Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Redacció

  • Consells per a la redacció
    • Ordre dels mots
    • Llargada de frases i paràgrafs
    • Frases afirmatives
    • Construccions passives
    • Gerundis incorrectes
    • Nominalitzacions
    • Impersonalitat
    • Connectors
    • Signes de puntuació
    • Arcaismes
    • Precisió lèxica
      • Ús de paraules innecessàries
      • Ús de verbs semànticament buits en lloc de verbs amb significat precís
      • Abús de verbs amb significat precís utilitzats com a verbs semànticament buits
    • Terminologia
      • Termes manllevats d’altres llengües
        • Termes en altres llengües que tenen una forma catalana equivalent
        • Termes en altres llengües que s’han fixat sense adaptar-se gràficament
        • Termes en altres llengües que encara no estan fixats
    • Interferències de l’anglès
      • És conegut…
      • Bibliografia o literatura?
      • Supressió de l’article davant de noms comuns
    • Remissions internes
    • Recomanacions segons l’àmbit
      • Arts i humanitats
      • Ciències
      • Ciències de la salut
      • Ciències socials i jurídiques
      • Enginyeries
  • Aspectes formals
    • Disseny de la pàgina
      • Tipus de lletra i mida
      • Marges
      • Paràgrafs i interlineat
        • Altres tipus de paràgrafs i composició
        • Paràgrafs amb elements segregats en línia a part
      • Paginació
      • Capçalera i peu
    • Format dels apartats
      • Numeració
      • Cos i classe de lletra
      • Consideracions sobre els títols
    • Enumeracions
    • Citacions textuals
      • Literalitat de les citacions textuals
      • Disposició en el text de les citacions textuals
      • Llengua de les citacions textuals
    • Taules i il·lustracions
      • Format de les taules
        • Títol de les taules
        • Cos de les taules
        • Peu de les taules
      • Format de les il·lustracions
        • Peu de les il·lustracions
        • Etiquetes i llegendes de les il·lustracions
    • Notes
      • Crida de les notes
      • Contingut i format de les notes
  • Convencions
    • Majúscules i minúscules
    • Escriptura dels nombres
      • Quan el nombre va darrere del nom
      • Quan el nombre va davant d’un nom o és un nom
    • Abreviacions
      • Abreviatures
      • Sigles
      • Símbols
    • Referències i citacions bibliogràfiques
      • Referència bibliogràfica
      • Citació bibliogràfica
  • Recursos per a una redacció de qualitat
    • Criteris
    • Diccionaris i altres recursos lingüístics
    • Verificadors ortogràfics

Redacció

En aquest apartat s’ofereixen criteris i recursos per afavorir la qualitat lingüística dels treballs acadèmics en la fase de redacció.

S’hi apleguen consells per a la redacció útils, tant per millorar aspectes de llengua general com d’altres de més específics d’àmbits especialitzats. També s’hi inclouen aspectes formals (com ara el disseny de la pàgina), convencions (per exemple, l’ús de majúscules i minúscules, les abreviacions, i les referències i citacions bibliogràfiques, entre d’altres), i una selecció de recursos per a una redacció de qualitat (per exemple, diccionaris i verificadors ortogràfics).

Consells per a la redacció

En aquest apartat es presenten diversos criteris que convé tenir en compte mentre es redacta un treball acadèmic per aconseguir un text de qualitat. S’hi inclouen tant aspectes lingüístics generals, com aspectes més propis dels treballs acadèmics. També s’hi recullen recomanacions concretes segons l’àmbit a què pertany el document.

Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:


Ordre dels mots

  • Es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase (subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements) per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

    Exemple adequatEn el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

  • En el sintagma nominal, els adjectius solen anar després del nom.

    Exemple adequatEls objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:

subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements



  • En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

    Exemple adequatEn el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

    Exemple inadequatBarcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants.


    Exemple adequatEn el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà.

    Exemple inadequatEls efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon.


    Exemple adequatAquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

    Exemple inadequatManté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.


    Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes.

  • Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

    Exemple adequatD’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

    Exemple inadequatD’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.


    Exemple adequatEls objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

    Exemple inadequatEls objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.


    Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.

    Exemple adequatL’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’].

    Exemple adequatL’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].

Llargada de frases i paràgrafs

  • Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs.

    Exemple adequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

    Exemple inadequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

  • És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si.

    Exemple adequatQuan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

    Exemple inadequatQuan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

  • La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

    Exemple adequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    Exemple inadequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
Per tal d’afavorir la cohesió, la claredat i la llegibilitat dels textos, poden ser útils les recomanacions següents relatives a la redacció de frases i paràgrafs.

  • Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs. En conseqüència, cal evitar l’abús d’incisos, que poden dificultar la comprensió.

    Exemple adequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

    Exemple inadequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.


  • És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació.

    Exemple adequatQuan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

    Exemple inadequatQuan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.


    Exemple adequatLa normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

    Exemple inadequatLa normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.


  • La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

    Exemple adequatL’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre, des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats. L’objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

    Exemple inadequatL’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre —des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats— i el seu objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

    Malgrat tot, s’ha d’evitar de redactar textos només amb frases simples i curtes i caure en un excés de simplicitat, especialment en documents de tipus argumentatiu com ara els treballs acadèmics.

    Exemple adequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    Exemple inadequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    I també evitar de fer paràgrafs frase.

    Exemple adequatAquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius. En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

    Exemple adequatAquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

    En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

    Exemple inadequatAquest treball s’estructura en quatre blocs.

    Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

    En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari.

    En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme.

    Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Frases afirmatives

Les frases afirmatives acostumen a ser més clares i entenedores que les frases negatives. Per tant, es recomana de redactar els textos en positiu, mitjançant frases afirmatives, i evitar abusar de frases negatives.

Exemple adequatEl període per presentar la sol·licitud comença el 8 de maig.

Exemple inadequatEl període per presentar la sol·licitud no comença fins al 8 de maig.
 

Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.

Exemple adequatL’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat.

Exemple inadequatL’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.


Exemple adequatLa hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira hi resideix, d’una manera inconscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Exemple inadequatLa hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira no hi resideix, d’una manera conscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Construccions passives

Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana d’usar-les.

  • En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.

    Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.

    Exemple adequatEs van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

    Exemple adequatVam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

    Exemple inadequatDos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.


    En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivar al màxim els textos.

    Exemple adequatEn aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

    Exemple adequatEs reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.


  • En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, són preferibles construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.

    Exemple adequatLa Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

    Exemple inadequatS’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.


    En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.

    Exemple adequaten els termes que estableix aquest article

    Exemple inadequaten els termes establerts per aquest article


    Exemple adequatEls casos que preveu la llei no ho inclouen.

    Exemple inadequatEls casos previstos per la llei no ho inclouen.


Per a la resta d’usos de la passiva, es pot consultar la informació ampliada.

Gerundis incorrectes

  • Gerundi de posterioritat

    Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    Exemple adequatL’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

    Exemple no admissibleL’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.

  • Gerundi especificatiu

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

    Exemple adequatEl coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    Exemple no admissibleEl coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.
Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

  • Gerundi de posterioritat

    Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    Exemple adequatL’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

    Exemple no admissibleL’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.


    Exemple adequatLa Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.

    Exemple no admissibleLa Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.


    Exemple adequatEl rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.

    Exemple no admissibleEl rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.


    Exemple adequatLa Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

    Exemple no admissibleLa Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.


  • Gerundi especificatiu

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

    Exemple adequatS’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.

    Exemple no admissibleS’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.


    Exemple adequatAviat es discutirà el document que estableix els drets del PAS.

    Exemple no admissibleAviat es discutirà el document establint els drets del PAS.


    Exemple adequatEl coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    Exemple no admissibleEl coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.


    En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:

    Exemple adequatEl doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

    Exemple adequatEl doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.


Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:

  • anar + gerundi

  • continuar + gerundi

  • estar + gerundi

  • portar + gerundi

  • seguir + gerundi

  • venir + gerundi


Per a la resta d’usos del gerundi es pot consultar la informació ampliada.

Nominalitzacions

Els treballs acadèmics són textos especialitzats que acostumen a tenir moltes nominalitzacions, bàsicament per dues raons:
  • Perquè contenen molta terminologia, que és bàsicament nominal.

    Exemple adequatCal reconèixer la importància del rentatge amb sal.


  • Perquè són textos que persegueixen un grau important d’impersonalitat.

    Exemple adequatL’abocament de dades va fer-se en la tercera fase del projecte.

En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.

Exemple adequatÍtems per comprendre millor les mostres analitzades.

Exemple inadequatÍtems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.


Exemple adequatAquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.

Exemple inadequatAquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.


Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.

Exemple adequatL’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.

Exemple inadequatL’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.


Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».

Impersonalitat

Recursos per reflectir la impersonalitat
  • Preferència per la tercera persona

    Exemple adequatEl treball aporta noves dades sobre les orquídies.

  • Ús de la primera persona del plural

    Exemple adequatVam centrifugar la mostra durant 4 min a 500 rpm.

  • Ús de la passiva pronominal

    Exemple adequatEn aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

  • Ús del verb caldre

    Exemple adequatCal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.

  • Ús de les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

    Exemple adequatObservem els resultats en la taula següent.

  • Ús moderat de nominalitzacions

    Exemple adequatEl subclonatge de la línia cel·lular L6E9 no va obtenir els resultats esperats.
Els treballs acadèmics tenen com a finalitat descriure, argumentar, transmetre informació, etc. de la manera més objectiva possible. Això fa que el llenguatge especialitzat propi d’aquests textos tendeixi cap a la impersonalitat i la neutralitat emotiva, a diferència per exemple del llenguatge general o el literari.

Aquestes característiques es manifesten en el text amb una certa ocultació de l’autor del document, que es pot aconseguir mitjançant les estratègies següents:

  • Predomini de la tercera persona.

    Exemple adequatAquest treball aporta noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.

    Exemple inadequatAmb aquest treball aporto noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.


    Exemple adequatLes recerques dutes a terme estan directament relacionades amb el procés d’innovació empresarial dels laboratoris farmacèutics.


  • Ús de la primera persona del plural encara que només hi hagi un autor (recurs anomenat plural de modèstia).

    Exemple adequatVam centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.

    Exemple inadequatVaig centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.


  • Ús de la passiva pronominal per amagar l’autor del text.

    Exemple adequatEn aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

    Exemple inadequatEn aquest treball m’he plantejat dos objectius generals.


    Exemple adequatEs van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.
     
    Exemple inadequatVan analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.


    Exemple adequatS’ha observat que 75 μl de la barreja en sis tubs de microcentrífuga reaccionen.


  • Ús de formes verbals que eviten apel·lar a una persona determinada, com ara el verb caldre o les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

    Exemple adequatCal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.

    Exemple adequatTinguem en compte que la major part de contaminacions del cultiu són fàcilment detectables a simple vista.


  • Utilització de nominalitzacions en detriment de formes verbals, sempre que se’n faci un ús moderat.

    Exemple adequatEl subclonatge de la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 no va obtenir els resultats esperats.

    Exemple inadequatVaig subclonar la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 i no va obtenir els resultats esperats.

Cal remarcar que tots aquests procediments poden combinar-se en el discurs, especialment en textos llargs i complexos.
Més informació
Gutiérrez Rodilla, Bertha M. La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Península, 1998, p. 35-36.

Connectors

Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg d’aquest text.

Tot seguit, s’inclou una llista de connectors que no és exhaustiva, ordenats segons la funció.

