. El tractament d’aquests termes és diferent segons el cas.

Si tenen una forma catalana equivalent, convé d’utilitzar el terme català.

Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.
Si s’han fixat sense adaptar-se gràficament, s’escriuen en rodona.

Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.
Si encara no estan fixats, convé escriure’ls en cursiva.

Cada vegada es donen més flash heats.

En català, es disposa de diversos recursos per consultar els termes correctes amb les equivalències a altres llengües, entre els quals cal destacar especialment el Cercaterm (eina de consulta del TERMCAT que conté termes de totes les àrees) i l’UBTerm (portal terminològic de la UB). També cal tenir en compte la Gran enciclopèdia catalana, que conté molts termes dins els articles, a més de les entrades, tot i que no hi ha equivalències en altres llengües. Per a més informació, es pot consultar «Diccionaris i altres recursos lingüístics».

Més informació

Vargas-Urpi, Mireia; Rovira-Esteva, Sara. «La incorporació de referents xinesos al català». A: Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2015, p. 31-33. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/13-Guia-mots-xinesos.pdf#page=31>. [Consulta: 17 febrer 2016].

Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005. <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf> [Consulta: 27 maig 2014].

Termes en altres llengües que tenen una forma catalana equivalent

Termes manllevats d’altres llengües

En el cas que un terme anglès (o en una altra llengua) tingui una forma catalana equivalent, es recomana d’utilitzar sempre el terme fixat en català.

Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Els pilars coronats són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.

Les dames coiffées són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.

Quan el terme català, tot i estar fixat, no és d’ús habitual en el col·lectiu de l’especialitat (que sol usar el terme manllevat) es recomana fer referència al terme manllevat el primer cop que s’usa el terme català equivalent. D’aquesta manera s’assegura la comprensió del text i s’ajuda a fixar el terme català. El terme en la llengua original s’ha d’escriure en cursiva, que és la manera com es destaquen els estrangerismes i llatinismes.

Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées, s’originen per l’acció de l’erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics.

L’estratègia experimental se centra en el cribratge (screening) de quimioteques. El cribratge […]

L’estratègia experimental se centra en l’screening de quimioteques. L’screening […]

S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència d’RNA (Northern blot). La transferència d’RNA […]

S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència Northern (Northern blot). La transferència Northern […]

S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per Northern blot. El Northern blot […]

Termes en altres llengües que s’han fixat sense adaptar-se gràficament

Termes manllevats d’altres llengües

En català, hi ha termes fixats manllevats de l’anglès (o d’una altra llengua) que no s’han adaptat gràficament.

Seeing perfecte, imatges sense cap tipus de tremolor.

Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.

L’anglès destaca com a lingua franca en múltiples àmbits de la recerca.

Aquests termes fixats però no adaptats gràficament es poden escriure en cursiva si es considera que el destinatari del text no coneix el terme i, per tant, tampoc no en sap la procedència ni la pronúncia correcta. En canvi, si el terme és d’ús habitual per als destinataris s’acostuma a escriure en rodona.

Termes en altres llengües que encara no estan fixats

Termes manllevats d’altres llengües

En la redacció dels treballs acadèmics sovint hi apareixen termes en anglès (o altres llengües) que no estan fixats perquè són molt recents o perquè són provisionals, i probablement encara no en trobem una alternativa catalana a les obres de referència. En aquests casos, és especialment recomanable l’ús de la cursiva.

Investigadors de la UB i la UPC proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient de més de dues hores i fins a dos dies de durada.

Interferències de l’anglès

Actualment, la llengua que s’utilitza majoritàriament en la recerca és l’anglès. Per aquest motiu, a l’hora de redactar els treballs acadèmics en una altra llengua, cal evitar paraules i estructures que en anglès són del tot habituals, però que en la llengua de redacció resulten forçades o fins i tot incorrectes. En són alguns exemples l’ús de bibliografia o literatura, l’abús de la passiva o la supressió de l’article davant de noms comuns, entre d’altres.

Pel que fa a l’ús de termes o paraules especialitzades en anglès, es poden consultar els criteris «Terminologia» i «Termes manllevats d’altres llengües».

És conegut…

Interferències de l’anglès

L’ús de l’expressió és conegut per introduir una informació és un calc de l’anglès it is known i cal evitar-ne un ús abusiu. És preferible utilitzar se sap, s’ha vist, s’ha descrit, etc.

Se sap que els greixos saturats poden fer augmentar el nivell de colesterol a la sang.

S’ha descrit que la proteïna té una funció repressora.

És conegut que aquesta tècnica és molt sensible.

Bibliografia o literatura?

