Tesis doctorales de didáctica de la Historia, la Geografía y otras ciencias sociales

Inicio

DIDÀCTICA DEL PATRIMONI.

Autor: ALMAZÁN FERNÁNDEZ, Ismael

El treball proposa una metodologia didàctica que pugui millorar la comprensió dels factors que expliquen l’aparició, desenvolupament i conseqüències dels conflictes bèl•lics dins de cada formació social, en la convicció de que això resulta motivador per l’alumnat i afavoreix la comprensió general de les realitats sociopolítiques i les dinàmiques del canvi històric. Al mateix temps, s'afirma la utilitat de la història militar com a eina mobilitzadora de l’interès i l’aprenentatge. Aquesta proposta metodològica mira d’aprofitat aquest interès amb una presentació multifocal que pretén transformar en model didàctic flexible i complet. Mès enllà de la tàctica, l’estratègia, la uniformitat o l’armament, la història militar s’obre a l’anàlisi d’una institució estatal estretament relacionada amb la estructura política i social que la configura, i que segueix molt de prop totes les transformacions que aquestes pateixen. La proposta inclou l’estudi del reclutament, consideració social, mentalitat i formació del personal militar, la logística, el comandament, les innovacions tecnològiques, el finançament, els bastiments, les complicitats o resistències i tot un seguit d’implicacions del fet militar amb la societat que el genera i envolta. Com a exemple de la proposta, s'ha triat l’estudi de la tercera guerra carlista i el seu entorn polític –la revolució de 1868 i la I República- i, en concret, l’espai físic de la batalla d’Alpens, un xoc armat important tant per les seves conseqüències pel que fa a les operacions bèl•liques, com per les implicacions polítiques que es van voler treure del mateix, contraposant el model d’exèrcit democràtic de la República a l’exèrcit professional de la monarquia conservadora o l’exèrcit guerriller i ultraideologitzat dels carlistes. El treball reivindica també el paper dels antics camps de batalla com a paisatge patrimonial, de gran importància per a la didàctica de la història, tant a l’ensenyament formal com informal. Els camps de batalla no representen només un record o un espai venerat com a relíquia, sinó un conjunt paisatgístic que pot i ha de ser observat i analitzat amb totes les seves implicacions, tant pel que fa al poblament, aprofitament econòmica, simbolisme, rutes i xarxes de transport i relació, etc. S’ha realitzat una experiència didàctica amb sis centres públics d’ensenyament secundari al llarg de quatre cursos, fent servir aquest camp de batalla com a “centre d’interès” d’una unitat didàctica, i més tard, s’ha valorat, mitjançant un seguit d’instruments de mesura d’elaboració pròpia, si la capacitat de record dels alumnes millorava, i en quins aspectes ho feia, comparant els resultats dels grups que rebien una formació a l’aula i més tard compartien l’experiència d’una sortida al camp de batalla, amb la d’aquells que tan sols rebien la formació a l’aula. Malgrat que l’avaluació es va realitzar en unes condiciones estandaritzades per afavorir la coherència dels resultats i la seva comparació, condicions que no són les millors que es podrien donar al grup-classe, els resultats van millorar més d’un vint per cent i això en tots els aspectes de coneixement del fenomen carlista, no només en els més anecdòtics referits a la batalla o el desenvolupament de les operacions militars. Aquesta comparació ens ha confirmat que aquest recurs didàctic millora la comprensió general i la capacitat de record sobre la història del carlisme, molt més enllà dels purs aspectes bèl•lics o particulars del camp de batalla, i ens anima a continuar la investigació amb diferents conflictes i etapes històriques.