  • Per ordenar les parts del text

    Inici
    Continuació
    Final
    abans de res
    a continuació
    al final
    abans de tot
    tot seguit
    en últim lloc / en últim terme
    abans (que)
    després (que)
    en darrer lloc / en darrer terme
    en primer lloc
    en segon lloc
    finalment
    d’entrada / per començar
    posteriorment
    per acabar
    primer (de tot)
    segon
    per tancar
    primerament
    segonament
    per fi


  • Per presentar la informació

    a propòsit de
    amb referència a
    en el marc de
    en l’àmbit de
    en un altre ordre de coses
    pel que fa a
    respecte a
    respecte de


    No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a.

  • Per desenvolupar o continuar explicant un tema

    a més
    així
    així mateix
    això és
    altrament
    com també
    d’altra banda
    dit d’una altra manera
    efectivament
    en altres paraules
    en efecte
    és a dir
    és més
    més encara
    o sigui
    també


  • Per exemplificar

    a tall d’exemple
    a tall de mostra
    així
    com a mostra
    com és ara
    concretament
    en concret
    en el cas de
    en especial
    en particular
    especialment
    n’és un bon exemple
    n’és un exemple clar
    particularment
    per exemple (p. ex.)
    per il·lustrar
    per posar un exemple
    un bon exemple de
    una bona mostra de


    No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.

  • Per fer èmfasi

    cal insistir
    cal destacar
    cal fer esment
    cal fer referència
    cal recalcar
    cal recordar
    cal remarcar
    cal subratllar
    convé
    de la mateixa manera
    dit d’una altra manera
    efectivament
    en altres paraules
    en altres termes
    en efecte
    és per això que
    igualment
    la idea central és
    més encara
    s’ha d’insistir
    s’ha de destacar
    s’ha de fer esment
    s’ha de fer referència
    s’ha de recalcar
    s’ha de recordar
    s’ha de remarcar
    s’ha de subratllar
    tal com s’ha dit
    val a dir
    val la pena dir


    No s’ha d’utilitzar tal i com.

  • Per resumir o concloure

    a l’últim
    a manera de
    a tall de conclusió
    a tall de recapitulació
    al cap i a la fi
    al capdavall
    amb tot plegat
    breument
    com a conclusió
    com a resum
    comptat i debatut
    concloent
    de fet
    de manera genèrica
    de manera global
    en conclusió
    en conjunt
    en darrer terme
    en definitiva
    en general
    en poques paraules
    en suma
    en resum
    fet i fet
    finalment
    globalment
    per acabar
    per concloure
    per fi
    recapitulant
    resumint
    tot plegat


    No s’ha d’utilitzar per últim.

  • Per unir elements (connectors copulatius)

    així com
    com també
    i
    i també
    ni
    o


    No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.

  • Per distribuir els elements (connectors distributius)

    ara… ara
    bé… bé
    d’un costat… i de l’altre
    d’una banda… i de l’altra
    d’una part… i de l’altra
    ja sigui… ja sigui
    ni… ni
    no només… sinó
    no només… sinó que
    no només… sinó també
    no solament… sinó
    no solament… sinó que
    no solament… sinó també
    no sols… sinó
    no sols… sinó que
    no sols… sinó també
    o… o
    o bé… o bé
    per un costat… i per l’altre
    per una banda… i per l’altra
    per una part… i per l’altra
    tant… com


  • Per expressar causa (connectors causals)

    a causa de
    amb motiu de
    atès/atesa/atesos/ateses
    atès que
    com que
    com sigui que
    considerant que
    gràcies a
    ja que
    pel fet que
    per aquest motiu
    per aquesta raó
    per causa de
    per causa que
    per culpa de
    per raó de


    No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.

  • Per expressar finalitat (connectors finals)

    a fi de
    a fi que
    a l’efecte de
    amb aquest objectiu
    amb aquest propòsit
    amb aquesta finalitat
    amb l’objectiu de
    amb la finalitat de
    amb vista a
    per tal de
    per tal que


    Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.

  • Per expressar conseqüència (connectors consecutius)

    a conseqüència de
    així
    així doncs
    així és que
    aleshores
    com a conseqüència de
    cosa que
    de manera que
    doncs
    és per això que
    fins al punt que
    per això
    per aquest fet
    per consegüent
    per tant
    talment… que
    tan… que
    tant… que

    No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.

  • Per expressar condició (connectors condicionals)

    a condició de
    a condició que
    en cas de
    en cas que
    en el cas de
    en el cas que
    llevat que
    mentre
    només de
    només que
    posat que
    prenent en consideració
    si
    si cal
    si considerem
    si de cas
    si és necessari
    si és procedent
    si fa al cas
    si fos el cas
    si no [+ verb]
    si no és que
    si per cas
    sols que
    tenint en consideració
    tret que


    No s’ha d’utilitzar sempre i quan.

  • Per expressar oposició (connectors adversatius)

    així com
    així i tot
    al contrari
    altrament
    amb tot
    ara bé
    ben al contrari
    contràriament
    d’altra banda
    en canvi
    en realitat
    en veritat
    i això que
    i no
    mentre que
    més aviat
    no… sinó
    però
    per contra
    realment
    sinó (que)
    tanmateix
    tot i això


  • Per expressar concessió (connectors concessius)

    així i tot
    bé que
    de tota manera
    encara que
    mal que
    malgrat (que)
    malgrat tot
    mentre que
    ni que
    per bé que
    per més que
    si bé
    tot amb tot
    tot i (que)
    tot i així
    tot i amb això
Més informació
Departament de Justícia. Mots connectors [en línia]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/mots_connectors.pdf> [Consulta: 8 abril 2013].

Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. Conjuncions i locucions conjuntives [en línia]. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html> [Consulta: 26 setembre 2013].

Signes de puntuació

Es recomana consultar el capítol «Signes de puntuació», de la Guia lingüística i d’estil de la Universitat de Girona, recurs en què s’expliquen i exemplifiquen els diferents usos de tots els signes.
Més informació
«Signes de puntuació». A: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <http://www2.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/Signes%20de%20puntuaci%
C3%B3.pdf
> [consulta: 11 maig 2018].

Arcaismes

Per afavorir una comunicació planera, directa i entenedora, és preferible evitar l’ús de mots arcaïtzants o artificiosos, propis del registre literari o volgudament culte, i substituir-los per altres de més generals.

Exemple adequatTot i això, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Exemple inadequatNogensmenys, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.


Exemple adequatHi han assistit els alts càrrecs i els seus subordinats immediats.

Exemple inadequatHi han assistit els alts càrrecs i llurs subordinats immediats.


La llista següent recull els arcaismes que convé substituir per expressions més actuals. Alguns dels mots arcaics, però, es mantenen en locucions encara vives, que s’indiquen entre parèntesis.

En lloc de…
És preferible…
adés
fa un moment, d’aquí a un moment
adesiara
de tant en tant
àdhuc
fins i tot
aital
tal
ans
abans, sinó que (s’empra, però, ans al contrari)
antany
antigament
baldament
encara que
car
perquè
ço
això
d’antuvi
d’entrada, en principi
de bell antuvi
d’entrada, en principi
ensems
alhora, juntament
hom
es
llur -s
el seu, la seva, els seus, les seves
mant -a
nombrós -osa
mes
però
nogensmenys
no obstant això, tanmateix
onsevulla
a tot arreu, en qualsevol banda
onsevulga
a tot arreu, en qualsevol banda
o sia
és a dir
puix que
atès que, perquè
quelcom
alguna cosa, res
sens
sense (s’empren, però, sens dubte, sens falta i sens perjudici)
tostemps
sempre
tothora
sempre
ultra
a més de

Precisió lèxica

A l’hora de redactar qualsevol text, però especialment els treballs acadèmics, cal utilitzar amb precisió les paraules i evitar, tant com sigui possible:

  • Paraules innecessàries

    Exemple adequatL’anàlisi determina la relació entre les variables.

    Exemple inadequatL’anàlisi determina la relació existent entre les variables.


  • Verbs buits de contingut

    Exemple adequatL’objectiu de l’estudi és analitzar la pobresa.

    Exemple inadequatL’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi de la pobresa.


  • Verbs amb significat precís utilitzats com a verbs buits de contingut

    Exemple adequatDocument de treball sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

    Exemple inadequatDocument de treball sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.

Ús de paraules innecessàries

Es consideren paraules innecessàries les que en un context determinat no aporten cap matís de significat, que funcionen com si fossin semànticament buides i que, per tant, poden dificultar la claredat del text. Habitualment es tracta d’adjectius o noms deverbals que, en aquests casos, es recomana d’eliminar.

Exemple adequatPer determinar la relació entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.

Exemple inadequatPer determinar la relació existent entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.


Exemple adequatEn el gràfic 3 es pot observar el percentatge de les diferents situacions en el lloc de treball.

Exemple inadequatEn el gràfic 3 es pot observar el percentatge de l’existència de les diferents situacions en el lloc de treball.


Exemple adequatLa metodologia emprada en aquest treball es descriu en l’apartat següent.

Exemple inadequatLa metodologia emprada en la realització d’aquest treball es descriu en l’apartat següent.

Ús de verbs semànticament buits en lloc de verbs amb significat precís

Es consideren verbs semànticament buits els que no tenen un significat ben delimitat i precís, com ara fer, haver-hi, etc. A vegades, hi ha verbs amb significat precís que s’usen de manera inadequada com a verbs semànticament buits, per exemple procedir a, realitzar, etc.

Quan el verb fer (o similar) va seguit d’un substantiu que fa de complement directe, es recomana usar el verb corresponent si és possible.

Exemple adequatL’objectiu d’aquest estudi és analitzar la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.

Exemple inadequatL’objectiu d’aquest estudi és fer una anàlisi de la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.


Exemple adequatL’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per avaluar-lo comercialment s’anomena condicionament.

Exemple inadequatL’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per procedir a la seva avaluació comercial s’anomena condicionament.


Exemple adequatLes diferències observades en contrastar el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.

Exemple inadequatLes diferències observades en realitzar els contrastos entre el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.


Quan els verbs buits ocupen el lloc d’un verb amb un significat ple i precís, es recomana usar el verb amb el significat més adequat segons el context.

Exemple adequatL’empresa japonesa va inventar aquests codis.

Exemple inadequatL’empresa japonesa va fer aquests codis.


Exemple adequatLa superposició dels criteris temàtics va provocar que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.

Exemple inadequatLa superposició dels criteris temàtics va fer que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.


Exemple adequatA les segones edicions s’estalvien alguns costos fixos.

Exemple inadequatA les segones edicions hi ha estalvi d’alguns costos fixos.


Tot i això, cal recordar que l’ús d’aquests verbs buits en català és correcte; el que cal és no abusar-ne en detriment de la precisió lèxica, especialment en textos especialitzats com ara els treballs acadèmics.

Abús de verbs amb significat precís utilitzats com a verbs semànticament buits

Cal evitar l’ús de verbs semànticament plens, com ara existir, disposar, realitzar, constituir, etc., que tot i tenir un significat precís, a vegades s’utilitzen abusivament com si fossin verbs semànticament buits com ara fer, ser, haver-hi, tenir, etc.

  • Existir

    Exemple adequatLes dades obtingudes ens mostren que hi ha una relació directa entre aquestes dues variables.

    Exemple inadequatLes dades obtingudes ens mostren que existeix una relació directa entre aquestes dues variables.


  • Realitzar

    Exemple adequatDocument sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

    Exemple inadequatDocument sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.


  • Disposar

    Exemple adequatEs tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten obtenir resultats en un dia.

    Exemple inadequatEs tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten disposar de resultats en un dia.