Interferències de l’anglès

Les paraules bibliografia i literatura no sempre són intercanviables, perquè poden tenir significats diferents. Per referir-se al conjunt d’obres utilitzades per elaborar un treball acadèmic o un article, o a la part del text on es referencien, es fa servir, exclusivament, bibliografia.

S’adjunta una bibliografia dels tractats principals de drets humans.

A la bibliografia del TFG es referencien totes les obres consultades.

El mot literatura es refereix a les obres orals o escrites creades amb un fi fonamentalment artístic.

Els mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

La literatura oral popular en el món acadèmic actual

Per extensió, també s’aplica al conjunt d’obres sobre un tema o una matèria (per exemple, literatura mèdica, literatura jurídica o literatura científica). Amb aquest significat, literatura i bibliografia són sinònims.

Literatura sobre equacions diferencials estocàstiques

Bibliografia sobre equacions diferencials estocàstiques

Disposem de poca literatura
de referència.

Disposem de poca bibliografia de referència.

Supressió de l’article davant de noms comuns

Interferències de l’anglès

En català hi ha diversos contextos en què, per influència de l’anglès, es tendeix a eliminar els determinants sense cap raó que ho justifiqui.

Noms comuns en el subjecte

En català els noms comuns sempre han d’anar acompanyats d’algun determinant si són subjecte i apareixen abans del verb.

La vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.

Vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.

El piretroide és un insecticida present en algunes plantes.

Piretroide és un insecticida present en algunes plantes.

Les integrines són glicoproteïnes de membrana.

Integrines són glicoproteïnes de membrana.

L’estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.

Estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.
Els noms plurals indeterminats

La llengua anglesa sempre omet l’article definit (the) davant els noms plurals indeterminats; també quan estan situats abans del verb.

Experiments have shown that animals prefer MDMA.

En català i en el mateix context no s’ha d’ometre l’article, o bé s’han d’utilitzar altres determinants (alguns, diversos, uns, etc.).

Els experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

Alguns/Diversos/Uns experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

Experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.
El subjecte indeterminat en les passives pronominals o reflexes

La passiva pronominal és un dels recursos habituals del llenguatge especialitzat per fer més impersonal i, per tant, menys subjectiu el discurs.

En anglès, el subjecte de les oracions passives, tant si és indeterminat com si és determinat, sempre va davant el verb.

Monoclonal antibodies are used, for instance, to distinguish subsets of B cells and T cells.

En canvi, en català no s’ha de posar un subjecte no determinat davant el verb. Cal que vagi acompanyat d’un determinant o bé que estigui situat darrere el verb.

Els anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.

Es poden utilitzar anticossos monoclonals per separar poblacions d’eritròcits.

Anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.
Abreviacions

Quan es tracta de noms formats per algun procés d’abreviació (sigles, símbols, etc.), cal posar l’article en els mateixos casos en què ho faríem si fossin noms no abreujats (vegeu el criteri «L’apostrofació de les sigles»):

La funció de la reelina i l’mDab1 en processos de migració i creixement axonal

La funció de reelina i mDab1 en processos de migració i creixement axonal

L’estructura de l’NADH

L’estructura d’NADH

El PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.

PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.
Quan impliquen un plural, és imprescindible usar un determinant per indicar-ho:

La fosforilació de les Ras

La fosforilació de les proteïnes Ras

La fosforilació de Ras

Més informació

Ainaud, Jordi; Espunya, Anna; Pujol, Dídac. Manual de traducció anglès-català. Vic: Eumo Editorial; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic; Universitat Jaume I, 2003.

Carbó, Josep M. et al. «Calcs de l’anglès». Versió Doblada, desembre de 2000, núm. 8, p. 2.

Remissions internes

S’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
Convé no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

En el cap. 1 s’expliquen les raons aportades per Margany.
S’escriuen amb minúscula inicial.

En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.
Quan les precedeix la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) convé escriure-les entre parèntesis i escrites en rodona.

Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc.

La remissió es compon habitualment de l’element a què ens referim (apartat, capítol, figura, etc.) i la numeració, si en té, que s’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1, són diverses les raons aportades per Margany.

Vegeu en l’annex 1, la llista sistemàtica dels mamífers marins, segons Jefferson et al. (1993).

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

En aquest cas (i a diferència de les citacions: v. § 2.50.5) els incisos de narrador van marcats amb guions.

En el cas que es vulgui incloure el títol de l’element en qüestió, es recomana d’escriure’l entre cometes baixes.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1, «La ciència de la paraula», són diverses les raons aportades per Margany.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1 («La ciència de la paraula»), són diverses les raons aportades per Margany.

Tal com s’ha explicat en el capítol 1, La ciència de la paraula, són diverses les raons aportades per Margany.

