Tesis doctorales de didáctica de la Historia, la Geografía y otras ciencias sociales

Inicio

Espais de presentació de la indumentària com a recurs didàctic.

Autor: LLONCH MOLINA, Nayra

La recerca aborda el tractament de la indumentària com a objecte de la cultura i parteix d’una perspectiva i tractament propis de la “didàctica de l’objecte”. Els camps d’actuació de la recerca són dos i responen a dues modalitats d’ensenyament; una d’àmbit formal i relacionada amb la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials i una altra d’àmbit no formal, relacionada amb els equipaments museístics que contenen fonts d’indumentària. Si bé és cert que en les darreres dècades s’han realitzat algunes experiències didàctiques a l’entorn d’aquest element, tant en àmbits d’ensenyament reglat com no reglat, són poques les que n’han deixat constància, i menys les que ho han fet des d’una aproximació científica rigorosa. Així, doncs, la tesi pretén ser un punt de partida en la recerca sobre el tractament del paper del vestit com a objecte cultural i element transversal del coneixement i se centra en els equipaments museístics d’àmbit occidental que conserven les fonts originals, els estudia i analitza a través d’un treball de camp exhaustiu i en configura un catàleg ampli, un estat de la qüestió de la seva museografia i una proposta de classificació. A més, destaca també el caràcter de la indumentària com a recurs educatiu i n’exposa algunes estratègies d’utilització. El fil estructurant de la recerca el constitueixen tres objectius inicials, la consecució dels quals es persegueix amb un mètode de treball estructurat en quatre eixos metodològics: un primer eix d’anàlisi de la indumentària com a font objectual històrico-cultural, un segon eix d’anàlisi museogràfica, un tercer eix sobre la seva didàctica i divulgació, i un quart sobre la recerca de fonts primàries. Juntament amb l’anàlisi de les fonts bibliogràfiques sobre història de la indumentària i del material publicat pels museus, el treball de camp ha consistit fonamentalment en la identificació dels equipaments museogràfics més rellevants i el seu estudi in situ, acompanyat de la realització de fitxes d’observació i d’entrevistes amb els seus responsables; anàlisis dels seus models expositius; i, finalment, un estudi de cas sobre materials tèxtils extrets del panteó d’un personatge de la noblesa catalana del segle XVIII. Per la consecució dels dos primers objectius plantejats, l’autora ha realitzat, en primer lloc, un examen de la problemàtica que presenta tant l’estudi com la implementació didàctica rigorosa de les fonts del vestit i la seva problemàtica específica en els equipaments que poden presentar objectes d’indumentària. En segon lloc, s’ha analitzat la història i tipologia dels museus que contenen patrimoni indumentari, una categoria exclosa de les definicions habituals, i s’ha inclòs amb una proposta de taula classificatòria d’abast universal. En tercer lloc, s’ha procedit a una anàlisi dels missatges i guions que els museus d’indumentària, tenint en compte les capacitats i potencialitats d’aquest objecte patrimonial, haurien de ser capaços de transmetre als seus visitants. A més, l’autora destaca algunes de les funcions més importants que aquests equipaments haurien de tenir i finalitza amb un estudi quantitatiu dels espais de presentació de la indumentària. Per l’acompliment del tercer objectiu, relacionat amb el valor didàctic de la indumentària, l’autora ha realitzat una anàlisi àmplia del vestit com a recurs didàctic que conclou amb alguns exemples i propostes d’aplicació de la indumentària en la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials, com una mostra criterial sobre materials didàctics de creació de línies del temps a través dels canvis i continuïtats del vestit. Aquesta tesi destaca pel seu caràcter pioner en l’àmbit de la recerca sobre el valor didàctic de la indumentària, fet que la converteix en un punt de partida indispensable per futures investigacions científiques en aquest camp i en un treball de referència obligada.