  • Constituir

    Exemple adequatL’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que és un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

    Exemple inadequatL’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que constitueix un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

Terminologia

Els termes o paraules especialitzades són les denominacions pròpies de cada camp d’especialitat. Cada denominació és l’expressió d’un concepte especialitzat que forma part d’una xarxa conceptual. Per tant, els termes es caracteritzen per ser conceptualment precisos. Així, no és el mateix parlar de estels en llengua general (en què es fa referència a qualsevol astre brillant) que fer-ho en astronomia, on ocupa un lloc conceptualment precís (‘astre que brilla amb llum pròpia’) i diferenciat d’altres conceptes propers del mateix camp.

El predomini de l’anglès en la comunicació i difusió científica fa que la majoria dels termes es creïn o es difonguin en aquesta llengua. Tot i això, en determinades disciplines (per exemple, la filosofia, la ciència dels aliments o la musicologia) també prenen força altres llengües (com ara l’alemany, el francès o l’italià, respectivament).


En la redacció dels treballs acadèmics cal usar correctament la terminologia o termes de cada especialitat.

Més informació
Cabré, M. Teresa. La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.

«Terminologia» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_07/tot_t07.html> [consulta: 27 maig 2014].

Termes manllevats d’altres llengües

En els textos especialitzats, sovint hi apareixen termes en altres llengües, però sobretot en anglès perquè actualment la majoria de recerca es fa en aquesta llengua. El tractament d’aquests termes és diferent segons el cas.



En català, es disposa de diversos recursos per consultar els termes correctes amb les equivalències a altres llengües, entre els quals cal destacar especialment el Cercaterm (eina de consulta del TERMCAT que conté termes de totes les àrees) i l’UBTerm (portal terminològic de la UB). També cal tenir en compte la Gran enciclopèdia catalana, que conté molts termes dins els articles, a més de les entrades, tot i que no hi ha equivalències en altres llengües. Per a més informació, es pot consultar «Diccionaris i altres recursos lingüístics».
Més informació
Vargas-Urpi, Mireia; Rovira-Esteva, Sara. «La incorporació de referents xinesos al català». A: Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2015, p. 31-33. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/13-Guia-mots-xinesos.pdf#page=31>. [Consulta: 17 febrer 2016].

Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005. <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf> [Consulta: 27 maig 2014].

Termes en altres llengües que tenen una forma catalana equivalent

En el cas que un terme anglès (o en una altra llengua) tingui una forma catalana equivalent, es recomana d’utilitzar sempre el terme fixat en català.

Exemple adequatUn sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Exemple inadequatUn sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.


Exemple adequatEls pilars coronats són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.

Exemple inadequatLes dames coiffées són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.


Quan el terme català, tot i estar fixat, no és d’ús habitual en el col·lectiu de l’especialitat (que sol usar el terme manllevat) es recomana fer referència al terme manllevat el primer cop que s’usa el terme català equivalent. D’aquesta manera s’assegura la comprensió del text i s’ajuda a fixar el terme català. El terme en la llengua original s’ha d’escriure en cursiva, que és la manera com es destaquen els estrangerismes i llatinismes.


Exemple adequatEls pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées, s’originen per l’acció de l’erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics.


Exemple adequatL’estratègia experimental se centra en el cribratge (screening) de quimioteques. El cribratge […]

Exemple inadequatL’estratègia experimental se centra en l’screening de quimioteques. L’screening […]


Exemple adequatS’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència d’RNA (Northern blot). La transferència d’RNA […]

Exemple adequatS’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència Northern (Northern blot). La transferència Northern […]

Exemple inadequatS’ha detectat un augment de l’expressió del gen per Northern blot. El Northern blot […]

Termes en altres llengües que s’han fixat sense adaptar-se gràficament

En català, hi ha termes fixats manllevats de l’anglès (o d’una altra llengua) que no s’han adaptat gràficament.

Exemple adequatSeeing perfecte, imatges sense cap tipus de tremolor.

Exemple adequatEls splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.

Exemple adequatL’anglès destaca com a lingua franca en múltiples àmbits de la recerca.


Aquests termes fixats però no adaptats gràficament es poden escriure en cursiva si es considera que el destinatari del text no coneix el terme i, per tant, tampoc no en sap la procedència ni la pronúncia correcta. En canvi, si el terme és d’ús habitual per als destinataris s’acostuma a escriure en rodona.

Termes en altres llengües que encara no estan fixats

En la redacció dels treballs acadèmics sovint hi apareixen termes en anglès (o altres llengües) que no estan fixats perquè són molt recents o perquè són provisionals, i probablement encara no en trobem una alternativa catalana a les obres de referència. En aquests casos, és especialment recomanable l’ús de la cursiva.

Exemple adequatInvestigadors de la UB i la UPC proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient de més de dues hores i fins a dos dies de durada.

Interferències de l’anglès

Actualment, la llengua que s’utilitza majoritàriament en la recerca és l’anglès. Per aquest motiu, a l’hora de redactar els treballs acadèmics en una altra llengua, cal evitar paraules i estructures que en anglès són del tot habituals, però que en la llengua de redacció resulten forçades o fins i tot incorrectes. En són alguns exemples l’ús de bibliografia o literatura, l’abús de la passiva o la supressió de l’article davant de noms comuns, entre d’altres.

Pel que fa a l’ús de termes o paraules especialitzades en anglès, es poden consultar els criteris «Terminologia» i «Termes manllevats d’altres llengües».

És conegut…

L’ús de l’expressió és conegut per introduir una informació és un calc de l’anglès it is known i cal evitar-ne un ús abusiu. És preferible utilitzar se sap, s’ha vist, s’ha descrit, etc.

Exemple adequatSe sap que els greixos saturats poden fer augmentar el nivell de colesterol a la sang.

Exemple adequatS’ha descrit que la proteïna té una funció repressora.

Exemple inadequatÉs conegut que aquesta tècnica és molt sensible.

Bibliografia o literatura?

Les paraules bibliografia i literatura no sempre són intercanviables, perquè poden tenir significats diferents. Per referir-se al conjunt d’obres utilitzades per elaborar un treball acadèmic o un article, o a la part del text on es referencien, es fa servir, exclusivament, bibliografia.

Exemple adequatS’adjunta una bibliografia dels tractats principals de drets humans.

Exemple adequatA la bibliografia del TFG es referencien totes les obres consultades.


El mot literatura es refereix a les obres orals o escrites creades amb un fi fonamentalment artístic.

Exemple adequatEls mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

Exemple adequatLa literatura oral popular en el món acadèmic actual


Per extensió, també s’aplica al conjunt d’obres sobre un tema o una matèria (per exemple, literatura mèdica, literatura jurídica o literatura científica). Amb aquest significat, literatura i bibliografia són sinònims.

Exemple adequatLiteratura sobre equacions diferencials estocàstiques
Exemple adequatBibliografia sobre equacions diferencials estocàstiques
Exemple adequatDisposem de poca literatura
de referència.
Exemple adequatDisposem de poca bibliografia de referència.

Supressió de l’article davant de noms comuns

En català hi ha diversos contextos en què, per influència de l’anglès, es tendeix a eliminar els determinants sense cap raó que ho justifiqui.

  • Noms comuns en el subjecte

    En català els noms comuns sempre han d’anar acompanyats d’algun determinant si són subjecte i apareixen abans del verb.

    Exemple adequatLa vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.

    Exemple no admissibleVitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.


    Exemple adequatEl piretroide és un insecticida present en algunes plantes.

    Exemple no admissiblePiretroide és un insecticida present en algunes plantes.


    Exemple adequatLes integrines són glicoproteïnes de membrana.

    Exemple no admissibleIntegrines són glicoproteïnes de membrana.


    Exemple adequatL’estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.

    Exemple no admissibleEstagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.

  • Els noms plurals indeterminats

    La llengua anglesa sempre omet l’article definit (the) davant els noms plurals indeterminats; també quan estan situats abans del verb.

    Exemple adequatExperiments have shown that animals prefer MDMA.


    En català i en el mateix context no s’ha d’ometre l’article, o bé s’han d’utilitzar altres determinants (alguns, diversos, uns, etc.).

    Exemple adequatEls experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

    Exemple adequatAlguns/Diversos/Uns experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

    Exemple no admissibleExperiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

  • El subjecte indeterminat en les passives pronominals o reflexes

    La passiva pronominal és un dels recursos habituals del llenguatge especialitzat per fer més impersonal i, per tant, menys subjectiu el discurs.

    En anglès, el subjecte de les oracions passives, tant si és indeterminat com si és determinat, sempre va davant el verb.

    Exemple adequatMonoclonal antibodies are used, for instance, to distinguish subsets of B cells and T cells.

    En canvi, en català no s’ha de posar un subjecte no determinat davant el verb. Cal que vagi acompanyat d’un determinant o bé que estigui situat darrere el verb.

    Exemple adequatEls anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.

    Exemple adequatEs poden utilitzar anticossos monoclonals per separar poblacions d’eritròcits.

    Exemple no admissibleAnticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.


  • Abreviacions

    Quan es tracta de noms formats per algun procés d’abreviació (sigles, símbols, etc.), cal posar l’article en els mateixos casos en què ho faríem si fossin noms no abreujats (vegeu el criteri «L’apostrofació de les sigles»):

    Exemple adequatLa funció de la reelina i l’mDab1 en processos de migració i creixement axonal

    Exemple no admissibleLa funció de reelina i mDab1 en processos de migració i creixement axonal


    Exemple adequatL’estructura de l’NADH

    Exemple no admissibleL’estructura d’NADH


    Exemple adequatEl PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.

    Exemple no admissiblePIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.

  • Quan impliquen un plural, és imprescindible usar un determinant per indicar-ho:

    Exemple adequatLa fosforilació de les Ras

    Exemple adequatLa fosforilació de les proteïnes Ras

    Exemple no admissibleLa fosforilació de Ras
Més informació
Ainaud, Jordi; Espunya, Anna; Pujol, Dídac. Manual de traducció anglès-català. Vic: Eumo Editorial; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic; Universitat Jaume I, 2003.

Carbó, Josep M. et al. «Calcs de l’anglès». Versió Doblada, desembre de 2000, núm. 8, p. 2.

Remissions internes

  • S’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
  • Convé no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

    Exemple inadequatEn el cap. 1 s’expliquen les raons aportades per Margany.

  • S’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple adequatEn la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

  • Quan les precedeix la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) convé escriure-les entre parèntesis i escrites en rodona.

    Exemple adequatMargany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).
Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc.

  • La remissió es compon habitualment de l’element a què ens referim (apartat, capítol, figura, etc.) i la numeració, si en té, que s’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.

    Exemple adequatTal com s’ha explicat en el capítol 1, són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple adequatVegeu en l’annex 1, la llista sistemàtica dels mamífers marins, segons Jefferson et al. (1993).

    Exemple adequatLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

    Exemple adequatEn aquest cas (i a diferència de les citacions: v. § 2.50.5) els incisos de narrador van marcats amb guions.

    En el cas que es vulgui incloure el títol de l’element en qüestió, es recomana d’escriure’l entre cometes baixes.

    Exemple adequatTal com s’ha explicat en el capítol 1, «La ciència de la paraula», són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple adequatTal com s’ha explicat en el capítol 1 («La ciència de la paraula»), són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple inadequatTal com s’ha explicat en el capítol 1, La ciència de la paraula, són diverses les raons aportades per Margany.

    Es recomana no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

    Exemple inadequatTal com s’ha explicat en el cap. 1, són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple inadequatLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la fig. 32).


  • Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), s’escriu amb minúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

    Exemple adequatEn la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

    Exemple adequatEn el capítol sobre la ciència de la paraula (v. el capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

    Exemple no admissibleEn la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.


  • Les remissions precedides de la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) acostumen a anar entre parèntesis i escrites en rodona. Cal recordar que la forma correcta és la del verb en imperatiu (vegeu) i no pas ni la forma en infinitiu veure ni la imperativa veieu, que és molt informal. També cal tenir en compte que no es poden ometre els elements connectors (articles i preposicions) ni el punt de les abreviatures.

    Exemple adequatMargany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

    Exemple no admissibleMargany exemplifica totes les raons aportades (vegeu capítol 1).

    Exemple adequatLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

    Exemple no admissibleLa proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. figura 32).


  • Tradicionalment, en les citacions textuals també s’han utilitzat algunes expressions llatines, cada cop més en desús, com ara els imperatius vide i videte (o l’abreviació vid.), equivalents a vegeu.

    Quan la remissió interna té un objectiu específicament de comparació, es pot fer servir l’imperatiu confer (‘conferiu’, ‘compareu’) o bé l’abreviatura cf.

    Els adverbis infra (‘més avall’, més endavant en el text) i supra (‘més amunt’, anteriorment en el text) ajuden a localitzar la remissió. Quan s’utilitzen, cal evitar d’usar alhora vegeu o v.

    Exemple adequatTot el que hem exposat sobre la compartimentació de les cèl·lules eucariotes (supra capítol 8) és vàlid per a aquest capítol.

    Exemple adequatÉs un fenomen en què la paret cel·lular (infra § 13.24) té una funció essencial.

    Com es pot veure en els exemples, com que es tracta de paraules llatines, s’escriuen en cursiva.

Recomanacions segons l’àmbit

En aquest apartat es recullen diverses recomanacions i criteris específics dels diversos àmbits d’estudi de la Universitat de Barcelona, agrupats temàticament.

Els cinc àmbits en què s’han agrupat els estudis són arts i humanitats (antropologia, documentació, història de l’art, belles arts, filosofia, geografia, història, filologia i lingüística), ciències (biologia, física, geologia, matemàtiques i química), ciències de la salut (farmàcia, medicina, infermeria, odontologia, podologia i psicologia), ciències socials i jurídiques (dret i ciències polítiques, economia i empresa, educació i sociologia) i enginyeries (informàtica i telecomunicacions).

Arts i humanitats

Biblioteconomia i documentació



Filologia i lingüística



Geografia



Història


Ciències


Biologia



Física



Geologia



Matemàtiques



Química


Ciències de la salut



Farmàcia




Aspectes formals

En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes.

Tots aquests aspectes formals han de tenir en compte, d’una banda, les característiques pròpies de cada document i, de l’altra, aconseguir com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.

Disseny de la pàgina

A l’hora de plantejar-se la redacció d’un document, especialment quan són complexos i llargs, hi ha certs aspectes relacionats amb el disseny de la pàgina que s’han de tenir en compte des del principi, com ara tipus de lletra i mida, marges, paràgrafs i interlineat, paginació, i capçalera i peu, si cal.

El fet de tenir-los presents de bon començament ajuda a organitzar tant l’estructura del text com la informació que hi apareix. Així mateix, cal tenir en compte que aquests aspectes de format es poden aplicar de manera automàtica a tot el document, o només a una part, amb la majoria de processadors de textos informàtics.

En el cas dels treballs acadèmics, en les diferents normatives dels treballs finals de grau, dels treballs finals de màster o de les tesis, pot ser que les indicacions pel que fa al disseny de pàgina estiguin mínimament fixades.

Tipus de lletra i mida

El tipus i la mida de lletra han d’afavorir la llegibilitat del treball acadèmic. Per assegurar-se que la tria és correcta, es recomana previsualitzar unes quantes pàgines del text, encara en fase d’esborrany, i prèviament a la revisió final.

Pel que fa al tipus de lletra, es recomana utilitzar un únic tipus per a tot el text. Per indicar les diferents parts del document, la jerarquització dels apartats, etc., cal recórrer a mides diferents de la mateixa lletra o a altres recursos (com ara negretes i cursives, o majúscules), tal com s’indica a «Cos i classe de lletra».

Quant a la mida de la lletra, i sempre segons les característiques i parts de cada document, i del tipus de lletra triat, cal tenir en compte que:

  • El títol del treball acadèmic acostuma a tenir una mida de lletra força més gran que la triada per al cos del text.

  • La mida de la lletra de les citacions textuals, les taules i il·lustracions, els exemples o els índexs analític i onomàstic és un o dos punts més petita que la del cos del text.

  • La mida de la lletra de les notes, la capçalera i peu acostuma a ser dos o tres punts més petita que la del cos del text.


Pel que fa a la classe de lletra, es fa servir per defecte la rodona. Les altres classes (cursiva, negreta, versaleta) es reserven per a usos específics.

Marges

Per establir els marges superior i inferior, s’ha de tenir en compte si la pàgina té capçalera i peu, i on s’ubica la paginació, perquè quedi prou distància entre el cos del text i els límits del full.

Per establir els marges dret i esquerre, cal tenir present com s’han definit els paràgrafs i l’interlineat. També s’ha de considerar si el document final serà en paper i enquadernat, per si cal deixar una mica més de marge interior per a l’enquadernació.

Paràgrafs i interlineat

  • Paràgrafs

    Es recomana d’usar el paràgraf modern o alemany, que es caracteritza per tenir la primera línia a caixa (no sagnada). Per tant, el començament del paràgraf següent s’indica deixant una línia en blanc entre paràgrafs. El text convé que sigui justificat, és a dir, amb el text alineat tant a la dreta com a l’esquerra. També es recomana no partir paraules a final de ratlla, però si es fa, cal assegurar-se que es parteixen correctament.

    Exemple adequat

    Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El teleespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.

    Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.



    Aquest paràgraf s’ha d’aplicar a tots els elements del text, com ara el cos, les citacions textuals, les notes, etc.

    Així mateix, cal deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.

    Exemple adequatIntroducció

    Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El teleespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.



    I deixar dues línies en blanc entre l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent.

    Exemple adequat

    Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.



    Antecedents


  • Interlineat

    Es recomana triar un interlineat que faciliti la lectura segons el tipus i mida de lletra del document. En general, acostuma a ser d’1,5 o múltiple, i sempre més gran que el d’altres parts del text (com ara notes, citacions textuals, etc.).

Es pot veure informació ampliada per a altres tipus de paràgrafs i composició i per a paràgrafs amb elements segregats en línia a part.

Altres tipus de paràgrafs i composició

A banda del paràgraf modern o alemany, hi ha altres tipus de paràgrafs: el paràgraf ordinari, el paràgraf amb sagnia francesa i el paràgraf en bandera o irregular.

  • Paràgraf ordinari

    El paràgraf ordinari es caracteritza per tenir la primera línia sagnada, és a dir, entrada cap a la dreta en relació amb el marge esquerre, i el text justificat. En aquest cas, no s’ha de deixar cap línia en blanc entre paràgrafs.

    Exemple adequat

           Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
         Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.



    Així mateix, es recomana deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.

    Exemple adequat1 Introducció

           Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.



    A l’hora de separar l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent també convé deixar una línia en blanc.

    Exemple adequat

           Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.



    2 Antecedents


  • Paràgraf amb sagnia francesa

    El paràgraf amb sagnia francesa es caracteritza per tenir totes les línies sagnades excepte la primera, i el text justificat. En aquest cas no es deixa cap línia en blanc entre paràgrafs. Aquest tipus de paràgraf s’usa especialment en les bibliografies.

    Exemple adequat
    Cabré, M. Teresa et al. (2002). Lèxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Observatori de Neologia, 301 p. (Sèrie Monografies; 5).
    Estivill, Assumpció (2008). «Els fons i les col·leccions d’arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 21 (des.). <http://bid.ub.edu/21/estiv1.htm>. [Consulta: 16/05/2017].


  • Paràgraf en bandera o irregular

    En el paràgraf en bandera o irregular cada línia té una llargada diferent, perquè el text s’alinea només per un dels marges, o bé l’esquerre o bé el dret.

    Exemple adequatA través dels portals audiovisuals, el telespectador, que fins al moment havia estat lligat a una programació rígida, accedeix als continguts quan vol i on vol, amb una visualització no seqüencial (avançar, retrocedir, aturar) i de forma més activa (comentar, compartir).


    Exemple adequat

    Als meus pares,
    que m’han acompanyat en aquest dur camí
    .


Paràgrafs amb elements segregats en línia a part

En alguns tipus de text es pot trobar un paràgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparèixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat gràfica —fórmules matemàtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.

A diferència de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.

Exemple adequatLes oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració

[ or. inf. Esbrinar la veritat ] és la seva feina



la clàusula d’infinitiu fa la funció de subjecte.


Exemple adequatEl valor observat de la gravetat es relaciona amb el teòric mitjançant l’expressió

g = g0Ca + Aa,



on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura.


Per aquest motiu, cal remarcar la importància de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.

Paginació

Per numerar les pàgines normalment s’usen xifres aràbigues. En alguns documents, a més, es poden combinar amb xifres romanes escrites en minúscula per numerar les pàgines preliminars.

La numeració es pot situar a la part inferior de la pàgina, a la part superior o a la lateral. Pot estar centrada (tant si la impressió és a una com a dues cares) o en un costat: en el marge dret (si és a una cara) o en el marge exterior (si és a dues cares).

Si el document té capçalera, es recomana de situar la numeració a la part inferior, i si inclou notes a peu de pàgina, a la part superior.

  • Numeració inferior a una cara

    Exemple adequatNumeració inferior centrada
    Exemple adequatNumeració inferior al marge dret


  • Numeració inferior centrada

    Exemple adequatNumeració inferior centrada


  • Numeració inferior exterior

    Exemple adequatNumeració inferior exterior


  • Numeració superior a una cara

    Exemple adequatNumeració superior centrada
    Exemple adequatNumeració superior al marge esquerre


  • Numeració superior centrada

    Exemple adequatNumeració superior centrada


  • Numeració superior exterior

    Exemple adequatNumeració superior exterior



  • Numeració lateral exterior

    Exemple adequatNumeració lateral a una cara

    Exemple adequatNumeració lateral a doble cara


La numeració d’un document comença a comptar des de la primera pàgina (o portada, si és el cas) i acaba a l’última pàgina, incloent-hi les pàgines en blanc que hi pugui haver. Tot i això, segons el tipus de document s’omet el número en algunes parts (com ara la portada) o pàgines (com ara les pàgines de respecte).


En el cas dels treballs acadèmics, el número de pàgina s’omet a la portada i, si escau, a les pàgines de respecte, a la del resum i paraules clau, a la d’agraïments o dedicatòries i a les de separació (amb títol o sense) entre les diverses parts del treball.

Capçalera i peu

La capçalera és el text que apareix a la part superior de la pàgina; en canvi, el peu se situa a la part inferior. Són elements textuals opcionals que es consideren fora de la part central del document.

Tant la capçalera com el peu són útils per garantir la identificació del document al llarg de totes les pàgines, especialment si s’hi fa constar el títol (ja sigui el general o el d’alguna de les parts) i l’autoria (nom i cognoms o denominació d’una institució, segons el cas). La informació pot ser sempre la mateixa a totes les pàgines o ser diferent segons si es tracta de pàgina parell o senar.

En qualsevol cas, convé tenir en compte les consideracions següents:

  • La portada i les pàgines en blanc no tenen ni capçalera ni peu.

  • La capçalera i el peu es componen habitualment amb el mateix tipus de lletra que la resta del document, però en un cos més petit (dos o tres punts menys); i convé assegurar-se que sigui llegible.