Es recomana no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

Tal com s’ha explicat en el cap. 1, són diverses les raons aportades per Margany.

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la fig. 32).
Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), s’escriu amb minúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

En el capítol sobre la ciència de la paraula (v. el capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.
Les remissions precedides de la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) acostumen a anar entre parèntesis i escrites en rodona. Cal recordar que la forma correcta és la del verb en imperatiu (vegeu) i no pas ni la forma en infinitiu veure ni la imperativa veieu, que és molt informal. També cal tenir en compte que no es poden ometre els elements connectors (articles i preposicions) ni el punt de les abreviatures.

Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu capítol 1).

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. figura 32).
Tradicionalment, en les citacions textuals també s’han utilitzat algunes expressions llatines, cada cop més en desús, com ara els imperatius vide i videte (o l’abreviació vid.), equivalents a vegeu.

Quan la remissió interna té un objectiu específicament de comparació, es pot fer servir l’imperatiu confer (‘conferiu’, ‘compareu’) o bé l’abreviatura cf.

Els adverbis infra (‘més avall’, més endavant en el text) i supra (‘més amunt’, anteriorment en el text) ajuden a localitzar la remissió. Quan s’utilitzen, cal evitar d’usar alhora vegeu o v.

Tot el que hem exposat sobre la compartimentació de les cèl·lules eucariotes (supra capítol 8) és vàlid per a aquest capítol.

És un fenomen en què la paret cel·lular (infra § 13.24) té una funció essencial.

Com es pot veure en els exemples, com que es tracta de paraules llatines, s’escriuen en cursiva.

Recomanacions segons l’àmbit

En aquest apartat es recullen diverses recomanacions i criteris específics dels diversos àmbits d’estudi de la Universitat de Barcelona, agrupats temàticament.

Els cinc àmbits en què s’han agrupat els estudis són arts i humanitats (antropologia, documentació, història de l’art, belles arts, filosofia, geografia, història, filologia i lingüística), ciències (biologia, física, geologia, matemàtiques i química), ciències de la salut (farmàcia, medicina, infermeria, odontologia, podologia i psicologia), ciències socials i jurídiques (dret i ciències polítiques, economia i empresa, educació i sociologia) i enginyeries (informàtica i telecomunicacions).

Arts i humanitats

Biblioteconomia i documentació

Abreviacions d’arxius
Abreviacions relacionades amb biblioteconomia i documentació
Ús de majúscules i minúscules en publicacions i obres d’art

Filologia i lingüística

Abreviacions de lletres gregues
Escriptura de símbols de
- codis de llengües
- lletres
Transcripció fonètica en català
Transcripció d’alfabets no llatins al català (àrab, hebreu, rus i xinès)
Ús de majúscules i minúscules en paràgrafs amb elements segregats en línia a part

Geografia

Ús de majúscules o minúscules en accidents geogràfics

Història

Abreviacions d’arxius
Ús de majúscules i minúscules en

Ciències

Regles d’apostrofació dels símbols

Biologia

Escriptura de símbols genètics i taxonòmics
Ús de la cursiva en les denominacions científiques
Ús de majúscules i minúscules en noms científics

Física

Abreviacions de les unitats de mesura
Escriptura de símbols físics
Escriptura dels operadors aritmètics
Ús de majúscules i minúscules en paràgrafs amb elements segregats en línia a part

Geologia

Ús de majúscules i minúscules en períodes històrics i geològics

Matemàtiques

Abreviacions de símbols matemàtics
Escriptura de símbols matemàtics
Ús de majúscules i minúscules en teories i fórmules

Química

Abreviacions d’elements químics
Escriptura de símbols químics (elements i fórmules)
Ús de la versaleta en nomenclatura química
Ús del guió llarg en fórmules químiques

Ciències de la salut

Abreviacions relacionades amb l’àmbit de la salut
Regles d’apostrofació de les sigles
Regles d’apostrofació dels símbols

Farmàcia

Abreviacions d’elements químics
Escriptura de
- operadors aritmètics
- símbols genètics
- símbols químics (elements i fórmules)
Ús de la cursiva en les denominacions científiques
Ús de la versaleta en nomenclatura química
Ús del guió llarg en fórmules químiques
Ús de majúscules i minúscules en
- teories i fórmules
- noms científics

Ciències socials i jurídiques

Dret i ciències socials

Abreviacions relacionades amb
- legislació
- organismes i associacions polítiques, jurídiques i econòmiques
Ús de majúscules i minúscules en documents oficials

Economia i empresa

Abreviacions relacionades amb
- organismes i associacions polítiques, jurídiques i econòmiques
- unitats monetàries
Ús de majúscules i minúscules en teories i fórmules

Enginyeries