  • Es recomana que el text de la capçalera i del peu no ocupi més d’una línia.

Format dels apartats

La jerarquia de les diverses parts del text s’indica per mitjà de la numeració que acompanya els títols de cada apartat i pel cos i classe de lletra utilitzats. Així mateix, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

Numeració

La numeració dels apartats acostuma a tenir les característiques següents:

  • Es fa mitjançant xifres aràbigues.

  • Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.

  • Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.

  • Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.


Exemple adequat
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
1
1.1
1.1.1
1.1.1.1
1.1.1.2
1.1.1.3
1.1.2
1.1.3
1.2
1.3
2
2.1
2.1.1
2.1.2
2.1.2.1
2.1.2.2


En documents molt llargs, es pot haver de separar el text en parts, que es numeren independentment dels apartats amb xifres romanes seguides de punt. Quan hi ha numeració romana, la numeració dels diferents apartats de les parts és correlativa.

Exemple adequatPart i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua
1 La farga catalana
2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus

Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua
3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori
4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació
Més informació
Norma UNE 50132:1994. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Madrid: AENOR, 1994, 4 p.

Cos i classe de lletra

La jerarquia de les diverses parts d’un text també s’indica amb el cos i la classe de lletra utilitzats en els títols, tenint en compte sempre que cal evitar un carregament tipogràfic excessiu (acumulació de negreta, cursiva, versaletes, etc.) i que no convé de fer servir el subratllat.

Els dos models següents il·lustren possibilitats de jerarquització tipogràfica; però se’n poden fer servir d’altres, sempre que se’n mantingui la sobrietat i la coherència al llarg del treball, i que la claredat jeràrquica quedi marcada clarament.

Exemple adequat1 Capítol
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

Exemple adequat3 Estadística aplicada al laboratori
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica


Exemple adequat1 CAPÍTOL
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

Exemple adequat3 ESTADÍSTICA APLICADA AL LABORATORI
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica

Consideracions sobre els títols

A més del cos i classe de lletra, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

  • No porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula i després de dos punts, minúscula.

    Exemple adequatEspectroscòpia òptica en tungstats. Un nou làser d’estat sòlid

    Exemple adequatEl parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús


  • Es recomana que s’alineïn a l’esquerra, seguint la composició del paràgraf de la resta del text.

    Exemple adequatClassificació dels protons

    Exemple inadequat

    Classificació dels protons



  • Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.

    Exemple adequatClassificació dels motors d’imants

    Exemple inadequatClassificació motors d’imants


    Exemple adequatEliminació del sensor de posició

    Exemple inadequatEliminació de sensor de posició


  • Han de ser descriptius i es recomana que siguin tan breus com sigui possible.

    Exemple adequatAgressions al sistema nerviós central

    Exemple adequatLa prosa noucentista


  • Han d’anar separats del primer paràgraf del text per una línia en blanc.

  • Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte de fer correctament la separació de mots i expressions a final de ratlla.

Enumeracions

Les enumeracions es poden fer a ratlla seguida enmig de text o en paràgraf a part.

  • Enumeracions a ratlla seguida

    En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

    Exemple adequatS’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


  • Enumeracions en paràgraf a part

    Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

    • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.

      Exemple adequatEls principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:

      • cohesió social i territorial

      • autonomia personal i familiar

      • universalitat d’accés als serveis



      Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.

      Exemple adequatUtillatge

      • Un generador de senyals sinusoidals

      • dues resistències

      • un condensador

      • una bobina

      • una placa de connexions

      • un oscil·loscopi



    • D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

      Exemple adequatL’alumnat ha d’assolir els objectius següents:

      • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.

      • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.

      • Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.



    • Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

      Exemple adequatL’estudi posa en relleu característiques com ara:

      • La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).

      • L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.

      • La vinculació amb l’augment de la superfície regada.



    • En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.

Pel que fa al format dels paràgrafs, es recomana aplicar la mateixa alineació que a la resta del document i fer un sagnat a l’esquerra.

Exemple adequatDavant l’escassetat d’estudis específics sobre l’objecte del treball, l’establiment dels indicadors s’ha dut a terme de dues maneres:

  • Adaptant els preestablerts en estudis sobre hemeroteques de diaris a les característiques dels arxius audiovisuals.

  • Creant-ne de propis a partir dels aspectes que es consideren més rellevants.


Convé començar cada element de l’enumeració amb un pic (•) o altres caràcters com ara els quadrats (▪) o els guions llargs (—).

Exemple adequatEls motius pels quals s’han triat aquest programari són diversos, però principalment:

  • L’empresa va decidir no exercir els drets de patent i va convertir-lo en un  estàndard obert, fet que ha ajudat a difondre’l.

  • Té una gran capacitat de gestió de dades, concretament, 4.296 caràcters alfanumèrics, és a dir, dues pàgines escrites.


Citacions textuals

Les citacions textuals són una reproducció literal d’un fragment de text que es dona com a suport o contrast d’una idea o una afirmació. En el cas que tinguin una finalitat documental (com passa en els treballs acadèmics o de recerca), han d’anar acompanyades de la citació bibliogràfica corresponent, que n’indica la font. Cal recordar que totes les fonts de les citacions textuals s’han d’incloure com a referència bibliogràfica a la part corresponent del document.

Exemple adequat«La vinculació de les paraules amb les coses és també la causa d’unes pèrdues i d’uns guanys coneguts amb el nom de tabú» (Tuson, 1994, p. 20).


En les citacions que només tenen una finalitat estilística, no s’acostuma a indicar-ne la font.

Exemple adequatEn qualsevol cas, potser caldria matisar la frase d’Émile Buré: «Un imbécile sans culture ne sera jamais un imbécile complet»; fóra més pertinent de formular-ho a l’inrevés: una cultura sense imbècils mai no serà una cultura al complet.


No s’ha de confondre la citació textual, que és literal, amb la paràfrasi, que implica reproduir amb paraules pròpies el que diu el text original de la citació. En aquests casos també cal fer constar l’autoria.

Exemple adequat
  • Citació textual:

    Joan Requesens afirmava en el seu article: «I si d’algú es pot dir que donà i regalà entusiasme és del canonge Colell».

  • Paràfrasi:

    Joan Requesens afirmava en el seu article que si d’algú es podia dir que havia donat i regalat entusiasme era del canonge Colell.



Per a les citacions textuals que es troben en els epígrafs, vegeu «Dedicatòries i epígrafs».
Més informació
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 69-75.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017, p. 382-383.

Literalitat de les citacions textuals

Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals (en estil directe). Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.

Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:

  • Una supressió interna en una citació s’indica amb punts suspensius entre claudàtors: […].

    Exemple adequat«Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

    Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.

  • No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).

    Exemple adequat
    • Text original:

      «Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

    • Fragment citat:

      «L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).


  • En el cas de les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.

    Exemple adequat
    • Versos sencers:

      «Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    • Versos incomplets:

      «[…] com fumerol de festa;
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.

    Exemple adequatEl sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:

    La pau demano de la mort, cansat
    de veure el mèrit néixer nu al carrer
    i el pobre vergonyant embufonat
    i feta burla en la més pura fe.
    .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
    de morir-me deixant mon amor sol.

Disposició en el text de les citacions textuals

La disposició d’una citació textual dins d’un document pot ser enmig de text o bé situada en paràgraf a part.

  • Citacions textuals enmig de text

    En les citacions textuals enmig de text cal tenir en compte que la frase o paràgraf inserits s’integren correctament, i que es manté la coherència del temps i les persones verbals.

    • Habitualment, les citacions textuals enmig de text s’escriuen en rodona, amb el mateix cos i tipus de lletra que la resta del text, i entre cometes, preferiblement baixes.

      Exemple adequatStendhal acaba algunes de les seves obres amb la frase «To the happy few».


    • Quan la citació enmig de text o inserida constitueix una oració amb sentit complet porta majúscula inicial. Pot anar precedida de dos punts:

      Exemple adequatCom recorda Amigó: «Sembla que la química de la vida es basa simplement en l’existència o no de molècules orgàniques».

      Però no necessàriament:

      Exemple adequatEl «¡No pasarán!» de Dolores Ibárruri és mundialment conegut.

      La citació textual també pot ser fragmentària i constituir una part de la frase en què s’insereix. En aquest cas porta minúscula inicial.

      Exemple adequatRiquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».

      En els casos, però, en què el text que es vol citar conté un punt intern, la citació textual ha de començar amb majúscula i anar precedida de dos punts o d’un punt i seguit.

      Exemple adequatPel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu: «El primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

      Exemple inadequatPel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu que «el primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».


    • El punt final de les citacions inserides va fora de les cometes, excepte quan la citació textual es troba entre dues frases acabades amb punt i seguit:

      Exemple adequatNomés els il·lusos parlen de la veritat pura i simple. «La veritat pura i simple rares vegades és pura i mai no és simple.» Oscar Wilde l’encerta de ple.


    • En les citacions textuals de poesia, els versos se separen amb una pleca (|) o bé una barra inclinada (/), amb un espai a cada banda:

      Exemple adequatUna de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart: «Una esperança desfeta, | una recança infinita. | I una pàtria tan petita | que la somio completa».

      Exemple adequatEl poema de Gabriel Ferrater que acaba «el cos recorda: encara / tens la pell mig del sol, mig de la lluna».

      El canvi d’estrofa s’indica amb dues pleques o dues barres inclinades:

      Exemple adequatShakespeare sentencia: «¿Per què un ull fals i enganyador sol saludar | la meva sang de llicenciós temperament, | i febleses en mi el feble vol trobar, | si jo trobo que és bo el que ell troba dolent? || No, jo soc el que soc. I els que paren esment | en els meus fets de seducció mostren els seus». (Traducció de Salvador Oliva.)


  • Citacions textuals en paràgraf a part

    • Habitualment les citacions textuals en paràgraf a part s’escriuen en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text. Quant a la puntuació, acostuma a anar precedida de dos punts i acaba amb punt final.

      Exemple adequatPer al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós:

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís. (Dídac Pujol, 2005)


      Exemple adequatPer al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.


      Com que el paràgraf a part, el sagnat i la mida de lletra ja diferencien prou la citació de la resta del text, no cal afegir-hi altres recursos tipogràfics com ara les cometes o la cursiva.

      Exemple inadequatPer al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’«Odissea» (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.



    • No obstant això, si es prefereix, també es pot fer la citació en paràgraf a part entre cometes baixes, sense sagnar el text i amb el mateix cos de lletra.

      Exemple adequatEl començament de la novena de les Elegies de Bierville, de Carles Riba:

      «Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora.
      Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
      Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
      crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
      llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
      mots! la meva veu assedegada us fa plens.»

      Quan una citació textual ocupa més d’un paràgraf, cal que no es tanquin les cometes fins al darrer paràgraf de la citació; però, en començar cada paràgraf, a partir del segon, cal posar-hi unes cometes de tancament [»], per indicar que la citació encara continua oberta.

      Exemple adequatAquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:

      «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.

      »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.

      »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.»

      Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

Llengua de les citacions textuals

Les citacions textuals extretes d’una referència bibliogràfica poden coincidir o no amb la llengua de redacció del document en què s’insereixen. En els casos en què la llengua de la citació no coincideix amb la de redacció del document, es pot decidir de fer-ne la traducció o mantenir la llengua original.

  • Se solen traduir les citacions a la llengua del document en què s’insereixen, en textos d’àmbit general o segons les característiques textuals i a qui s’adreça.

    Exemple adequatCom diu Bion, «certs llibres, com algunes obres d’art, susciten emocions poderoses i estimulen el creixement, es vulgui o no».


  • En canvi, s’acostuma a mantenir la citació en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat, sobretot acadèmics i de recerca.

    No obstant això, en casos de determinades llengües, susceptibles de no ser enteses pels destinataris del text (perquè no són tan freqüents en aquell àmbit d’especialitat, perquè tenen alfabets diferents del llatí, etc.), es pot optar per posar-hi només una traducció o incloure-hi tant la citació original com la traduïda.

    • Si es decideix d’incloure-hi només la traducció, s’hi acostuma a fer constar una frase com ara «La traducció és nostra.» entre parèntesis:

      Exemple adequatCom diu Cioran: «Així neixen les ideologies, les doctrines i les farses sangonentes».1

      1 Emil M. Cioran, Précis de décomposition, p. 9. (La traducció és nostra.)

      Exemple adequatTal com es recull en el començament de les Disquisitiones Arithmeticæ de Carl Friedrich Gauss (1986): «Les disquisicions contingudes en aquesta obra pertanyen a la part de les matemàtiques que tracta els nombres enters, excloent-ne sovint els fraccionaris, sempre els irracionals». (La traducció és nostra.)

      Quan això es repeteix moltes vegades, en la primera traducció es pot fer una nota per indicar que, si no s’especifica el contrari, l’autor del document ha traduït totes les citacions textuals que hi apareixen.

    • En cas d’optar per les dues citacions, primer es pot facilitar l’original i després la traduïda, o a l’inrevés. La citació que apareix en segon lloc es pot decidir incloure-la en forma de nota:

      Exemple adequatForster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «First, the face. It’s a God-given clown’s mask».1

      1 Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel.

      Exemple adequatForster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel».1

      1 First, the face. It’s a God-given clown’s mask.

      O bé a continuació entre claudàtors, sense cometes. Es recomana no abusar d’aquesta opció.

      Exemple adequatEl llibre Le sexe des mots ironitza sobre la definició de dona que fan els diccionaris:

      «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

      [Què en pot dir, un diccionari, de la paraula dona? Sembla que la definició és senzilla i sense equívocs. S’ha tirat pel dret definint la dona en termes biològics com a «representant del sexe que té els nens».]


Taules i il·lustracions

Les taules permeten sintetitzar la informació del text i presentar-la de manera esquemàtica i ordenada. En canvi, les il·lustracions, que poden consistir tant en la representació gràfica de dades com en figures, esquemes, dibuixos o fotografies, complementen o exemplifiquen de manera molt visual la informació del text.

Les taules i il·lustracions s’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen.

Exemple adequatExemple de taula

Tal com es pot veure en la taula anterior, aquesta primera distribució per gèneres facilita l’agrupació d’obres més minoritàries.


Exemple adequatEn el gràfic següent es poden observar els resultats de l’enquesta:

Exemple d’il·lustració


En documents en què es fan remissions internes, es recomana numerar independentment cada tipus d’element (taula, gràfic, figura, etc.) per facilitar-ne la localització. En aquests casos, la numeració pot ser correlativa per a tot el document o per apartats.

  • Numeració per a tot el document:

    Exemple adequat2 Discussió

    Com es pot veure en la taula 3, els elements…

  • Numeració per apartats:

    Exemple adequat2 Discussió

    Com es pot veure en la taula 2.1, els elements…

El format dels diversos elements de les taules títol, cos i peu— i de les il·lustracions —peu, i etiquetes i llegendes— s’ha de mantenir al llarg de tot el document.

Per afavorir la llegibilitat, es pot augmentar l’interlineat del text per sobre i per sota de les taules i il·lustracions.

Format de les taules

És recomanable que les taules, sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, tinguin un títol que les identifiqui. Si escau, poden contenir un peu amb informació diversa.

Les diferents parts de la taula solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la taula s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Títol de les taules

El títol, que s’escriu a sobre de la taula, és l’element que permet identificar-la.

S’encapçala amb el mot taula seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar la remissió interna. A continuació i separat per un punt, generalment hi apareix un text explicatiu breu. Com a títol que és, no porta punt final.

Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta, i fins i tot augmentar la mida de la lletra en relació amb el cos de la taula.

Exemple adequatTaula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Cos de les taules

Els encapçalaments de les columnes i les files s’escriuen sense punt final i, generalment, amb majúscula inicial.

Tradicionalment, s’ha fet servir la cursiva per destacar-los, però també es poden fer servir altres recursos gràfics, cosa que permet reservar la cursiva per a usos més específics.

El contingut de les cel·les, en principi, s’escriu en rodona. Quan les dades són frases o sintagmes complexos, es fa servir habitualment la majúscula inicial i el punt final. En canvi, si són mots o sintagmes breus, es poden escriure en minúscula i sense punt final. Cal mantenir el mateix criteri de majúscula o minúscula i puntuació final en totes les cel·les d’una mateixa columna.

Exemple adequatExemple de taula


L’alineació del text de les cel·les depèn del tipus de dada:

  • Les dades textuals solen anar alineades a l’esquerra. Ara bé, quan són mots o sintagmes breus, poden anar centrades.

    Exemple adequatTaula amb dades textuals alineades a l’esquerra

    Exemple adequatTaula amb dades textuals centrades


  • Les dades numèriques s’alineen per l’última xifra i, en cas que hi hagi decimals, per l’última xifra abans del delimitador corresponent. En canvi, els intervals s’alineen pel guionet.

    Exemple adequatTaula amb dades numèriques

    Exemple adequatTaula amb dades alineades
     

  • Si no hi ha cap dada a la cel·la i no es vol deixar buida, es recomana fer servir un guió llarg o els punts suspensius, que han d’anar centrats.

    Exemple adequatTaula amb cel·la buida

És convenient que l’alineació de l’encapçalament i les dades de cada columna sigui la mateixa per facilitar la lectura de la taula.

Peu de les taules

El peu, que s’escriu a sota de la taula, serveix per recollir la font de les dades o altres informacions complementàries. Se sol compondre en una lletra més petita que la del cos de la taula.

Les diferents informacions del peu s’han d’escriure en paràgrafs independents, que han d’acabar amb punt i no poden sobrepassar el marge dret de la taula. A més, per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada paràgraf.

Quan el peu inclou informacions de tipus diferents, cal mantenir l’ordre següent: nota puntual d’una part de la taula, nota general de tota la taula i font de les dades.

Exemple adequatTaula amb peu de taula complet

  • Nota puntual d’una part de la taula

    Les dades afectades per una nota puntual han d’anar seguides d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

    Si només hi ha una nota, habitualment es fa servir l’asterisc. Si n’hi ha més d’una, s’acostumen a fer servir lletres minúscules volades en cursiva.

    El criteri per establir l’ordre de les crides a la taula és sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

    Totes les dades afectades per la mateixa nota han de portar el mateix signe de crida.

    Pel que fa al peu, les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig. En el cas que s’hagin fet servir lletres, han de mantenir el mateix format tipogràfic que tenen a la taula (volades i en cursiva) i no han d’anar seguides ni de parèntesi de tancament, ni de punt, ni de cap altre signe de puntuació.

    Exemple adequatTaula amb peu (nota puntual d’una part de la taula)

    Per a més informació sobre les crides, vegeu «Crida de les notes».

  • Nota general de tota la taula

    Les informacions generals que afecten tota la taula habitualment van precedides de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt. Encara que siguin de tipus diferent, s’escriuen en un sol paràgraf.

    Exemple adequatNota. Els números i lletres de les caselles corresponen a la qualificació obtinguda per cada revista en els índexs internacionals. Item: Item: revista de biblioteconomia i documentació; PLS: Public Library of Science; DIEPER: Digitised European Periodicals.

  • Font

    La font d’on es reprodueix la taula o s’extreuen les dades habitualment va precedida de la paraula font, en versaleta i seguida de punt. Si es modifica una taula o les dades d’un altre autor, s’ha d’indicar, a la font, que la taula ha estat modificada.

    La indicació de la font ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Dades extretes de Fitzpatrick, David (1998). The two Irelands: 1912-1939. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

    Exemple adequatFont. Dades modificades a partir de Kaplan, Jean-Claude; Delpech, Marc (1989). Biologie moléculaire et médecine. París: Flammarion, i de Schilperoort, Robbert A.; Dure, Leon (ed.) (1992). 10 years plant molecular biology. Dordrecht [etc.]: Kluwer Academic.


    Si la referència bibliogràfica de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

    Exemple adequatFont. Dades modificades a partir de Kaplan i Delpech (1989) i de Schilperoort i Dure (1992).


    Si es vol remarcar que la taula no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple adequatFont. Elaboració pròpia.

Format de les il·lustracions

És recomanable que les il·lustracions (gràfics, figures, esquemes, dibuixos, fotografies, etc.), sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, vagin seguides d’un peu que les identifiqui, i que pot contenir informació diversa. D’altra banda, les il·lustracions també poden incloure etiquetes i llegendes.

Les diferents parts textuals de la il·lustració solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la il·lustració s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Peu de les il·lustracions

El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.

En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar, atès que hi ha d’haver coherència entre les diferents il·lustracions.

No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.

Exemple adequatIl·lustració amb peu complet

Exemple adequat Il·lustració amb peu d’un tipus informació
Figura 1. Organigrama del departament


  • El títol de les il·lustracions

    El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o gràfic, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.

    A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.

    Exemple adequatFigura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa


    Exemple adequatGràfic 5. Resultats de l’enquesta


  • Aclariments de les il·lustracions

    Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.

    Exemple adequatA la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.


    Exemple adequatFigura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).


    Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.

    Exemple adequatGràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.


    Exemple adequatGràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.

  • Font

    La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.


    Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Rozman (2002).


    Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple adequatFont. Elaboració pròpia.


    En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.  

    Exemple adequatImatge amb peu

Etiquetes i llegendes de les il·lustracions

Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins de la il·lustració. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu.

S’escriuen sense punt final. Quan són frases o sintagmes complexos, van amb majúscula inicial. En canvi, si són mots o sintagmes breus, poden anar amb minúscula.

En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.

  • Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.

    Exemple adequatImatge amb etiquetes


  • La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.

    Exemple adequatImatge amb llegenda


Notes

Les notes són advertiments, aclariments, explicacions o comentaris que, per tal de facilitar la lectura, van fora del text. Convé posar les estrictament necessàries i no abusar-ne. Les notes han de contenir informació imprescindible i rellevant, i es recomana que no siguin excessivament llargues.

Pel que fa a la ubicació, hi ha tres possibilitats de situació de les notes: a peu de pàgina (o al marge de la pàgina), al final d’un apartat o capítol, o bé al final del document. Es recomana posar les notes a peu de pàgina, ja que aquesta opció permet llegir paral·lelament el cos del text i les notes, i això afavoreix la lectura. Només en els documents en què hi hagi peu, es recomana de posar-les al final.

Les notes estan constituïdes, d’una banda, per la crida, que és el signe que s’insereix dins del text per remetre a la nota corresponent i, de l’altra, per la nota pròpiament dita, que ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes quant al contingut i al format.

Cal recordar que, en general, els títols de documents o de parts de documents no acostumen a portar notes.
Més informació
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 79-83.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, p. 505.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017.

Crida de les notes

El text afectat per una nota ha d’anar seguit d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

Els signes de crida més habituals són els números, tot i que també es poden usar lletres o altres símbols.

En documents llargs, es pot recomençar la numeració de les notes a cada apartat o capítol.

  • Format de la crida

    • La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).

      Exemple adequatEn aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.19

      D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.

      Exemple adequatEn aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).


    • Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.

      Exemple adequatExemple de taula


    • En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.

      Exemple adequatEls mamífers marins i els seus noms*

      Jordi Lleonart Aliberas
      Institut de Ciències del Mar, CSIC


      * Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.


      En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu),  ‡ (doble creu), § o (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.

      Exemple adequatDinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions

      Josep Graell,* Carme Martín, Laura Niubó i Marc Pla§






      * Doctor en Física a la Universitat de Barcelona.
      Professora de La Salle Gràcia.
      Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida.
      § Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.


  • Posició de la crida

    La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:

    Exemple adequatFitzpatrick opina tot el contrari.1

    Exemple inadequatFitzpatrick opina tot el contrari1.

    Exemple adequat«La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.

    Exemple inadequat«La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg.

    Exemple adequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim?12

    Exemple inadequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim12?


    Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:

    Exemple adequatFitzpatrick opina tot el contrari (1).

    Exemple adequat«La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.

    Exemple adequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?

Contingut i format de les notes

  • Contingut de les notes

    El contingut de les notes s’ha d’escriure en un únic paràgraf, tot i que hi hagi informacions de menes diferents.

    Les notes poden contenir informacions diverses: informacions o explicacions complementàries, remissions internes, consideracions sobre fonts bibliogràfiques, representació de la citació bibliogràfica en nota, entre d’altres. Es recomana de no incloure-hi ni taules ni il·lustracions.

    Exemple adequat12 Dades fins al 25/10/2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).

    • Informacions o explicacions complementàries

      Les notes poden incloure dades marginals, opinions de suport o contrast amb altres fonts, aclariments, exemples, citacions textuals, etc.

      Exemple adequat1 «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

      Exemple adequat2 Segons el cas pot ser de fins a 5 mg.

      Exemple adequat3 Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

      Exemple adequat4 Trobareu la informació desenvolupada a Cuenca (2000).

      Per a més informació sobre com s’ha de referenciar la font bibliogràfica, vegeu «La citació bibliogràfica».

    • Remissions internes

      Exemple adequat31 Vegeu el capítol vi.

      Exemple adequatb Cf. nota 15 vi.

    • Citacions bibliogràfiques en nota

      Exemple adequat1 Salvador Oliva, Joan Solà, in memoriam, p. 10.

      Exemple adequat5 Oliva, p. 23-30.


  • Format de les notes

    Tant el text que compon les notes com la crida que el precedeix, s’escriuen en un cos de lletra més petit que el de la resta del document.

    S’aconsella de seguir el mateix tipus de format de paràgraf que en la resta del text. Per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada nota.

    Exemple adequatExemple d’interlineat a les notes


    Les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig.
    • Si la crida va volada, no va seguida de cap punt.

      Exemple adequat1 Vegeu la nota 2.

      Exemple adequat13 Més avall tornarem sobre aquest problema.


    • Si la crida no va volada, acostuma a anar seguida d’un punt. S’ha de tenir en compte que quan hi ha crides amb més d’un caràcter, s’alineen pel caràcter de la dreta, a fi que el text de les notes també quedi alineat.

      Exemple adequat  9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
      10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

      Exemple inadequat9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
      10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

Convencions

S’entén per convencions tots els aspectes lingüístics que, sense que hi hagi sovint cap norma que els reguli, s’adopten per acord, per unificar i sistematitzar determinats criteris formals.

Els aspectes que es troben en aquest apartat (majúscules i minúscules, escriptura dels nombres, abreviacions i referències i citacions bibliogràfiques) es considera que són els més útils a l’hora de redactar treballs acadèmics.

Majúscules i minúscules

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Exemple adequatÀgueda

Exemple adequatÉs una assignatura de primer any.

Exemple adequatINICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA

La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.

Persones
Sobrenoms
Jaume I el Conqueridor
Dinasties
els Montcada
els Trastàmara
Càrrecs
la vicedegana
l’administrador de centre
Tractaments
el professor Milà
la doctora Pérez

Organismes
Institucions i entitats
la Unió Europea
la Universitat de Barcelona
el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
Òrgans de gestió
la Facultat de Medicina
el Departament de Ciències Clíniques

les facultats de Química i Farmàcia
els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística
Grups de recerca i afins
el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

els grups de recerca universitaris

Activitats educatives, científiques i socials
Estudis
el grau en Física
el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris
el doctorat en Filologia Romànica
l’assignatura Treball Final de Grau
Disciplines
un manual de física
una conferència de lingüística aplicada
Jornades i congressos
les Jornades de Salut i Alimentació
el Simposi de Física Nuclear

una jornada sobre dret
un simposi amb molt de públic
Conferències
la conferència «Els països en vies de desenvolupament»


Termes especialitzats
Moviments culturals
el romanticisme
el marxisme
el keynesianisme
Noms científics
el ximpanzé (Pan troglodytes)
la família de les petúnies (Petunia hybrida)
el virus Streptococcus faecalis
Teories i fórmules
la fórmula d’Euler
el teorema del sinus
la teoria de cordes
la llei de la gravetat


Documents
Documents oficials
el Reglament de la Facultat de Dret
la Llei de propietat intel·lectual
la Normativa reguladora de la formació permanent
Parts de documents
el capítol segon
l’article 18 d’aquest reglament
l’annex de la memòria
la taula següent
l’apartat 5
Documents acreditatius
el passaport
el carnet d’estudiant
Publicacions i obres d’art
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Revista de Llengua i Dret
la revista Science
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso


Noms de lloc
Topònims
el Masnou
la República Txeca
la Vall de B

La Rioja
Le Havre
Divisions territorials
la comarca del Priorat
la ciutat de Reus
Accidents geogràfics
el mar Atlàntic
el riu Segre
la serra de Collserola
Toponímia urbana
el passeig de Gràcia
la plaça Reial
el carrer del Consell de Cent
Campus i edificis
l’Edifici Històric
el Palau de les Heures
el Campus Bellvitge

l’edifici de les Cúpules
l’aulari de Migdia 1
Parts d’edificis
l’Aula Magna
el Pati de Lletres
l’Aula Capella

la sala d’actes
el laboratori d’electrònica
el despatx 371


Expressions temporals
Dates i períodes
el 20 de juny
el curs 2014-2015
el segon semestre
Dies de la setmana i estacions
dimarts
primavera
Festivitats
l’Onze de Setembre
les festes de Nadal
Períodes històrics i geològics
l’edat mitjana
l’edat del ferro
el paleozoic
Fets singulars de la història
la Revolució Industrial
la Guerra dels Balcans


Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.

Escriptura dels nombres

Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres.

En general, quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Exemple adequatFalta una hora perquè comenci l’acte.

Exemple adequatEl zero va arribar a Occident per mitjà dels àrabs.


En canvi, quan els nombres van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres.

Exemple adequatEl curs es fa a l’aula 2.


Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

Quan el nombre va darrere del nom

Quan el nombre va darrere d’un nom, per regla general, s’escriu amb xifres.

Si la xifra correspon a un nombre que identifica un objecte dins una sèrie, generalment s’usen les xifres aràbigues.

Exemple adequatLa conferència és a l’aula 3.

Exemple adequatLa solució és a la pàgina 234.

Exemple adequatSi voleu més informació, truqueu al telèfon 934 035 417.

Exemple adequatVam fer el trajecte amb un Boeing 747.

Exemple adequatArribaran a Barcelona el dia 7.


En alguns casos, però, es fan servir les xifres romanes.

Exemple adequatJaume I el Conqueridor

Exemple adequatel segle xxi

Exemple adequatl’assignatura Ciència Política II

Quan el nombre va davant d’un nom o és un nom

Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Exemple adequatLes dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec.

Exemple adequatÉs el tercer alumne que s’ha matriculat avui.

Exemple adequatLa Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts.


Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:

  • Nombres formats per tres mots o més.

    Exemple adequatS’hi han inscrit 1.130 alumnes.

    Exemple inadequatS’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.


    També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.

    Exemple adequatHi havia 154 persones a la sala.

    Exemple inadequatHi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala.


  • Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.

    Exemple adequatLa longitud del riu Ebre és de 910 km.
    Exemple no admissibleLa longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km.
    Exemple adequatLa temperatura mitjana anual és de 17 °C.
    Exemple no admissibleLa temperatura mitjana anual és de disset °C.


  • Nombres amb decimals.

    Exemple adequatEl tipus d’interès ha pujat
    un 1,3.
    Exemple no admissibleEl tipus d’interès ha pujat
    un u coma tres.


Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.

Exemple adequat152 milions
Exemple inadequat152.000.000
Exemple adequat2.900 bilions
Exemple inadequat2.900.000.000.000.000


En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.

Exemple adequatHi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster).

Exemple inadequatHi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster).


Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.

Abreviacions

De vegades, les paraules es poden representar per segments més curts anomenats abreviacions. Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols.

En els treballs acadèmics, es recomana de fer un ús mesurat de les abreviatures, ja que poden dificultar la comprensió i la claredat del text. Tot i això, poden ser molt útils per als gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i il·lustracions diverses, en què la manca d’espai en justifica i n’afavoreix l’ús. En canvi, l’ús de sigles i de símbols és força freqüent en determinats àmbits d’especialitat.

En cas que s’utilitzi un nombre important d’abreviacions, especialment sigles, s’aconsella de fer-ne una llista com a part del document.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla (s. l. / SL [societat limitada]) o d’abreviatura i símbol (angl./en [anglès]), en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional. I en tot cas, cal aplicar el mateix criteri al llarg de tot el treball.

Si es vol consultar alguna abreviació concreta, es recomana anar a Totes les abreviacions.

Abreviatures

Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial.

Abreviatura
Desenvolupament
h.
habitant
etc.
etcètera
aprox.
aproximadament

apt.
apartat
dept.
departament
espf.
específicament

n. de la t.
nota de la traductora
p. ex.
per exemple
p. o.
per ordre


Consideracions generals

  • Generalment, les abreviatures porten punt al final encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra.

    Exemple adequatcap. [capítol]
    a/e [adreça electrònica]


  • Mantenen els accents de la paraula sencera.

    Exemple adequatmàx. [màxim]


  • Només tenen forma femenina o plural les que conserven la part final del mot.

    Exemple adequatDra. [doctora]
    nres. [nombres]

    Exemple no admissiblenúms. [números]
    caps. [capítols]


  • En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot desenvolupat.

    Exemple adequatnúm. 4 [número 4]
    Dept. de Biologia Vegetal [Departament de Biologia Vegetal]

    En canvi, les abreviatures dels tractaments de respecte sempre van amb majúscula inicial.

    Exemple adequatSra. [senyora]
    Prof. [professor o professora]


  • En les abreviatures de sintagmes o fragments formats per més d’un element, s’ha de deixar un espai en blanc entre els elements abreujats.

    Exemple adequatu. m. [unitat monetària]


    En determinades abreviacions d’àmbits de la ciència, però, no s’acostuma a deixar cap espai.

    Exemple adequatv.o. [via oral]

    En aquests casos, cal mantenir sempre el mateix criteri al llarg de tot el document.

  • Davant de les abreviatures, l’article (el o la) i la preposició de s’apostrofen seguint la mateixa norma general que se seguiria davant dels mots sencers.

    Exemple adequatl’apt. 4
    el cap. 5
    la univ. pública
    un llibre d’A. Solís


Per a més informació sobre les abreviatures, es pot consultar la informació ampliada.

Sigles

Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots. Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol.

Sigla
Desenvolupament
FMI
Fons Monetari Internacional
CAP
centre d’assistència primària
R+D
recerca i desenvolupament
ERx
exploració radiogràfica
TV3
Televisió de Catalunya
radar
radio detecting and ranging


Consideracions generals

  • Es recomana que la primera vegada que s’usa una sigla dins d’un text aparegui entre parèntesis i precedida de la forma desenvolupada corresponent, o que aparegui després de la sigla la forma desenvolupada entre parèntesis.

    Exemple adequatEls trastorns de comportament alimentari (TCA) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.

    Exemple adequatEls TCA (trastorns de comportament alimentari) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.


  • S’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades, i sense cap punt ni espai en blanc després de cada lletra.

    Exemple adequatIDIBAPS
    Exemple inadequatIdibaps
    Exemple adequatEUA
    Exemple inadequatE.U.A.
    E U A
    Exemple adequatsida
    Exemple inadequatSIDA


  • S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

    Exemple adequatIPC [índex de preus al consum]

    Exemple adequatun cedé


  • Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen. No s’hi ha d’afegir cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació de lletres.

    Exemple adequatles ONG [organitzacions no governamentals]

    Exemple inadequatles ONGS

    Exemple no admissibleles ONG’s


    Exemple adequatel responsable d’RH [Recursos Humans]

    Exemple inadequatel responsable d’RRHH

    Exemple no admissibleel responsable d’RH’s


    Exemple adequatles TIC [tecnologies de la informació i la comunicació]

    Exemple inadequatles TICS

    Exemple no admissibleles TIC’s


  • Habitualment, s’escriuen en rodona encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

    Exemple adequatDOGC [Diari oficial de la Generalitat de Catalunya]

    Exemple adequatMELE [Manual de estilo de la lengua española]


  • A l’hora d’apostrofar l’article (el o la) i la preposició de davant les sigles, cal tenir en compte si es pronuncien com una paraula:

    Exemple adequatel CRAI
    l’OTAN
    la ICEA
    d’INEFC

    o si es lletregen:

    Exemple adequatl’IPC
    el TSJC
    l’FM
    la UB


  • Les sigles lexicalitzades es comporten com a paraules de la llengua i aleshores s’escriuen amb minúscula, poden portar accent gràfic i pluralitzen com un substantiu qualsevol.

    Exemple adequatels làsers

    Exemple adequatles pimes

    Exemple adequatels cedés


Símbols

Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa internacionalment la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment d’àmbits d’especialitat de la ciència o la tècnica.

Els símbols responen, majoritàriament, a convencions de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts.

Símbol
Desenvolupament
20 m3
vint metres cúbics
2000 km
dos mil quilòmetres
3 %
tres per cent
vent de NE
vent de nord-est


Consideracions generals

  • Els símbols s’escriuen sense punt, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

    Exemple adequat20.30 h
    250 kcal


  • Els símbols no admeten cap marca de plural, encara que el mot que representen en tingui.

    Exemple adequat50 g [50 grams]
    5 min [5 minuts]


  • Sempre s’ha de respectar, en l’ús de majúscules i minúscules, la forma que s’ha fixat internacionalment, independentment de la tipografia de la resta del text en què s’insereix el símbol.

    Exemple adequatEl símbol de l’aigua és H2O.


  • Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai de no-separació entre la xifra i el símbol.

    Exemple adequat2 m3
    25 km2
    un 12 %


  • L’article singular (el, la) i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols.

    Exemple adequatEl O i el Es són símbols d’elements químics.
    Exemple no admissibleL’O i l’Es són símbols d’elements químics.
    Exemple adequatLa α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.
    Exemple no admissibleL’α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.
    Exemple adequatLa notació sin−1 es pot fer servir en lloc de arcsin.
    Exemple no admissibleLa notació sin−1 es pot fer servir en lloc d’arcsin.


  • Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, aeroports, països, monedes, etc.

    Codi
    Desenvolupament
    BCN
    Aeroport del Prat (Barcelona)
    AU
    Alt Urgell
    AD
    Andorra
    SEK
    corona sueca


Per a més informació sobre els símbols, es pot consultar la informació ampliada.

Referències i citacions bibliogràfiques

Les referències i les citacions bibliogràfiques són aspectes importants d’un text, especialment en l’àmbit acadèmic i de recerca. Tant les referències com les citacions bibliogràfiques han de contenir els elements necessaris per identificar els documents a què fan referència, i seguir l’estructura i les directrius establertes per les recomanacions o normatives corresponents.

Referència bibliogràfica

La referència bibliogràfica és el conjunt d’elements que descriuen un document i en permeten la identificació i la localització. Algunes d’aquestes dades són necessàries i imprescindibles; d’altres són opcionals i complementàries. Com més informació s’inclou més exhaustiva és la referència.

Les referències bibliogràfiques apareixen generalment en forma de llista al final d’un text o part d’un document (per exemple, al final d’un capítol), ordenades alfabèticament, temàticament o numèricament. No obstant això, també poden aparèixer com a notes a peu de pàgina.

La presentació i ordenació de les referències bibliogràfiques pot variar segons els criteris, recomanacions o normatives adoptats, però és important que el conjunt sigui coherent i homogeni dins d’un mateix document.

Citació bibliogràfica

Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc.

Les citacions bibliogràfiques poden representar-se de diverses maneres: dins de text entre parèntesis; en forma de nota al peu de la pàgina, al final del capítol o en tancar el document; o mitjançant un sistema numèric.

  • La citació dins de text (sistema autor-data, americà o de Harvard) és molt utilitzada per als documents de l’àmbit de les ciències socials i, en general, de les disciplines en què es fa ús, sobretot, de la bibliografia secundària (referències al treball analític d’altres autors).

  • La citació en nota és habitual en les ciències humanes per la seva flexibilitat (a vegades s’han de citar obres molt antigues, anònimes, etc.) i per la possibilitat de fer-ho discursivament, afegint-hi comentaris.

  • En l’àmbit de les ciències experimentals s’ha generalitzat la citació amb el sistema numèric (normes de Vancouver i semblants), que consisteix a situar dins el text un número entre parèntesis o claudàtors que remet a una llista de referències bibliogràfiques al final del document.


Cal recordar que totes les obres citades en un text han de tenir la corresponent referència bibliogràfica completa i exacta al final del document.

Recursos per a una redacció de qualitat

A l’hora de redactar un document és important conèixer les diverses eines que es tenen a l’abast per aconseguir textos de qualitat.

Els recursos que es presenten en aquest capítol s’han agrupat segons si són criteris, diccionaris i altres recursos lingüístics o verificadors ortogràfics.

Criteris

Recurs
Descripció
Llibre d’estil en què es tracten qüestions de gramàtica, estil, tipografia i convencions gràfiques rellevants a l’hora de redactar textos tant de l’àmbit acadèmic com de l’administració i la gestió universitàries.
Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la química.
Secció del Paraules de la física que conté materials i recursos per contribuir a la qualitat lingüística dels textos acadèmics i científics en català dins el camp de la física.
Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la farmàcia.

Diccionaris i altres recursos lingüístics

Diccionaris i altres recursos

Català
Diccionari normatiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 2a edició.

Diccionari de la llengua catalana que ofereix, en línia, el contingut actualitzat del Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC). Elaborat pel Grup Enciclopèdia Catalana.
Enciclopèdia catalana, d’accés lliure, que conté les entrades i els articles de la Gran enciclopèdia catalana (GEC), a més d’altres obres del Grup Enciclopèdia Catalana, com ara la Gran geografia comarcal de Catalunya.

Castellà
Diccionari normatiu del castellà elaborat per la Reial Acadèmia Espanyola.
Web de Fundéu, organisme que s’encarrega de vetllar per l’ús correcte del castellà dins els mitjans de comunicació, assessorat per la Reial Acadèmia Espanyola.

Anglès
Diccionari de referència de la llengua anglesa moderna, editat per Oxford University Press.
Diccionari de referència de la llengua anglesa actual, editat per HarperCollins.


Bilingües
La quarta edició del Diccionari castellà-català i del Diccionari català-castellà, del Grup Enciclopèdia Catalana, es pot consultar mitjançant l’Optimot.
Inclou els tres diccionaris WordReference Spanish Dictionary, Diccionario Espasa Concise i Collins Spanish Dictionary: Complete and Unabridged. S’hi pot accedir des del Wordreference.


Recursos terminològics

Recurs
Descripció
Portal de consulta i difusió de terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB.

Aquest portal conté els apartats següents:

Obres: Accés a tots els vocabularis i diccionaris terminològics publicats pels Serveis Lingüístics i elaborats amb la participació del professorat i l’alumnat de la UB.

Cercador: Eina que permet la cerca conjunta de termes de totes les obres contingudes al portal UBTERM. Per a més informació sobre com fer les cerques i com interpretar les informacions de les fitxes, consulteu l’Ajuda.

Actualitat: Blog d’informacions relacionades amb la terminologia, siguin del mateix portal UBTERM o externes.

Més enllà de la terminologia: Recursos que poden ajudar a redactar un text acadèmic de qualitat, més enllà de la terminologia

Què diuen els centres: Recursos relacionats amb la terminologia elaborats específicament per cobrir les necessitats d’un centre concret de la UB.
Servei de consultes en línia, ofert pel TERMCAT. S’hi pot consultar lliurement la terminologia catalana de qualsevol àmbit d’especialitat a partir de qualsevol llengua (especialment català, castellà i anglès).

El Cercaterm inclou els termes de la Neoloteca, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Portal de l’Institut d’Estudis Catalans format per diverses interfícies: una biblioteca en línia sobre obres terminològiques, un motor de cerca avançada i una interfície que permet trobar contextos d’ús de diversos termes inclosos en revistes de l’Hemeroteca Científica Catalana.

Verificadors ortogràfics

Des del moment que es crea el document de treball i es comença a escriure cal seleccionar la llengua de redacció del text i activar el verificador del processador de textos en aquesta llengua. El fet de tenir el verificador activat mentre s’escriu, permet detectar les errades ortogràfiques, morfològiques i de picatge a mesura que es redacta el text. En la majoria de casos, el verificador ofereix diverses alternatives per substituir les paraules que considera incorrectes.

S’ha de recordar que el verificador no té en compte el context i que, per tant, no assenyala paraules ben escrites encara que siguin incorrectes en el context en què s’usen.

Exemple no admissibleMolècula de senyalització extracel·lular alliberada en la sinapsis química.
[No detecta que ha de ser sinapsi, perquè sinapsis és la forma correcta en plural.]

Exemple no admissibleProteïna molt enriquida en els complexes fibril·lars.
[No detecta que ha de ser complexos, perquè complexes és la forma correcta en femení plural.]


I, a la inversa, el verificador assenyala com a incorrectes totes les paraules que no té en el seu diccionari (cosa molt habitual quan s’utilitzen paraules especialitzades o termes, encara que siguin correctes). En aquests casos tenim l’opció d’anar-les afegint al nostre diccionari personalitzat, perquè si tornen a aparèixer no les marqui.

Exemple adequatL’apoptosi és la mort cel·lular fisiològica.
[Marca com a incorrecta apoptosi si no la té al diccionari.]

Exemple adequatL’àcid acetilsalicílic és un analgèsic força usat.
[Marca com a incorrecta acetilsalicílic si no la té al diccionari.]


Per ampliar la informació, es pot consultar, d’una banda, la pàgina dels Serveis Lingüístics de la UB sobre els verificadors ortogràfics i, de l’altra, la Guia de configuració de la llengua dels documents i del verificador del Word i Instal·lació de diccionaris complementaris per al verificador del Word redactades també pels Serveis Lingüístics de la UB.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 27-9-2017
Citació recomanada:
«Treballs acadèmics: redacció» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=1366> [consulta: 12 abril 2024].